L’andreuenca, amb la seva medalla al Mèrit Esportiu. Foto: Astrid Fina
Malauradament, cada cop s’utilitza menys la paraula gràcies, com si l’agraïment fos un acte puntual i extraordinari o com si l’ajuda que rebem de la resta fos un dret. Es pot arribar a pensar que aquella persona es pot donar per agraïda, però si no li diem, no li estem reconeixent la seva vàlua. Per això omple tant llegir l’última publicació de l’andreuenca Astrid Fina (Barcelona, 1983) a les seves xarxes socials, quan en 401 caracters fa servir dos cops aquesta paraula tan necessària i una tercera ho fa de manera implícita.
“Superorgullosa de tenir un final com a esportista amb una medalla al Mèrit Esportiu. Gràcies! Gràcies a tots els qui m’heu donat suport des del principi, però, sobretot, a tu, @tendre [Albert Mallol, el seu entrenador]. Ja et vaig dir que aquesta medalla era dels dos [hi afegeix una cara amb tres cors i un porc senglar]. I als qui vau voler acompanyar-me en aquest dia tan especial… Us menjo la cara… Ha, ha, ha [hi inclou un cor]. Us estimo @paredesgemma @marcgalver @saragines i @eliacoach”, comparteix Fina.
Més de 400 convidats
L’andreuenca va viure el passat 22 de juny una jornada que mai oblidarà a l’auditori de l’Instituto Nacional de Educación Física (INEF) de Madrid, on va rebre la medalla de bronze al Mèrit Esportiu. Organitzat pel Consejo Superior de Deportes (CSD), l’acte va tenir més de 400 convidats i convidades.
Feia molt que Fina sabia que havia estat reconeguda amb aquest prestigiós guardó, tant com més de tres anys i mig, des de novembre de 2019. El que passa és que la pandèmia ha impedit que l’acte es fes abans i aquest cop es va aprofitar també per premiar els i les millors de 2023. A la pel·lícula Astrid, de Marc Galver, podem conèixer de ben a prop aquesta pionera que en els Jocs Paralímpics d’Hivern de Pyeongchang (Corea del Sud) de 2018 va guanyar el bronze a la prova de cross, convertint-se en la primera rider de snowboard estatal a assolir una medalla en la màxima competició.
Va iniciar-se en el seu esport el 2011, dos anys després que en un accident de moto perdés el peu dret, i a poc a poc es faria un lloc entre les millors. Fina anunciaria la seva retirada el setembre de 2020, any en què també seria reconeguda amb una Menció Especial a la 13a edició dels Premis Dona i Esport.
“L’snowboard em va millorar la vida. Sobretot, em va ajudar a superar l’amputació, però ja no em veig en l’alt rendiment. No vull desvincular-me d’aquest esport, però sí de l’alt rendiment, que suposa viure per a ell, lluny de tot el món, amb moltes hores d’entrenament diàries, lesions… I el meu cap ja no estava al cent per cent. Cada cop se’m feia més dur anar a entrenar-me”, li confessava a Almudena Rivera en una conversa per al diari Marca.
