Laia Palau pica de mans amb Cristina Ouviña als Jocs de Tòquio. Foto: FIBA
Les persones amb una memòria prodigiosa poden arribar a ser enciclopèdies humanes que narren les històries amb dades precises i un ritme trepidant. Manuel Miguel Royo, expresident del Club Esportiu Universitari, de la Universitat de Barcelona (UB), i de les seccions d’atletisme i de futbol de l’entitat, i durant 28 anys seleccionador i entrenador de la secció de futbol de la UB, n’és un clar exemple.
Royo viatja a un estiu en què al club van organitzar un partit de futbol sala mixt entre jugadors del primer equip de futbol i jugadores del sènior de bàsquet. La condició era que a la pista sempre hi hagués dues esportistes per grup. “Recordo que la Laia Palau (Barcelona, 1979) jugava per l’esquerra i tenia una velocitat terrible. Els meus jugadors se les veien i desitjaven per frenar-la, i ara dubto entre si va marcar un parell de gols o va repartir dues assistències… El que tinc clar és que hauria estat una gran extrem”, exposa.
Un reconeixement lògic
El futbol va perdre una estrella plena de matisos, lideratge i qualitat. Sort per al bàsquet, l’esport amb més federades a Catalunya, que fins la temporada passada va poder gaudir a les pistes a Palau, formada al Joventut Les Corts. La cortsenca rebrà pròximament la Medalla d’Or al Mèrit Esportiu per l’Ajuntament de Barcelona. Un reconeixement lògic a una portaveu de valors com el respecte, el lideratge, la persistència, la companyonia o la resiliència.
Ara, com a directora esportiva de l’Uni Girona i directora del Bàsquet Girona Uni Laia Palau, i team manager de la selecció femenina absoluta, treballa per al bàsquet en la formació, els fixatges i l’assessorament. Juga d’una altra manera, com va demostrar el passat dimarts 27 de setembre a la presentació de la Lliga Femenina. “He deixat de jugar, però veig que he de ser presentadora…”, va dir, divertida. “Sí, sí… Nova faceta, Laia! Cal reconvertir-se!”, li va respondre la conductora de l’esdeveniment, la seva excompanya Marta Fernández. “Així és! A l’Uni Girona serem el de sempre, el germà petit que molesta als germans grans. Això vol dir intentar ser a finals, competir títols i classificar-nos per a l’Eurolliga”, va continuar la cortsenca.
El creixement
Gran Creu del Reial Orde del Mèrit Esportiu, Creu de Sant Jordi i un palmarès envejable, amb 33 títols i 12 medalles amb la selecció, Palau ha contribuït al creixement del bàsquet femení, encara insuficient per la trajectòria que acumula des de fa molts anys. “Sempre es pot millorar en tots els aspectes, i ara, gràcies a les xarxes socials i moltes plataformes, som més visibles. Sabem d’on venim, però amb la visibilitat no n’hi ha prou. Cal treballar per millorar les estructures perquè les oportunitats realment siguin les mateixes [que les dels jugadors] i perquè elles treballin en les millors posicions. Les esportistes fan un treball diari a la pista i ara, simplement, cal acompanyar-les una mica millor”, va tancar Palau.
