Alèxia Putellas, abans d’un partit amb la selecció espanyola. Foto: RFEF
La passió fomenta la imaginació i apropa els somnis. De petita Alèxia Putellas (Mollet del Vallès, 1994) buscava un lloc amb arbres o agafava abrics, pedres, o el que fos, per dibuixar la seva porteria a qualsevol escenari del poble. Com que sempre comptava les hores, els minuts i els segons que li faltaven per agafar la pilota, li demanava a la seva professora de l’assignatura d’Educació Física que li deixés lliure els últims minuts de la classe per colpejar la pilota. Dimarts al matí, en l’últim tram de l’entrenament amb la selecció espanyola a les instal·lacions de l’Abadia de Bisham (Anglaterra), la molletana va veure com el món s’aturava. Sabia que s’havia trencat i que res sortiria com havia planejat.
No s’ha fet públic el vídeo de l’acció, potser ni existeix, però sí una fotografia, captada pel departament de comunicació de la Real Federación Española de Fútbol. Una imatge que Putellas ja té gravada a la memòria. “Miro la foto i veig com de pressa pot canviar tot en un suport o en un segon, però el primer que m’ha confirmat és l’amor real i pur que sento per cap aquest esport”, escriu Putellas a les seves xarxes socials.
Putellas es va trencar en l’últim tram de l’entrenament de dimarts al matí
La molletana té una ruptura del lligament encreuat anterior [del genoll esquerre], una de les lesions més comunes entre les futbolistes. “Les dones tenen el doble de possibilitats de patir-la que els homes”, li explica el doctor Ramon Cugat a Laia Bonals al diari Ara. Hi ha dos grans motius de pes: la dona té la pelvis més ampla i “el fèmur està més enfora a la part de dalt”, i la menstruació, que comporta que hi hagi una alteració del col·lagen “i fa que el lligament encreuat, que està format per col·lagen, sigui més dèbil i no tingui una consistència uniforme en el temps”.
La molletana no pensa en la mala sort que ha tingut per lesionar-se poc abans de l’inici de l’Eurocopa d’Anglaterra, que va començar dimecres, i en el millor moment de la seva carrera, sent l’actual Pilota d’Or, The Best, la Creu de Sant Jordi i la propietària de tots els premis individuals que es poden assolir excepte el Golden Player Woman, que atorga el diari Tuttosport i que va ser per a la seva ja excompanya Lieke Martens.
Des que era petita mai ha estat cinc dies seguits allunyada d’una pilota o sense entrenar-se o competir. Ara li queden 10 o 11 mesos de recuperació, potser fins i tot un any. Un cop que no li impedeix valorar tot el que ha lluitat i viscut, el que ha après i gaudit, i l’estima que rep d’arreu del planeta. Se sent una “privilegiada” i no s’oblida de les seves companyes. Com a mínim, es quedarà amb l’expedició fins al debut d’Espanya al campionat, avui contra Finlàndia. La seva plaça la cobrirà Amaiur Sarriegi, davantera de la Real Sociedad.
Sempre capitana
“Al final, l’Alèxia està com sempre, capitana, sencera, serena, donant ànims, quan li ha passat el que li ha passat. Així que res, com sempre un 10”, assegura el seleccionador Jorge Vilda a Lara Gandarillas a La1. “No amagarem l’important que és l’Alèxia. És una líder, un pilar”, intervé Mariona Caldenteny. Una icona que protagonitza els anuncis dels patrocinadors del torneig i de la selecció espanyola. La molletana continuarà ben present durant tot el campionat i després. Fins que torni.
Es calcula que la recuperació podria ser de 10 a 11 mesos o fins i tot d’un any
La millor jugadora del món simbolitza el gran creixement que està experimentant el futbol femení en els últims anys. “Som moltes les que sentim la seva carrera com a pròpia. Amb l’Alèxia vam complir el nostre somni de ser futbolista”, confessa Marta Griñán, periodista del diari esportiu As.
La jugadora blaugrana tornarà, més tard o més d’hora, però pel camí continuarà donant lliçons d’altruisme i lideratge, i, és clar, inspirant. “Cal centrar-se en el que depèn de tu” és una de les seves màximes de la molletana, disposada a continuar aplicant-la en un dels moments més durs de la seva carrera esportiva. Un parèntesi forçat que ella sabrà aprofitar el màxim per tornar-se a fer-nos gaudir. Tothom trobarà a faltar la seva màgia.
