Ana Alonso, durant un partit del CBF Cerdanyola. Foto: Miguel González
“Ho he dit tantes vegades altres anys que no t’ho puc assegurar al 100%, però la idea és retirar-me al final de temporada”, confessa Ana Alonso (La Corunya, 1990), aler pivot del CBF Cerdanyola, el líder sòlid del grup 1 de Copa Catalunya.
“Seria fantàstic que el punt final fos un ascens a Lliga Femenina 2. El club i l’equip, que té una gran connexió dins i fora de la pista, s’ho mereixen”, somia en veu alta la gallega, que anota 15,3 punts per partit. Se sent en un gran moment.
L’entrevistada es va retirar després de la temporada 2019-2020, suspesa per la covid i que ja no es va reprendre. “Vaig pensar que el bàsquet s’havia acabat per a mi i que necessitava un descans mental”, confessa. Més d’un any després, una conversa amb Elena Múrcia, una amiga amb qui havia coincidit al Lima Horta Bàsquet, ho va canviar tot. “L’Elena em va convèncer per tornar a jugar i fitxar en l’últim tram del curs passat pel CBF Cerdanyola, el seu equip. Sincerament, trobava a faltar l’esport de la meva vida”, recorda.
Nervis sans
Tornar va ser tan especial per a ella que va viatjar uns quants anys enrere. “Saps la sensació que tens quan ets petita i surts a la pista en el teu primer entrenament o partit? La meva era semblant perquè començava una aventura nova en un equip nou, en una pista on no havia jugat mai i després d’un gran parèntesi”, reconeix. Fins al seu últim segon com a jugadora sentirà un cuquet a l’estómac, aquells nervis sans “d’il·lusió i ganes de començar”. “Soc molt nerviosa i visc les coses així, sobretot les que m’omplen. Mai perdré aquest cuquet”, amplia.
Alonso va voler continuar aquest curs perquè l’anterior, en només un mes i mig, es va sentir tan integrada i vinculada al grup com si hagués començat des del primer dia. “Les companyes i el cos tècnic són persones excepcionals”, agraeix. Celebra la “gran capacitat” de Pili Bilbao, l’entrenadora, per gestionar els minuts en una plantilla “llarga, malgrat les lesions”.
El primer partit del 2022 per al conjunt cerdanyolenc serà el 9 de gener contra el SESE, una cita que es va ajornar per la covid. “És un equip força intens que et fa entrar en un ritme accelerat i contra el que és complicat jugar”, el retrata. L’objectiu és “consolidar” la primera plaça del grup.
Entre les seves virtuts com a jugadora destaca el tir i entre els aspectes a millorar, el rebot. “Hauria d’aprofitar més la meva envergadura. A Lliga Femenina i la Lliga Femenina 2 d’abans [ara hi ha una categoria entre les dues, la LF Challenge] hi havia interiors molt més altes que jo o d’una alçada semblant, però més físic”, recorda. Mai li ha agradat el contacte a pista. “Fa anys l’Isaac Fernández em va dir que a la zona no hi havia cocodrils i que no passava res si la trepitjava. Ara, amb rivals més petites, tinc més confiança per ficar-m’hi”, reconeix.
La seva idea és tornar a Galícia en un futur amb la seva parella i començar allà una nova vida. “L’únic inconvenient és la pluja. És bonica la meva terra, eh!”, destaca, orgullosa, Alonso.
