Salvador Capdevila, president honorífic de la Boqueria. Foto: Línia La Rambla
Després de més de vint anys a l’associació de comerciants de la Boqueria, Salvador Capdevila encara belluga, i encara creu que els mercats de Barcelona poden remuntar. Ens ensenya, orgullós, l’Espai Boqueria i les iniciatives per promoure la cultura, l’única cosa que evitarà el tancament de més parades.
El 2005 el Congrés Mundial de Mercats va nomenar la Boqueria com el millor mercat del món. Encara ho és?
Bé, evidentment la situació ha canviat i si no aturem la deriva canviarà encara una mica més.
Sembla que hi ha bufetades per aconseguir una parada.
Sí que n’hi ha de bufetades. I es paguen preus impossibles. És una cosa bona per als comerciants, però no per al mercat.
La culpa és del turisme?
La sort que tenim nosaltres és que hi ha turisme. Si no, mig mercat estaria tancat a hores d’ara. Sense les parades dedicades al turisme, la Boqueria s’hauria remodelat, com tants altres mercats de la ciutat, i haurien desaparegut moltes parades pel camí. Ara bé, el turisme també ens ha obligat a transformar l’oferta. Per a nosaltres no és el més desitjable, però la gent s’ha de poder guanyar la vida.
La llei de l’oferta i la demanda.
La societat ens marca molt el camí. La Boqueria i els altres mercats no són més que un reflex del que passa. Nosaltres aguantem i som el mercat de Barcelona que té més parades tradicionals. Però la gent no cuina i estem passant una crisi important per aquest motiu.
Mala peça al teler…
Si el jovent s’adona que anar al mercat i cuinar és fer salut, i que fins i tot que és més econòmic comprar aquí que a altres llocs, tornarem a anar pel bon camí.
“Cal que a la Rambla hi hagi més espais culturals i menys souvenirs ”
La Boqueria també era el mercat dels restauradors.
Encara ho és. Qui més qui menys reparteix a algun restaurant. Això ens permet tenir un assortiment de productes que normalment no es troba en cap altre mercat. La restauració ens demana foie-gras, pulardes, pintades, faisans… I així nosaltres en podem oferir també al nostre públic.
Vostè ha viatjat molt per Europa promovent els mercats. També estan en crisi a Europa?
Sí. A França, per exemple, hi ha mercats on la majoria de les parades són de degustació. Ho han fet així per poder sobreviure. Pel que fa a Espanya, el mateix. Depèn del mercat i de la ciutat es troben en fases diferents, però tots tenen el mateix problema.
Les remodelacions són una bona solució, en general?
El problema és que per poder pagar les inversions deixen instal·lar-se grans superfícies a dins, i això és posar la guineu a dins el galliner. Al principi es va dir que no oferirien producte fresc, però ara ja no accepten si no poden fer-ho. En general, aquests negocis pensen d’una manera molt diferent i són molt difícils d’encaixar amb les necessitats dels comerciants.
La reforma de la Rambla beneficiarà la Boqueria?
Jo crec que per donar qualitat al barri cal que tot vagi dirigit cap a la cultura. Nosaltres anem fent coses en aquest sentit a l’Espai Boqueria, però cal que a la Rambla hi hagi més espais culturals i menys souvenirs. Això donarà més categoria per a la gent que vingui. Si fem tot això, la gent de Barcelona tornarà a la Rambla. Jo tinc pensat un projecte al respecte, per a després de festes.
Què diu ara? No estava jubilat?
Soc un cul inquiet i ara vull crear una organització d’amics o clients dels mercats perquè aquesta gent, que encara cuina i va a comprar al mercat, siguin prescriptors.
És una bona idea!
La va llançar l’anterior presidenta de Mercats de Barcelona, la Montserrat Ballarín, el dia del seu comiat i jo l’he recollida. Buscarem quatre o cinc prescriptors en cada mercat que puguin arrossegar més gent, ni que sigui els dissabtes, perquè vinguin als mercats a comprar i després cuinin el menjar a casa seva. Tenim pensat portar-los a veure els productors, per exemple.
Perquè valorin la qualitat dels productes, oi?
Sí, cal que la gent conegui les dificultats dels agricultors i els ramaders i la millor forma d’apropar-s’hi és a través dels mercats.
Hi ha esperança, doncs?
Sí, jo crec que tard o d’hora tornarem. El que passa és que en aquest impasse… A veure si arribem a temps i no desapareixem pel camí. Hem d’anar per feina.
