Alèxia Putellas tocant un bombo d’un aficionat després de la classificació per a semifinals de la Champions. Foto: UEFA Women’s Champions League
L’esport té moments molt íntims. Instants a càmera lenta que mai s’obliden. Quan Alèxia Putellas (Mollet del Vallès, 1994) va veure que Misa Rodríguez només podia fregar el seu xut sec i que Ivana Andrés no arribava a salvar la pilota a la línia, es va apropar a la grada. Durant dos segons es va posar les mans a les orelles perquè volia sentir la seva afició per primer cop al Camp Nou. Just després, es va girar estenent els seus braços per abraçar el màxim nombre de companyes. La molletana no sentia que fos el seu moment: era el de totes, el del futbol femení que, amb molts esforços, mèrits i dades, reclama ser molt més visible.
Putellas no sentia que fos el seu moment: era el de totes, el de tot el futbol femení
En acabat, va dirigir-se de nou al públic, als “Barça fans”, com diu la seva companya Caroline Graham Hansen, i els va fer una reverència i un petó a l’aire. Els agraïa el seu suport i els recordava que comparteixen devoció pel Barça. Minuts després, el club anunciava que aquest partit, la tornada dels quarts de final de la Lliga de Campiones contra el Madrid, s’havia convertit en el matx de futbol femení amb més públic de la història: 91.553 persones, superant les 90.195 que van viure la final del Mundial de 1999 entre els Estats Units i la Xina, i molt a prop del ple absolut de l’estadi (99.354).
El dimecres 30 de març de 2022 pot haver marcat un abans i un després. Es van veure més samarretes de jugadores juntes que mai. Moltes les portaven nenes petites, que creixeran amb referents a l’esquena. No fa gaire això era només una il·lusió. El Barça ja ha confirmat que tornarà a obrir el Camp Nou per a les semifinals de la Champions. El rècord mundial, per tant, podria superar-se. L’important, però, no és la dada. La xifra pot ser una altra fantàstica anècdota. El propòsit és la continuïtat. “Serà qüestió de temps que juguem al Camp Nou”, pronosticava Putellas el passat 26 de març a Yo Dona.
“Ha estat supermàgic; quan ha acabat el partit, la gent no volia marxar cap a casa”, diu
La capitana blaugrana no acostuma a equivocar-se amb els seus vaticinis. Aquest cop sí que ho va fer. “Estaré tan ficada en el partit i en l’objectiu de passar a semifinals que no podré gaudir del que es viurà a l’estadi, de l’ambient”, li deia, dies abans, a Juanjo Pallàs, a La Vanguardia. “La veritat és que no tinc paraules”, li confessava la molletana a Bárbara Quesada a DAZN després del matx. “Ha estat supermàgic. Quan ha acabat el partit, la gent no volia marxar a casa. Quina connexió tenim amb l’afició! Ens cridava que volen ser a la final de Torí, i treballarem per fer-ho possible”, va afegir Putellas, que es va posar a tocar el bombo amb l’afició i va saludar cap a tots els racons del Camp Nou.
La molletana estava en plena volta d’honor, feliç per poder compartir un somni amb molta gent, perquè tantes persones haguessin vingut a veure-les. També pensant, segur, en els pròxims reptes. Amb la victòria per 5-2 contra el Real Madrid molt present. Rememorant el centre que va acabar sent un bon gol de Mapi León, l’art d’Aitana Bonmatí per sobreposar-se a la reacció del rival fent el 2-2, l’enèsima genialitat de Clàudia Pina, el seu gol i el cinquè, de Graham Hansen, completant una brillant jugada de Fridolina Rolfö. Records d’un partit històric que ha de servir perquè la igualtat acabi sent normal.
