El Club Sala 5 de Martorell puja a Segona Divisió i fa història

“La ment sempre té un paper clau i crec que aquest any he crescut força en el treball psicològic amb els jugadors, amb qui he parlat molt i des de la transparència i la claredat. I, és clar, no sempre els deia coses que volien escoltar”, descriu Víctor González (Gavà, 1992), l’entrenador del Club Sala 5 Martorell, nou equip de Segona Divisió després de vèncer el passat diumenge 19 de juny per 7-3 la Unión Tres Cantos, a qui ja havia superat a l’anada (3-5).

És conscient que perquè un grup se senti còmode cal que aquest accepti moments i situacions incòmodes. “Qui pren més decisions és el tècnic i els jugadors necessiten informació constant per evitar malentesos”, explica l’entrenador gavanenc, que sent orgull i admiració pel seu equip: “El grup ha arribat molt cohesionat amb el cos tècnic i molt preparat a un play-off que hem jugat amb molta fredor i maduresa. Hem marcat 21 gols més dels que hem rebut. Tot és millorable i si bé és cert que l’últim mes ha estat molt idíl·lic, i amb tothom molt concentrat, hem passat èpoques molt diferents. Ratxes de lesions i resultats que no eren tan bons. Les temporades són molt llargues”.

“Els jugadors necessiten informació constant per evitar malentesos”, matisa Víctor González

El Club Sala 5 Martorell és un equip amb una gran capacitat de patiment i de resistència, i molt fort mentalment. “Com a tècnic sempre tractes d’anticipar-te a les situacions”, adverteix. Per això va fitxar Marc Mármol, que “ens ha donat molta maduresa i lideratge”, i Ferran Ruiz Ferru, “un plus”. González reconeix que van prendre riscos pujant la càrrega física i que en els últims partits de la Lliga regular potser els jugadors estaven carregats físicament. “La idea era volar al play-off d’ascens, i el pla ens ha sortit bé”, reconeix. Reviu la celebració del 4-2 d’Imad Ruiz: “Ens vam abraçar a la banqueta. El temps corria, quedaven 10 minuts i portàvem 4 gols més que ells en la final. Semblava fet, però tampoc ens podíem confiar…”. També se li posa la pell de gallina perquè l’equip el mantegés: “És un gest molt bonic i simbòlic que sempre els agrairé”.

Ahir a la tarda, hores després d’aquesta conversa, González va reunir-se amb uns quants jugadors de la plantilla per parlar del seu futur. Ja ha de pensar en el curs 2022-2023 en una Segona Divisió que multiplicarà els quilòmetres en els viatges. “Ens agradaria que fos un projecte continuista, però sempre hi ha canvis. Sobretot, potser, en qui menys ha participat”, explica. Cada cas, però, és un món.

“Ens agradaria que fos un projecte continuista, però sempre hi ha canvis”, exposa el tècnic

La idea del club és sol·licitar a l’Ajuntament tenir disponible el pavelló municipal també els dimecres, a més dels dies que ja el tenen (dilluns, dimarts i dijous). “D’aquesta manera, podríem anul·lar el dilluns, després de la càrrega i els viatges llargs del cap de setmana, o que s’entrenin els juvenils i els jugadors que menys hagin participat. En tot cas, l’equip no es professionalitzarà”.

Un vestuari necessita molts líders. “En tenim de diferents tipus, de lideratges. Líders esportius com Fouad Amrani, de companyonia i d’unió, com Pau Albacete, d’exemple silenciós, com Marc Mármol o d’energia, com Pavel Pérez”, explica González, format al Futbol Sala Gavà, equip amb el qual va arribar a competir amb el sènior: “Hi conservo moltes amistats. És una entitat que m’estimo de veritat perquè va confiar molt en mi”.

El públic

“De petit el futbol sala em cridava molt l’atenció perquè podia tocar molts cops la pilota. És un esport que em sembla més espectacular que el convencional perquè es juga en espais reduïts”, enraona l’entrevistat, orgullós de la resposta del públic. “Cada cop ve més gent a veure’ns. Hi ha persones a qui ja coneixíem i algunes, tan fidels que ho feien fins i tot a Tercera Divisió. M’encanta sentir els “oh!” de la grada i que aquesta gaudeixi d’un bon joc i es diverteixi. A poc a poc, sumem més gent a la causa i a Segona segur que vindrà més gent enamorada del futbol sala que potser no és de Martorell”, tanca González.