Elisabet Mariscal

Foto: Javier González

“Aquella nit estava enfonsada perquè hores abans m’havien anunciat que el meu nou equip, el Bàsquet Lluïsos de Gràcia, no competiria a Copa Catalunya. El somni de fer el salt de categoria s’esfumava…”, recorda Elisabet Mariscal (Barcelona, 1988), base i alera del Draft Gramenet. És divertida, enginyosa, apassionada i inesgotable.

Normal que t’ho prenguessis així. Quan tens tan a prop allò que desitges tant i s’escapa… Què va passar després, Eli?
La història va acabar bé perquè Fabián Téllez li va parlar de mi a Joan Carles Díez, que era l’entrenador del SESE, i vam apostar cegament l’un per l’altre. Així que el curs 2014-2015 vaig acabar debutant a Copa. T’he de confessar que vaig veure que jo no estava a l’altura de la categoria.

Per què?
El meu tir de mitja o llarga distància era molt limitat i totes les jugadores eren increïbles i, com a mínim, igualaven el meu gran argument, el físic. Em vaig deixar l’ànima per millorar el llançament i, amb el temps, em vaig fer tiradora.

Vas haver de treballar moltíssim per guanyar-te un lloc.
Des de llavors, com a base, he intentat millorar la lectura i la direcció de joc, també les fintes per poder aprofitar els canvis de ritme i llegir avantatges… Vaig canviar algunes finalitzacions perquè no podia fer-les igual si havia de superar pivots molt més altes. Mai m’he considerat una jugadora especialment hàbil ni talentosa. La meva competitivitat m’ha fet arribar fins aquí. Parlo de caràcter, d’empenta. Em cuido molt perquè els anys comencen a passar factura i he de deixar-me la pell en defensa per a ajudar el meu equip a treure sempre el caràcter i no donar res per perdut.

Deus estar molt orgullosa de la teva carrera esportiva.
Sí. Amb millors i pitjors experiències, porto donant guerra des de segon de Primària i ara tinc 33 anys. M’emociona recordar-ho perquè s’acosta el final…

Has pensat molt en la retirada?
Sí. Tant, que fa tres anys que dic que ho deixaré al final de la temporada! [Riem]. El primer cop va ser l’última temporada amb el Bàsquet Femení Viladecans.

Va ser un curs molt dur per a tu…
Duríssim… Em vaig lesionar al turmell dret en un moment excel·lent i vaig patir molt durant quatre mesos per no poder ajudar l’equip com volia. Vaig poder participar, gaudir i jugar amb dolor la Final a Quatre de la Copa Catalunya, que vam guanyar a Igualada, i després vam rebre un gerro d’aigua freda perquè se’ns va escapar l’ascens a Lliga Femenina 2 a casa contra el GEiEG Uni Girona. Em vaig plantejar dir adeu, però volia fer-ho jugant una temporada sencera… I des de llavors no ho he aconseguit…

“Em vaig deixar l’ànima per millorar el llançament i em vaig acabar fent tiradora”

I vas fitxar pel Draft Gramenet.
La pandèmia no ens ha deixat jugar un curs normal. La primera temporada al Draft la Copa Catalunya es va suspendre al març i ja no es va reprendre, i la segona, la passada, em vaig tornar a lesionar al turmell, aquesta vegada l’esquerre, i vaig ser baixa dos mesos i mig. Només vaig poder jugar 6 partits d’una temporada en què no se’n van jugar gaires més. Necessito que aquest curs el bàsquet em torni tot el que li he donat. Acabar la temporada gaudint, sense lesions i satisfeta i en pau amb la meva carrera esportiva.

María Cordón, Merche Carrillo, Inés Perezpayá, tu… Teniu una de les millors plantilles de Copa Catalunya.
És un equip increïble. Abans que el CB Grup Barna es reforcés com ho va fer, érem la plantilla a batre del grup 2 i ara ja tenim gairebé impossible la classificació perquè tant el CB Grup Barna com el CB Igualada haurien de fallar moltíssim. També l’aspirant, el CB Roser. En tot cas, passi el que passi, aquesta serà la meva última temporada com a jugadora. Està decidit.

Vau encadenar cinc derrotes seguides…
Malgrat que treballàvem molt bé, en els partits teníem un moment horrible i no trobàvem solucions perquè no es repetís. Vam veure el nostre potencial quan vam perdre a l’últim segon de la pròrroga contra el CB Grup Barna, el líder invicte.

Com és el grup del Draft Gramenet?
Molt treballador, divertit i generós en l’esforç i fer pinya. Estem tan unides que fins i tot ens contagiem els estats d’ànim.

T’agraden molt les piruletes?
[Riem]. Ho dius per la foto del Twitter? És molt antiga, d’un viatge a Londres! M’agraden una mica, però realment estic enamorada de la xocolata i en menjo amb moderació: xocolata amb llet, una galeta, un Ferrero, un bombonet… Abans d’un partit mai falta una mica de xocolata.

També et poses alguna cançó determinada?
Cada temporada en tinc una que solc escoltar abans del partit. Aquest any és Diablita Remix, de Fabbio, Omar Montes i Lennis Rodríguez. És la segona que sona pels altaveus de la Bastida. La primera és Voy a pasármelo bien, dels Hombres G, en honor a la capitana, Inés Perezpayá.