Dai Silva. Foto: Cerdanyola CH
“Després d’una derrota, si us plau, no em parlis, no m’escriguis, no em proposis quedar… Deixa’m tranquil·la, perquè ho passo fatal. És com si perdés vida”, reconeix Dai Silva (San Juan, 1990). Com a bona argentina, la jugadora del Cerdanyola CH és tot cor.
Rendeix tant en una feina creativa que és l’única que continua teletreballant. És dissenyadora a Etidem, empresa d’etiquetes tèxtils i adhesives personalitzades. “Ara estic preparant uns adhesius per a unes bodes de Nadal”, explica. Silva ha dissenyat moltes pissarres d’hoquei, com les del Cerdanyola CH i algunes guardes de porters i porteres. “Treballem amb vinil també”, afegeix.
Silva va descobrir l’hoquei gràcies a la seva millor amiga, la Yanina Echenique. “Les tardes que ella no s’entrenava jugàvem a casa seva amb l’estic i la bola, i sense patins, perquè jo no en tenia”, recorda. Fins que un dia el Pedro, el pare de la seva amiga, li va proposar anar a l’entitat on competia la seva filla, el Club Deportivo y Cultural Barrio Rivadavia. “Des de la tarda que hi vaig anar amb la Yanina es podria dir que ja no m’he tret els patins”, diu.
L’adaptació a l’estic
Com que va començar a jugar “tard”, amb 8 anys, anava endarrerida en conceptes, lectura de joc i destresa. El que més li va costar va ser adaptar-se a l’estic “És una eina molt complexa, sobretot perquè vas amb els patins i has d’agafar i controlar la bola”, reconeix. Així que, per sentir-se “més còmoda i segura” li va posar una cinta a manera de tap perquè no se li rellisqués de les mans.
L’entrevistada té un gran capacitat de convicció, que ha anat potenciant en diferents feines. Potser va fer-ho sobretot quan va ser captadora de socis en una ONG. Al cap de dues setmanes ja la van nomenar responsable d’un grup. Silva va néixer capitana i ho ha estat molts anys, un paper que, com a gran líder natural, mai ha triat. “Organitzo i parlo molt a la pista. Ho faig sent o no la capitana”, enraona l’argentina, que se sent orgullosa d’haver participat en la Supercopa femenina, l’últim cap de setmana d’octubre i a Cerdanyola. “És preciós ser les amfitriones d’un torneig i, encara més, haver superat a semifinals el CP Manlleu, per a mi l’equip més complet de l’OK Lliga”, exposa.
Somriu quan li pregunto pel pròxim rival, el dissabte 4 de desembre, el CP Vilanova, l’equip que la va portar a Europa i la ciutat on continua vivint. “M’encanta jugar contra un club que porto al cor i al qual sempre li estaré agraïda. Serà un partit bonic i vull guanyar-lo, és clar”, descriu.
També s’emociona parlant del seu equip actual, el Cerdanyola CH. “Som humils i guerreres. Totes estem centrades en l’hoquei”, adverteix. “He estat en pocs grups tan units i competitius com aquest. La competitivitat és sana i fora del pavelló som amigues. Som un equip perillós”, reivindica Silva.
