Bruno Saltor, durant un partit. Foto: Brighton & Hove Albion
Escoltar algú amb les idees tan clares i que, alhora, les relativitza i assumeix que evolucionen és un plaer. De seguida es nota que Bruno Saltor (El Masnou, 1980) no es dona gaire importància i que se centra a créixer, escoltar, formar-se i aprendre sense descans, i intentar ser bona persona. “Mai m’he considerat un líder. El meu objectiu ha estat predicar amb l’exemple, tractar de prendre les decisions correctes i preocupar-me per la resta. Sense voler, estava liderant i així és com em vaig convertir en el capità del Brighton & Hove Albion”, relata el masnoví al canal de Youtube Fútbol Mundial.
A Anglaterra el capità és una figura infinita dins del grup i Saltor ho va ser les seves últimes tres temporades com a jugador en actiu. “És un rol que aquí existeix als col·legis, que es visibilitza i es valora des de la infància. És qui lidera, qui parla… No et nomenen capità de l’equip, sinó del club, i tu ets qui lidera el projecte. No necessites ser el millor esportista, però sí tenir prou personalitat per resoldre situacions complicades en moments difícils, saber ajudar els joves…”, afegeix el masnoví, que ara és un dels ajudants de Graham Potter a la banqueta del Brighton & Hove Albion. S’encarrega de dissenyar i dirigir algunes sessions, perquè a Anglaterra al tècnic principal li agrada poder observar també sessions amb la tranquil·litat de la distància i des d’una mirada més àmplia i global.
L’estiu de 2012
Format a les categories inferiors del Flix i l’Olímpic Móra d’Ebre, Saltor va debutar a Primera Divisió amb l’RCD Espanyol, però es va consolidar a la categoria anys després a l’UD Almeria i al Valencia CF. Quan a l’estiu de 2012 va fer les maletes i va aterrar al Brighton & Hove Albion, no s’imaginava el que vindria després. En primer lloc, perquè el club en els darrers anys només havia estat un curs a l’English Football League Championship, la Segona Divisió anglesa. Després d’unes quantes temptatives, l’entitat va pujar a la Premier League l’any 2017. “Va ser una bogeria. Hi havia més de 100.000 persones al carrer. Des de l’escenari no es veia el final de la marea”, recorda en una conversa amb Alberto Rubio per al diari Marca.
Un cop retirat, va haver d’adaptar-se al seu nou rol. Com sempre, va continuar sent honest. Per a ell, l’honestedat és un dels motors de la vida, el camí més sincer i directe per connectar amb les persones i guanyar-se la seva confiança i respecte. “Amb la majoria de jugadors ja havia compartit experiències i no començava des de zero. Al principi, però, el canvi va ser complicat. Tinc clar que has de transmetre’ls missatges des de la positivitat”, exposa l’exlateral dret.
Saltor mai ha amagat l’admiració que sent pel seu cap, l’entrenador Graham Potter. “Només puc dir que és un tros de tècnic. Ho és en l’aspecte personal i tàctic, i té una riquesa de conceptes molt gran. Una de les seves grans virtuts és la valentia”, confessa el masnoví a Sergi Hernández, a L’Esportiu. És l’ànima del Brighton & Hove Albion.
