El canvi de Pol Espargaró

“Això està a punt… Tic-tac, tic-tac”, tuitava Pol Espar­garó (Gra­no­llers, 1991) el passat 10 de març, amb una foto d’ell d’esquenes i observant la seva nova moto, la RC213V, després de dos cursos a Honda que no van sortir com s’havia imaginat. L’endemà ja va publicar imatges pilotant al circuit portuguès de Portimao, en un dels dos tests que quedaven pendents abans de començar la temporada a MotoGP que s’inicia aquest cap de setmana a uns 20 minuts en cotxe, a l’Autódromo Internacional do Algarve. És el GP de Portugal.

“Sento que he tornat a les meves arrels [viu una nova aventura a KTM]. Amb Tech3 i la nova marca tenim el tarannà de GasGas: amistosos, pròxims i molts treballadors”, assegurava el granollerí en la presentació d’una moto que li entusiasma. “El meu somni ara mateix és ser campió del món a MotoGP. Tinc dos anys de con­tracte amb la marca i, si no és aquest any, aga­fa­rem experiència i ho tor­na­rem a pro­var el següent. El for­mat dels caps de set­mana can­viarà molt amb les cur­ses esprint i hem d’estar al nivell. Pot­ser ens sor­pre­nem i veiem que podem llui­tar pel títol”, li confessava a Roger Amores en una conversa per a L’Esportiu.

“He tornat a les meves arrels; amb Tech3 i la nova marca tenim el tarannà de GasGas”

Després del comiat de Suzuki del campionat, es va complicar encara més el mercat de pilots i les oportunitats es van reduir. Espargaró, però, es veu un privilegiat perquè després de no renovar el seu contracte amb Honda va tenir “diverses opcions sobre la taula” i en cap moment es va imaginar sense equip. A més, va poder triar “on volia anar”.

No el va tirar enrere aterrar en un equip que l’any passat només va sumar 27 punts en tot el curs, 14 de Raúl Fernández i 13 de Remy Gardner. “Eren dos pilots nous a la cate­go­ria, i ara tenim el suport de fàbrica i som un equip ofi­cial, que sig­ni­fica que les peces seran d’última gene­ració. L’equip és nou i se li ha de donar un vot de con­fiança”, intervé Espargaró, que viurà la seva desena temporada a la màxima categoria.

El seu límit

De moment, el seu límit ha estat el cinquè lloc al Mundial de MotoGP 2020, amb KTM (135 punts), curiosament un menys que la seva temporada de debut a l’elit, pilotant una Yamaha Tech3 i quan va acabar l’any sisè. ​Només en va sumar 156 entre els seus dos cursos a Honda.

Una experiència esportiva complicada que l’ha fet créixer molt: “Dels moments dolents en treus for­ta­lesa. Iden­ti­fi­ques més fàcil­ment els teus errors, com actues davant les adver­si­tats i valo­res més els bons moments. Aprens en qui pots con­fiar i en qui no”. El granollerí es mostra autocrític i es queda també amb la part positiva del seu periple a la marca japonesa. “Va ser frus­trant i molt dur. Pilotar per a Honda és un pri­vi­legi només a l’abast de molt pocs pilots, i em veia amb l’obli­gació de liderar el projecte amb Marc Márquez, però no va ser així. L’experiència ha estat magnífica i hi he cone­gut excel·lents pro­fes­si­o­nals”, afegeix.

Reconeix que es va sentir “molt frus­trat per la situ­ació”. “Veus que no vas bé, que hi ha mol­tes expec­ta­ti­ves i que no pots fer res perquè ningú t’ajuda i estàs lli­gat de mans i peus. La cosa no millora, no tens peces noves per rever­tir la situ­ació i això et des­es­pera perquè no hi veus cap sor­tida. Veia molta tran­quil·litat i rela­xació en un moment de crisi i des­con­trol, i això em moles­tava molt”, lamenta Espargaró. Ara només pensa a començar el millor possible el Mundial. I, per què no, en ser campió del món.