Ikka Mäki, aler de la UE Barberà. Foto: Jose Núñez
“Amb 20 anys tenia potencial per ser jugador professional i disputar l’ACB i altres lligues europees, però en quatre anys em van operar tres cops del mateix genoll i els meus objectius van haver de canviar”, reconeix Ikka Mäki (Helsinki, Finlàndia, 1994), aler de la UE Barberà, d’EBA.
Els obstacles l’han fet ser molt més dur mentalment i agraït. No oblida com la UE Barberà el va ajudar en el seu “pitjor” moment, l’última lesió, que el va deixar 11 mesos sense jugar. “Van tenir molta paciència amb mi i em van proposar entrenar-me amb l’equip. Va ser un impuls fonamental per tornar a competir”, destaca Mäki. Era el gener del 2018 i la temporada anterior havia passat per dos clubs. Primer pel CB l’Hospitalet, la seva única experiència a LEB Plata i on va jugar dos partits abans de patir una petita ruptura dels lligaments creuats anteriors del genoll.
Mäki va tornar a les pistes tres mesos després, a Lliga EBA i amb la samarreta del CB Cornellà. Tres partits i, de nou, una altra mala notícia: ruptura completa dels lligaments creuats del genoll. En la seva primera experiència fora del seu país, a Sabadell i a la UE Sant Nicolau, s’havia trencat els lligaments creuats i el mateix menisc.
La motivació
Malgrat que la seva mare havia estat jugadora, a Mäki el bàsquet no li interessava gaire. “Al principi, amb 6 anys, no m’agradava ni volia entrenar en un equip perquè em sentia perdut i no sabia jugar”, reconeix. El petit Ikka va anar aprenent i agafant confiança amb un entrenador personal que el va acabar dirigint en el seu primer equip. Amb 16 anys, un altre tècnic, Niko, li va assegurar que tenia potencial. “Ikka, ara mateix al món hi ha algun jugador que està treballant i és millor que tu”, li repetia. Les seves paraules el motivaven a deixar-se l’ànima.
El seu creixement no va passar desapercebut per al Bàsquet Manresa, que el va fitxar per jugar a la UE Sant Nicolau, que era el seu equip vinculat. “Amb Borja Comenge vaig entrenar molts dies amb el Bàsquet Manresa, al primer equip, d’ACB. En tinc un gran record. En Borja s’interessava molt pels joves”, exposa.
Després del seu primer curs a la UE Barberà, la temporada 2018-2019 va fitxar pel CB Martorell motivat per un bon projecte que no va acabar de funcionar per les lesions i per qüestions personals. L’aler finlandès residia a Cornellà i trigava menys a arribar a Martorell que a Barberà, on ara viu la tercera temporada de la seva segona etapa al club.
“Ens queda molt marge de millora i no hem tret el nostre potencial individual ni, sobretot, com a equip”, analitza Mäki. Està a gust en un grup “molt sa” i amb una bona barreja de joves i veterans, i té ganes de la prova de foc del pròxim 5 de febrer contra el CB Roser: “És un rival complet i perillós, i agressiu i generós en defensa”. Fora de la pista, Mäki teletreballa i estudia per treure’s la llicència de pilot.
“Hi ha gent qui després de tants entrebancs s’ha vist obligada a retirar-se. Jo continuo. Sento amor per aquest esport tan divertit”, tanca Mäki.
