Sergi Arranz celebrant un gol. Foto: Judit Andreu/UE Sant Andreu
La manera d’anunciar comiats i fitxatges en el món de l’esport és cada cop més original i sovint s’allunya del clàssic comunicat oficial. L’adeu de Sergi Arranz (Figueres, 1989) n’és un dels darrers exemples. “He decidit deixar el futbol”, avança en un vídeo en què a l’esquerra es veuen les samarretes dels clubs on ha jugat, al mig hi ha una còmoda cadira grisa amb un coixí del mateix color, i al fons una foto d’equip. Com a gran davanter que és, el figuerenc apareix mentre un narrador crida: “Gol, gol, gol, gol, gol, gol…! Gol del de sempre! De qui no falla…! De Sergi Arranz!”.
El protagonista, ara a la UE Sant Andreu, s’asseu, agafa aire, es mira les mans i es concentra en la càmera. És el moment de traduir en paraules la decisió que ha rumiat tant: “Aquest és el meu últim any com a futbolista. Quan acabi la temporada penjaré les botes”. Format a les categories inferiors de la UE Figueres, que abans era la Fundació, Arranz ha passat per entitats com el CF Peralada, el CD Montcada, la UA Horta, el Cerdanyola FC, el FC Martinenc, el Palamós CF, el FC Vilamalla, el Terrassa FC o la UE Olot.
Un esperit especial
El davanter s’tura en el que és i serà el seu últim club. “La UE Sant Andreu té la millor afició de Catalunya i gaudeix d’un esperit que pocs equips tenen”, comparteix mentre mira, orgullós, la samarreta groga i vermella. “La nostra gent és imparable i junts podem aconseguir el nostre objectiu, l’ascens”, afegeix.
Un somni que, de moment, va en bona direcció perquè, després de la victòria per 0-1 contra el CF Peralada del passat 30 d’abril, amb gol de Josu Rodríguez, la UESA afronta el pròxim diumenge 7 de maig la tornada de la primera eliminatòria del play-off per pujar a Segona RFEF. Si la supera, s’enfrontarà al vencedor del CP San Cristóbal-CE l’Hospitalet, amb avantatge riberenc, també per 1-0. En cas de guanyar aquest segon encreuament, el conjunt de Xavi Molist tindria com a últim rival, i per sorteig, un dels altres 17 equips de l’Estat que hagin superat les rondes.
Arranz se sent molt agraït a la seva família, que sempre li ha fet costat des que va començar a colpejar la pilota amb 3 anys, ja en fa més de 30. Desitja en veu alta que si ha passat “alguna cosa al camp” amb rivals, equips, jugadors i entrenadors amb qui s’ha enfrontat “es quedi allà”.
“No vull oblidar-me dels aficionats que m’han donat suport. M’he sentit molt estimat. I vull dirigir-me també als cossos tècnics i les persones del club que et fan la vida més fàcil, com els encarregats de material. I, per descomptat, he de mencionar als excompanys, de qui he après força detalls. És difícil deixar una cosa que has fet des de petit. De tots i de totes vosaltres n’he après i amb tothom he gaudit moltíssim. Gràcies”, tanca, emocionat, Arranz, que vol jugar cinc partits més. Els necessaris perquè el seu comiat coincideixi amb l’ascens de la UE Sant Andreu a Segona RFEF.
