Jana Fernández

La defensa blaugrana Jana Fernández. Foto: FC Barcelona

Ningú pot dissimular que està complint un somni. Es nota en la mirada, la postura corporal, el to de veu… Fins i tot en la respiració. “És una il·lusió tremenda. El Barça és el club de la meva vida i on sempre he somiat jugar. M’omple d’orgull que hagin apostat un altre cop per mi i, sobretot, després d’una lesió que ha estat una mica dura en certs moments. Espero poder tornar la confiança rebuda al camp”, li explica Jana Fernández (Sant Esteve Sesrovires, 2002), sempre somrient, a Carla Garcia en una entrevista per a Barça TV. La defensa ha renovat dos cursos més amb el conjunt de Jonatan Giráldez, fins al 30 de juny de 2025.

La sesrovirenca sent que trencar-se el lligament encreuat del genoll dret el 12 de febrer de l’any passat, fa més d’onze mesos, l’ha fet “molt més madura”. Des de llavors lluita per tornar als terrenys de joc en condicions òptimes: “L’evolució està sent molt bona i el procés m’ha fet aprendre molt sobre futbol, com t’has de prendre les coses i també valorar més el dia a dia”.

“Quan alguna cosa va malament, és quan t’adones de tot. El futbol és el centre de la meva vida i ara intento ajudar l’equip d’una altra manera. Si torno enrere, recordo quan em van comunicar el diagnòstic de la lesió. Ja no només era perdre’m la resta de la temporada [del curs 2021-2022], sinó també molts mesos de la següent, d’aquesta… També és recuperar-te i estar fora o sentir-te fora de l’extravertida família que es crea en l’equip”, comparteix Fernández amb Uri Sàbat al pòdcast Change (eat) Talks, en una conversa íntima i plena de detalls i matisos.

“T’has de recuperar i estàs o et sents fora de l’extravertida família que és l’equip”

La defensa, que destaca com a lateral i central esquerra i dreta, és molt sociable i necessita comunicar-se i relacionar-se amb les persones. “Ja no vius el dia a dia amb les companyes i el cos tècnic. Tenir companyes que estiguin passant la mateixa situació que tu t’ajuda, perquè els seus sentiments i sensacions són els mateixos i, en el meu cas, són un gran suport i els estic molt agraïda”, afegeix Fernández, que, entre altres cites, es va perdre la final de la Copa del Rei i la Champions.

Intenta humanitzar els i les esportistes, visibilitzar els seus dubtes i pors, i el gran treball silenciós que hi ha al darrere. “Si treballes molt el físic, però no tens prou mentalitat per aguantar en un esport d’elit, no progressaràs. Cada dia tinc més clara la importància d’estar bé i com això condiciona el teu físic. Si entrenes la ment perquè sigui positiva, potser no et farà mal el genoll”, enraona Fernández. “Si surts de festa el dia abans d’entrenar, estaràs morta, correràs risc de lesions… Cada feina t’exigeix una preparació adequada i nosaltres hem d’estar en òptimes condicions per poder competir”, comparteix.

“Haver pogut formar-me a la Masia m’ha vinculat encara més amb el Barça, els seus valors i les persones que en formen part i que són molt especials. Dos anys com els de Batxillerat, que per a qualsevol estudiant serien complicats, per a mi van ser força més tranquils. Durs també, perquè t’exigeixen molt esforç i sacrifici, però t’ajuden a compaginar-ho amb l’esport”, recorda en una entrevista per al web blaugrana. A la sesrovirenca li hauria encantat viure a la Masia, com sí que poden fer ara les jugadores, i recorda compartir vestuari amb companyes que venien “des de molt lluny” i “sent tan petites és important que no perdin tantes hores de viatge”.

Treballar i gaudir

Quin consell li donaria a les joves jugadores que estan començant? “Que treballin de valent i siguin conscients que la sort és un factor clau en el procés. Sobretot han de mantenir-se unides i valorar tot allò que se’ls dona, i això els podrà fer arribar al primer equip. O, almenys, és el que em va funcionar a mi, que vaig gaudir i continuo gaudint moltíssim amb el futbol”, respon la defensa blaugrana.

Quan Uri Sàbat li pregunta com es veu d’aquí a cinc anys, fa una pausa. “No sé com contestar-te perquè realment no miro més enllà del dia a dia. En cap moment vaig imaginar-me que em trencaria el lligament creuat… És molt fort, perquè tota la vida et canvia en un segon… Tant de bo d’aquí a cinc anys hagi acumulat molts títols i titularitats… Són els meus somnis i em deixaré l’ànima per aconseguir-los”, tanca Fernández. És pura inspiració.