Clàudia Vies, delegada del CB Roser, amb el seu dibuix. Foto: Mar Trabal
“Faig les coses sense esperar res a canvi”, es retrata Clàudia Vies (Barcelona, 1994), delegada del CB Roser. Empàtica, alegre i detallista, necessita que el seu entorn estigui bé i cuidar-lo.
A Vies li encanta fer regals personalitzats. El seu favorit és una il·lustració i la primera afortunada va ser Gemma Arnau, la seva companya de pis i amb qui va jugar al CB Grup Barna. La barcelonina agafa una foto que descrigui bé la persona, la repassa amb el programa de disseny gràfic Illustrator i simplifica els detalls. “Per exemple, no els faig cara. En el cas de les jugadores, hi poso el seu número i les lletres de l’equipació, només els elements més significatius”, matisa.
Ha dibuixat totes les jugadores del CB Roser, les del sènior i les del B, C i D que van ajudar la temporada passada. “El dia abans de la Final a Vuit de Copa els vaig repartir les il·lustracions”, recorda, orgullosa, Vies. A la foto del reportatge mostra el seu propi dibuix. En fa també per encàrrec a Instagram.
El genoll esquerre
Ser delegada li permet mantenir el vincle amb el bàsquet. “Em vaig retirar per por que es tornés a repetir la història”, confessa. Entre el novembre del 2015 i el juny del 2018 es va trencar el genoll esquerre tres cops, sempre amb una ruptura del lligament creuat anterior. El primer, com a jugadora del CB Grup Barna, el segon, en l’últim amistós de pretemporada del seu nou equip per a la temporada 2016-2017, el CB Roser. Des de desembre de 2017 fins a juny de 2018 va estar jugant amb el C, a Tercera Catalana, i anava “canviada als partits del primer equip per si necessitaven que jugués”. Vies va debutar amb el Copa Catalunya el març de 2018. El premi a la seva tenacitat.
El destí, però, li tenia reservat una tercera lesió, tres mesos després. “Vaig decidir que em volia operar [ho va fer el gener de 2019] per poder fer vida normal i esport, però no per jugar a bàsquet”, confessa Vies, que des d’aleshores ha jugat algun partidet amb les seves amistats, però “anant amb compte”.
Va néixer delegada perquè sempre té mil ulls. Reparteix les ampolles i escriu a cada tap el número d’una jugadora perquè totes sàpiguen quina és la seva i, entre altres coses, s’encarrega de fer l’estadística del partit. No és l’oficial. És la que fan servir l’entrenador, Jordi Garcia, i el seu ajudant, Guillem Cuadern. “Segur que se m’escapen detalls, sobretot quan hi ha moltes accions seguides. La prioritat és controlar les faltes personals”, reconeix. Té ganes que sigui dissabte, dia del partit contra el CB La Salle Reus. “Haurem de tenir molt present com va ser la derrota contra el TGN Bàsquet i estar concentrades els 40 minuts”, adverteix.
Vies fa moltes fotos, sobretot a edificis i tracta que siguin enquadraments “una mica diferents”. “Cada edifici té la seva essència, el seu encant”, descriu amb passió. Segur que també és una gran arquitecta.
