Alèxia Putellas aixecant el The Best 2022. Foto: Germán Parga/FCB
És curiós com canvia la nostra percepció del temps en funció de l’edat, l’estat d’ànim, les responsabilitats o la digestió de què ens està passant. Ara mateix, la gran il·lusió d’Alèxia Putellas (Mollet del Vallès, 1994) és deixar-se l’ànima per tornar en les millors condicions físiques i mentals a la seva rutina fins al 5 de juliol de 2022. Una rutina meravellosa plena de reptes, partits i entrenaments.
Han passat gairebé vuit mesos des d’aquella maleïda acció en l’entrenament amb la selecció espanyola a les instal·lacions de l’Abadia de Bisham (Anglaterra), just el dia abans de l’inici de l’Eurocopa. Una ruptura del lligament encreuat anterior del genoll esquerre la va allunyar dels terrenys de joc. Dilluns passat, però, Putellas va calcular que feia sis mesos que estava lesionada, quan la va entrevistar la FIFA, després de guanyar el seu segon The Best.
La capitana del Barça també té dues Pilotes d’Or i el passat 25 de febrer Perseguint un somni, el documental que li van fer Jesús Muñoz, Santi Padró, Xavi Torres, Marc Alberti, Carles Comajuncosas, Maria Colomer i el Departament d’Esports de TV3, va guanyar el premi a la millor producció catalana a la 13a edició del BCN Sports Film.
La molletana va trigar un minut exacte entre que Gianni Infantino, president de la FIFA, va anunciar que era la guanyadora del The Best 2022, i la seva primera intervenció al micròfon. Un “bona nit a tothom” acompanyat d’un sospir, just abans que s’apartés els cabells, s’ajustés el seu vestit blanc, d’inspiració de núvia, inspirat en els anys 40 i de la firma barcelonina Yolancris, i s’obrís: “La veritat és que no m’he preparat res. Moltes gràcies a qui m’hagi votat”.
La tranquil·litat
“Em meravella la tranquil·litat amb què està gestionant els premis que rep i com normalitza l’excel·lència i ser una referent per a les petites. Realment només pensa en el dia a dia. El seu discurs sempre és inspirador i encara transmet més que abans”, exposa Carla Garcia, de Barça TV, una de les periodistes que més ha parlat amb la capitana blaugrana. “Et fa pensar sempre. És una de les futbolistes que més m’ha omplert entrevistar pel seu missatge i coneixements, i per com aprofita els focus per visibilitzar els problemes i reclamar més recursos per al futbol femení”, exposa Bárbara Quesada, de Real Madrid TV.
Amb la jugada al cap
“És una estrella que prioritza l’equip. No busca més protagonisme del que té, que és molt gran, sinó que intenta sempre fer el millor per al grup i les seves companyes”, defensa Mayca Jiménez, de Relevo. A Chantal Reyes, de Mundo Deportivo, li fascina la precisió de Putellas: “Construeix la jugada al seu cervell i sap quan i com intervindrà. També és cert que comptar amb grans companyes li permet disposar d’una mica més de marge per saber què passarà”.
Quan veus a l’Alèxia, saps que res o gairebé res pot sortir malament. No s’obsessiona amb els gols, però sí que intenta aprofitar al màxim les seves ocasions. Et regala moments i detalls absolutament màgics”, enraona Maria Tikas, del diari Sport. “La conec des de fa 8 anys i és una persona molt centrada. Recordo que al principi la feien jugar moltes vegades d’extrem i, tot i que no s’hi trobava del tot còmoda, era molt professional, malgrat la seva edat. Mai la veies posar una mala cara o empipar-se en públic”, rescata Andrea Ginés, experiodista de Barça TV i ara a Movistar.
La màgia
“Té la màgia, l’espurna i la capacitat de crear accions i recursos que altres ni es poden imaginar. La seva figura va més enllà del futbol i és atractiva per a les marques. A més, s’ha convertit en un referent social. Abans li feia certa vergonya parlar amb la premsa, i ara no li fa cap por un micròfon, una gravadora o una càmera. Realment és una líder que vol menjar-se el món”, comenta David Menayo, de Marca.
Compromís cap a l’ofici
“Crec que el seu compromís cap a l’ofici, volent sempre créixer i millorar, l’ha convertit en una jugadora diferencial i dominadora des de fa força temporades. Per molts premis que continuï guanyant i per moltes mirades que acapari, estic convençuda que mai, però mai, canviarà el seu caràcter. La humilitat de saber que pot créixer contínuament li ha permès arribar fins on ha arribat”, defensa Natàlia Arroyo, entrenadora de la Real Sociedad.
