Carme Famadas s’assenyala en una fotografia de la seva etapa com a jugadora. Foto: Toni Delgado
“La meva història amb el bàsquet és com un conte de fades. Un dia sor Plácida, una monja franciscana del Col·legi Immaculada Concepció (CIC), ens va proposar muntar un equip de bàsquet. Jo tenia gairebé 11 anys i no n’havia vist mai cap”, comparteix Carme Famadas (Argentona, 1944), una pionera del bàsquet estatal.
Sor Plácida desprenia una energia increïble, sempre estava engrescada en molts projectes i vivia amb un somriure a la cara. “No s’empipava mai. Era de San Sebastián i de jove havia practicat la natació”, recorda Famadas. La monja tenia clar que l’equip havia de competir i no jugar amistosos ni a escoles, i les va apuntar a Educació i Descans, on eren l’únic grup que no estava format per treballadores d’empreses, com la Sandoz, la Nestlé o La Maquinista.
Per competir a Educació i Descans necessitaven una pista gran i, de nou, sor Plácida es va saber moure, i li va demanar al mossèn Rafel Martí si podien utilitzar la canxa del Centre Parroquial d’Argentona. “El mossèn Rafel també era encantador i li va dir que no hi havia cap problema. Era un home molt obert amb qui podies parlar de qualsevol cosa”, celebra Famadas, encantada també amb l’entrenador, Esteve Canals, “molt exigent i molt enèrgic”. “Ens tractava com si fóssim les seves filles. Érem un equip molt unit”, afegeix.
En aquesta història també és important Mercedes Oliveró, membre de la secció femenina, que es va endur l’equip a tres campionats d’Europa júnior. Van guanyar el primer a Leuven (Bèlgica), van ser segones a San Sebastián i terceres a Strasbourg (França).
Ascens a la Lliga Nacional
Després de “tres o quatre anys”, l’equip del Col·legi Immaculada Concepció es va convertir en club i l’argentonina va liderar la consecució dels campionats de Catalunya sèniors dels cursos 1961-1962 i 1964-1965. Aquesta última temporada van jugar la promoció d’ascens a Lliga Nacional i van anar a Madrid i Zaragoza, i van ser subcampiones d’Espanya i van pujar a la màxima competició, l’equivalent ara a Lliga Femenina.
Malauradament, com que a Argentona no hi havia una pista coberta en condicions per jugar a l’elit ni els suports necessaris, el club va renunciar a la plaça.
Què faria Famadas? Un dia el futur va trucar a la seva porta, quan Josep Mora i el periodista Josep Gomà es van presentar a casa per fer-li una pregunta: “Si muntem un equip a Mataró, voldràs venir?”. “Si vens tu i quatre jugadores més d’Argentona, podríem completar l’equip amb noies de col·legis de Mataró i anar progressant”, va afegir Mora. L’entrevistada no ho va dubtar, i va anar-hi amb tres o quatre companyes.
El creixement va ser extraordinari perquè el CE Mataró de Famadas va arribar a guanyar tres Lligues consecutives, de 1972 a 1974, i la base va ser nomenada també la millor jugadora de l’Estat els tres cops.
Després de molts anys a l’elit i de molts viatges, Famadas necessitava més temps lliure i una vida més tranquil·la, i va marxar de Mataró per incorporar-se al CB Vilassar de Mar. “Hi vam jugar una temporada i ens vam ho vam passar tan bé que ens vam classificar per a les fases d’ascens a Lliga Nacional”, explica Famadas, que al final de la temporada sabia que abans de retirar-se volia jugar al CB Argentona. Quan ja va penjar les botes, va continuar gaudint amb l’equip de veteranes de l’entitat.
Les seves companyes sempre la van triar per ser la líder dels seus equips. Potser era per la seva brillant visió de joc, pels detalls innats, com les fintes a l’aire, que ningú li havia ensenyat i que li sortien sense adonar-se’n. “Sempre he escoltat i he observat molt, i he intentat ser una esponja i aprendre de pressa”, confessa l’entrevistada, a qui, com a bona base, li encantava tenir una visió perifèrica de la pista.
Internacional
Famadas va ser internacional amb la selecció espanyola absoluta, amb qui va debutar el 28 de setembre de 1969, contra Cuba i a Madrid, i va disputar dos Preeuropeus i l’Europeu d’Itàlia de 1974, a Nuoro i Sassari. El seu últim torneig amb Espanya va ser el més important, i amb Josep Lluís Cortés, “un gran entrenador”, com a seleccionador.
“Em sento una privilegiada per haver competit amb la selecció, on poques esportistes arriben, i també he gaudit moltíssim dels partits i entrenaments i de la majoria d’experiències relacionades amb aquest meravellós esport”, afegeix l’argentonina.
El bàsquet li ha permès conèixer gent, créixer i viatjar, i li ha regalat moltes amistats. “He tingut la sort de trobar-me amb persones que no m’han donat problemes, sinó que m’han ajudat. Aquesta és la meva filosofia”, tanca, convençuda, Famadas.
