Alèxia Putellas, amb la Pilota d’Or. Foto: France Football
“M’emociono perquè no em crec que la meva germana Alèxia sigui la millor del món… Però si el món és immens! […] Alèxia, si us plau, creu-t’ho, ets la millor del món”, li demanava Alba Putellas. El missatge estava gravat i formava part d’un preciós reportatge que Alèxia Putellas (Mollet del Vallès, 1994) seguia a través de la pantalla del Théâtre du Châtelet, a París. Acabava de rebre la Pilota d’Or, el premi individual més important.
La molletana, però, sempre ha estat una jugadora universal al servei de l’equip. L’endemà, dimarts, es va anunciar que la capitana del Barça del triplet (Lliga, Copa i Champions) rebrà la Creu de Sant Jordi. També ha estat nomenada Millor Jugadora d’Europa per la UEFA i és la favorita al premi The Best (FIFA).
Intel·ligent i amb la mirada àmplia, Putellas va utilitzar en el seu discurs com a nova Pilota d’Or el català i el castellà, va celebrar que coincidís amb el 122è aniversari del Barça i li va dedicar el premi al seu pare. Sempre té present en Jaume, després de cada gol, de cada bon i mal moment. “Per ell ho faig tot, és el meu motor”, va dir, emocionada.
Putellas emociona i remou consciències amb les seves paraules. No es cansa de reivindicar la professionalització de la Lliga, mentre el procés s’allarga. És també gairebé una portaveu del seu Barça, club que va haver d’abandonar l’any 2006, amb 12 anys. Xavi Llorens li va haver de donar la baixa perquè no hi havia un equip de la seva edat. Ella i el seu pare volien que es quedés, encara que fos per entrenar-se només. No va poder ser i Putellas no va deixar de créixer a l’Espanyol, amb qui va debutar a la Lliga, i al Llevant, on va madurar molt. La mort del seu pare va precipitar la seva tornada a Barcelona i al seu Barça.
Alèxia Putellas, amb la Pilota d’Or. Foto: UEFA
És molt observadora, agraeix els consells i sempre vol més i més. Ningú es posa més pressió que ella i està encantada de ser la referent, que ella de petita no va tenir, per a les nenes d’ara. Seria una sorpresa que el dia 20, a l’Antiga Fàbrica Estrella Damm, no aixequi el trofeu a millor jugadora a la 9a Gala de les Estrelles, organitzada per la Federació Catalana de Futbol. Ja és una icona daurada.
El missatge premonitori del seu exentrenador al Llevant
L’esport s’escriu a través d’anècdotes i n’hi ha que són tan descriptives que expliquen, amb poques frases, com ha crescut una esportista. “Abans d’un partit, en una concentració, vaig veure un anunci de Messi a la televisió. Després els vaig dir a les jugadores: ’Algun dia veureu l’Alèxia allà, igual que al Leo'”, li explicava Antonio Contreras, exentrenador de Putellas, a Juan I. Irigoyen, del diari El País.
Com a bon tècnic, Contreras va detectar que Putellas, que ja havia debutat a l’elit amb l’Espanyol, era una jugadora especial. Una jove amb empenta que sabia què i com ho volia, que assimilava de pressa els conceptes i cada cop era més intel·ligent i, sobretot, més madura. Viure lluny de casa la va ajudar a ser més independent.
A la gespa, per la seva banda, sempre ha destacat per pensar més de pressa, trobar forats i espais que ningú s’imaginava, i fer genialitats amb senzillesa. Una líder natural que no necessita cridar més perquè l’escoltin. Parla amb claredat, sense eufemismes. Compromesa amb qui l’admira.
