Dimas Delgado

Foto: CF Montañesa

Si algun dia Dimas Delgado (Santa Coloma de Gramenet, 1983) s’anima a escriure les seves vivències al futbol, el llibre serà inspirador i anirà més enllà dels terrenys de joc. Es nota que el nou migcampista del CF Montañesa, que ha competit a tres continents diferents, escolta molt i és curiós de mena.

Hi ha hagut molts canvis en la teva vida en els darrers mesos. Com estàs?
Molt bé! L’últim curs al Bengaluru FC, de la Lliga índia, va ser complicat perquè, per la covid-19, em vaig passar set mesos tancat en un hotel sense la família ni poder sortir més que per a entrenar i competir. Els tres primers anys els jugadors vivíem en uns apartaments en què podíem tenir les famílies. Carles Cuadrat i Albert Roca, que em coneixen de la meva època al Barça, van apostar per mi.

Què és el que més et va sorprendre de l’Índia?
No hi ha classe mitjana i els contrastos són infinits: en un carrer veus centres comercials amb grans marques, hotels i cotxes de luxe, i a uns metres, gent amb molt poquetes possibilitats, en barraques…

Com hi està creixent el futbol?
Molt. Els clubs han apostat per fitxar tècnics europeus i invertir en la base. La millora tàctica ha equilibrat una competició amb molt de futur perquè hi ha gent disposada a invertir-hi. Recordo especialment dos moments: quan vam aixecar la Lliga, el meu únic títol com a professional, i la final perduda a casa després d’avançar-nos 2-0. Abans del descans em vaig lesionar i no vaig poder ajudar l’equip.

Has passat per les sessions de l’Associació de Futbolistes Espanyols (AFE). En què consisteixen?
Estan dirigides a jugadors sense equip i se celebren durant els mercats d’estiu i d’hivern. T’ofereixen grans instal·lacions, materials i professionals. Compateixes moments al vestuari, a l’hotel, als àpats… Rius molt i t’ho passes bé. T’ajuda a focalitzar-te en l’entrenament i a arribar en condicions òptimes per disputar els partits que l’AFE organitza contra equips de la zona. Tornes a sentir-te futbolista.

Què et repeties a tu mateix?
“Dimas, tens il·lusió. Alguna cosa sortirà”, em deia. Després de sis anys a l’estranger, creia que trobaria equip fàcil, sobretot en el futbol català, però les opcions no arribaven a concretar-se… Estic encantat d’haver-me unit al CF Montañesa.

Vas ser company a la Grama de Pedro García, actualment el president del club.
El Pedro, el Toni Pérez i jo som de Santa Coloma, i amics. Quan els vaig dir que volia marxar de l’Índia i tornar, em van deixar les portes obertes. I mira, aquí estic. El projecte del CF Montañesa és il·lusionant. Volem fer un gran any i tornar a Tercera.

“Vull ajudar, gaudir i ser competitiu cada minut a la Monta. Jo també soc de barri”

“El principal objectiu és sanejar el club”, assegura Pedro García.
En Pedro arriba el primer i se’n va l’últim. És un líder que aconsegueix el que es proposa i el president ideal per a la Monta. Vull ajudar, gaudir i ser competitiu cada minut. Jo també soc de barri.

Què és per a tu Santa Coloma?
La meva ciutat, on m’he criat, viscut i format. Després del meu pas pel Sant Gabriel i les categories inferiors del Barça, al primer equip de la Grama vaig sentir que podia arribar a ser futbolista professional.

Com et va marcar Pep Guardiola al Barça B?
Moltíssim. Volia tenir la pilota per a guanyar amb un futbol vistós. Et corregia i t’ho explicava tot amb exemples, des de la pràctica, perquè ho entenguéssim de pressa.

Sergio Kresic i el Numància et van donar l’oportunitat de passar de Tercera a Primera Divisió…
Un salt meravellós que va donar sentit a molts sacrificis, sobretot dels meus pares, per haver-me recollit i portat tants i tants anys a partits i entrenaments. Sergio Kresic va ser molt honest amb mi. Em va demanar que treballés molt perquè tindria el meu moment. I així va ser: vaig jugar molts partits amb ell.

Els següents destins on vas anar a parar van ser el FC Cartagena i el Recreativo de Huelva.
Recordo l’etapa al Cartagena amb pena perquè era un projecte molt bonic per pujar en què, per diferents circumstàncies, no vam estar a l’altura. Al Recre vaig gaudir molt, sobretot els dos primers anys amb Sergi Barjuan. L’últim, amb José Luis Oltra, vam patir impagaments i vam acabar baixant.

I va arribar la teva primera experiència fora: Austràlia.
No vaig trobar cap equip on tingués garanties de pagament i vaig marxar a l’estranger. El segon entrenador del Western Sydney era Andrés Carrasco, que em coneixia del Barça. Van ser dues temporades molt bones amb una final contra l’Adelaida United de Guillermo Amor i unes semifinals. I després, com t’he explicat, vindria l’etapa a l’Índia.

Sembla que et quedes amb el millor de les teves experiències.
Moltes situacions em superen, però les coses dolentes no sumen.