Els jugadors del BM Granollers celebren l’històric subcampionat de la Lliga Asobal amb el públic del Palau. Foto: Xavier Solanas / BM Granollers
Vistes amb perspectiva, les dades encara poden ser més simbòliques. Quasi tots els jugadors del BM Granollers no havien nascut l’últim cop que l’equip havia assolit el subcampionat de la Lliga Asobal. Va ser fa gairebé tres dècades, en concret 29 anys, la temporada 1992-1993. El grup granollerí depenia d’ell mateix per acabar el curs com a segon classificat del torneig i en tenia prou amb un empat el passat 29 de maig contra el CD Balonmano Atlético Valladolid, a qui va superar finalment amb un marge relativament còmode 35-29.
“Hem fet història. Aquest equip s’ho ha treballat molt des del primer dia de la temporada i hem pogut arribar amb opcions fins al final. Soc una de les persones més felices del món. Crec que la resta de l’equip està, com a mínim, igual que de content que jo”, relata Antonio Rama, l’entrenador, al programa En joc, de La Xarxa.
El BM Granollers depenia d’ell mateix per assolir l’objectiu i no va fallar al Palau
“Una de les claus del curs està sent la comunió que ha tingut l’equip, una autèntica pinya realment. Els jugadors han donat molt rendiment, el que s’esperava”, analitza Rama. “El fet de no haver tingut lesions greus durant molta part de la temporada ha fet que poguéssim disputar i competir tots els partits. Hem pogut arribar vius al final de tots els matxs i competicions”, afegeix.
Un premi “increïble”
“Concloure la temporada així és realment per estar content. El premi de poder disputar la lligueta de grups de l’EHF és increïble. Ens assegura tenir partits de molt nivell al Palau i s’ha de celebrar”, continua Rama, centrat en el partit de semifinals de la Copa Asobal de Saragossa contra el CD Bidasoa, just el rival amb qui ha lluitat el subcampionat de Lliga. En l’altra eliminatòria s’enfrontaran el Barça, el gran favorit, i el BM Logroño La Rioja.
El factor determinant del BM Granollers en aquest matx serà el talentós jugador Chema Márquez, màxim golejador de la competició domèstica amb 206 gols (6,87 per partit) i que s’acomiadarà del club després de dues temporades. Ho farà lluny del Palau, al pavelló Príncipe Felipe.
L’equip d’Antonio Rama té confiança per superar el CD Bidasoa, el seu gran rival aquest curs
“Les sensacions són molt bones. L’equip ha fet una gran temporada i tenim molta confiança amb què podem aixecar la Copa Asobal. Vam estar molt i molt a prop de guanyar la Copa del Rei, i ara tornem a tenir opcions d’aixecar un títol”, explica el central al web de l’Asobal, com a prèvia del torneig. Serà el punt final de les competicions domèstiques.
“Acomiadar-me del club i de la competició amb un títol seria absolutament meravellós. No és un adeu, perquè segurament torni. Vull retirar-me a l’Asobal. És inevitable notar que marxo [el club no l’ha renovat]. En cada matx de la segona volta pensava: ‘Aquesta és l’última vegada que vinc a jugar aquest pavelló, possiblement, en molt de temps”, enraona. “Per a mi ha estat un comiat lent passar per pavellons en què jugo des dels 18 anys. L’últim, de moment, serà el Príncipe Felipe”.
Un altre comiat
La Copa Asobal també serà l’últim torneig amb el BM Granollers del seu germà, Álex Márquez, que dirà adeu després de set temporades al club. “Per a mi és molt especial el subcampionat de Lliga i recordo altres moments màgics, com ara la Final Four de Nantes, la victòria al Palau… Em sento molt orgullós d’haver fet història amb un club que en té tanta”, explica el lateral dret al programa En joc.
“Segurament tornaré, no és un adeu. Vull retirar-me a l’Asobal”, diu Chema Márquez
Un grup que somia a aixecar aquest cap de setmana un títol: la Copa Asobal. Seria la cirereta a un curs que està sent impressionant.
