Laia Palau jugant

Laia Palau fa una assistència d’esquenes en un Uni Girona-Stadium Casablanca. Foto: David Subirana

No hi ha pregunta més difícil de respondre que triar un moment entre molts moments. O, en el cas de David Subirana (Girona, 1995), reporter gràfic de l’Uni Girona, escollir la seva foto preferida entre les que li ha fet a Laia Palau (Barcelona, 1979), la capitana de l’equip.

Dubta. Té tres finalistes. En una la cortsenca passa al costat de la paraula reina. És de l’última Copa, a València. A la segona, en un amistós a Camprodon contra el Barça CBS, Palau vola durant la roda d’escalfament. La tercera és la que il·lustra el reportatge: una assistència d’esquenes.

“Potser triaria aquesta imatge perquè representa el què és la Laia Palau: màgia. No necessita fer 30 punts per posar un pavelló dret. Amb un moviment et trenca els esquemes”, descriu Subirana. Fa una petita pausa i afegeix: “Aquí tenia 39 anys i sembla una noia de 20”. El pes de la jugadora formada al Joventut Les Corts va més enllà del seu envejable palmarès (14 Lligues, 11 Copes, 3 Eurobasket, una plata olímpica, tres medalles mundials…) i de les seves estadístiques.

És un exemple. Un mirall per a qualsevol edat. El seu llegat transcendeix el bàsquet, per la seva mirada àmplia. No sorprèn que el diari Mundo Deportivo la premiés el passat 7 d’octubre a la gala de Trofeu Campions Valors, en què reconeix els esportistes catalans que milloren el món de l’esport i de la societat.

Detallista i propera

“És amb la jugadora amb qui m’entenc més. La Laia és una persona detallista, propera i especial. S’agraeix que en una sessió de fotos no deixi de proposar-te idees”, amplia el fotògraf gironí, que té un segell propi i sempre busca captar allò que s’ha perdut fins i tot qui estava al pavelló veient el partit. “La meva preferida de l’any és aquesta”, em diu mentre m’ensenya la foto: un tap a una mà. La mirada ambiciosa de Palau defineix qui és. Està convençuda que Amber Melgoza, del CB Bembibre, no podrà llençar i perdrà la pilota.