Jofre Alsina, una vida al CE Vincit. Foto: Pere Vidal-Folch
“Per què m’agrada explicar les coses amb tanta senzillesa? Perquè em costa entendre-les”, reflexiona el psicòleg esportiu Pep Marí a Cronómetro de Récords. Treballa tant el llenguatge i els exemples que ha viscut en primera persona que apropa la psicologia d’una manera entenedora. A Jofre Alsina (Barcelona, 1996) també li preocupa que el seu discurs sigui el més planer possible i utilitzar situacions que l’ajudin a fer que el seu missatge arribi millor. En un moment de la conversa, l’eixamplenc no troba la paraula precisa i demana perdó: “Ho sento… Estic repetint conceptes. A vegades és més fàcil escriure que parlar”.
No li falta raó a Alsina: escriure sí que et permet buscar el com i el què sense que es noti la recerca. Perfeccionista i enamorat de la formació i el futbol sala, l’entrevistat acaba de tancar la seva etapa com a entrenador en diferents categories al CE Vincit. Un període de 12 anys en què ha fet aprendre i ha après molt. El seu últim equip ha estat l’aleví A, amb qui ha guanyat la Lliga i va arribar als quarts de final de les fases del Campionat de Barcelona.
Alsina valora i visibilitza la importància del procés, perquè, més enllà dels resultats, l’equip ha de créixer en tots els sentits. “He dirigit aquest grup els últims quatre anys i, a poc a poc i treballant moltíssim, hem arribat a jugar com m’agrada”, celebra. Considera vital la proposta de joc i l’actitud a la pista. “En aquestes edats”, amplia, “és molt senzill que un nen o una nena agafi la pilota i faci tota la jugada abans de marcar, i això no té cap mena de gràcia”.
Discurs propi
La “gràcia”, l’interès i l’aprenentatge real d’un equip és que aprengui a disposar d’un discurs propi amb pilota o sense: “És intentar que tots els jugadors tinguin minuts i la toquin. En definitiva, que allò que es treballa als entrenaments es reflecteixi als partits. A vegades surt millor o pitjor perquè cada matx i cada rival et planteja una història i uns reptes diferents”. Creu i defensa la meritocràcia: “Tracto de ser just amb els minuts amb qui fa feina, es porta bé i té una bona actitud durant la setmana. A més, també recordem que no estem competint en alt nivell ni alta competició”.
Qui dirigeix un equip s’assembla a un malabarista de les emocions. “Quan veig algun detall que no m’agrada, aturo l’entrenament i els puc dir, per exemple, que amb aquella actitud no val la pena continuar la pràctica. El comportament sol canviar aquell dia i la resta. Si no t’entrenes bé, no jugaràs bé el matx”, explica Alsina.
Veu el futbol com un “complement” més de l’etapa de formació amb els objectius de “créixer, formar-se, relacionar-se, agafar responsabilitats i compromís dins d’un equip, més enllà del nivell de cadascú o de guanyar o perdre”. “L’esportista forma part d’un grup i d’un club, i la meva funció com a entrenador és que també aprengui a resoldre problemes i a descobrir-ne les solucions, a relacionar-se amb la resta de l’equip, disciplina, compromís… També a què vegi que cada persona ha de sumar pel bé comú, independentment del seu nivell”.
L’eixamplenc ha decidit deixar les banquetes perquè necessitava més temps per a ell mateix i altres activitats. No li agrada fer les coses a mitges: “Quan no pots donar el teu 100%, no val la pena comprometre’t a res”. Al CE Vincit també s’ha format com a jugador i continuarà competint al Lliga Jove, amb el qual aquest dissabte jugarà les semifinals de les fases del Campionat de Barcelona contra el Jaume Balmes.
