Maria Nunes, filòloga i especialista en rutes literàries. Foto: Línia La Rambla
La Maria ens visita a l’Espai Línia per reivindicar La Rambla de les Lletres, una ruta que evoca la gran quantitat d’escriptors i artistes que han passat pel passeig i que l’han immortalitzat en les seves obres. Un autèntic tresor cultural del qual hauríem de treure’n molt més profit turístic del que en traiem.
La Rambla de les Lletres és un bon resum del potencial literari que té el passeig.
Sí, la ruta agafa la Rambla des d’una punta fins a l’altra i va repassant la gran quantitat d’escriptors del país i també estrangers que han parlat de la Rambla en els seus llibres. Aquest passeig està ple de literatura.
I quins són els espais més literaris de la Rambla?
Doncs, mira, destacaré els establiments, que també formen part del patrimoni de la ciutat i són molt presents en la literatura. Com el restaurant Núria, el Canaletes, la Cocteleria Boadas, el Moka, el Teatre Poliorama…
Allà hi va estar George Orwell.
Sí, Orwell estava allotjat en un hotel de la Rambla i durant els fets de maig, al començament de la Guerra Civil, estava just a dalt, a la cúpula del Poliorama, mentre que els altres estaven al Moka.
La Rambla de les Flors deu ser un altre espai habitual.
És clar, la Mercè Rodoreda o el Josep Maria de Sagarra en parlen molt, per exemple. Però també la seu de Tabacos de Filipinas, on Jaime Gil de Biedma escrivia poemes. El Palau Moja, on Verdaguer era el capellà dels marquesos. O el Palau de la Virreina, molt mencionat pel Baró de Maldà.
I com és la Rambla que apareix en tots aquests llibres?
Cadascú la veu a la seva manera. Narcís Oller destaca la multitud de la Rambla, les nits d’òpera del Liceu, l’anar i venir de cotxes i de persones… Stendahl explica que va arribar a la Fonda de les Quatre Nacions i que allà hi va trobar, per fi, un sopar amb cara i ulls, després de voltar molt. Andersen o George Sand també van escriure cròniques molt interessants.
“A la Rambla es podria fer una ruta sobre els grans escriptors que n’han parlat”
Per a tots aquests autors la Rambla devia ser el centre de tot.
Llavors era, sens dubte, el centre cultural de Barcelona. Hi havia els teatres, el Liceu, la llibreria francesa… Tot el passeig estava ple de quioscs on podies trobar premsa d’arreu del món…
El gran moment internacional de la Rambla és als anys trenta?
És un dels grans moments. Per això li dediquem una altra de les rutes, la de la Barcelona dels anys trenta. És la rambla dels tramvies, de la premsa, el Mirador o La Rambla, del metro com a gran novetat. Al Teatre Principal hi van actuar Maurice Chevalier i Josephine Baker, les millors orquestres de jazz… En aquells anys, Buenos Aires, París i Barcelona eren les capitals mundials del tango. Hi havia un bullici cultural enorme.
Ara mateix ja no diríem que és un bullici cultural, precisament.
Això és perquè l’hem cedida als turistes, i no pot ser. El que hem de fer és recordar que és un patrimoni nostre i hem de trobar la manera de compartir-la. Sembla que hàgim desertat de la Rambla, perquè sempre està molt plena… Però la veritat és que sempre ha estat plena de gent.
Què vol dir?
Si llegeixes textos d’Andersen, Sagarra, Pla, Oller, tant se val, tothom parla de la Rambla plena de gent. Sempre ha estat així. Ho podem llegir i també ho veiem en fotos antigues. La Maria Aurèlia Campany deia “tothom diu que la Rambla ja no és el que era, però és que mai no ho ha estat, perquè sempre està en constant transformació”.
L’atractiu literari de la Rambla pot ser un reclam turístic?
És molt important que tota aquesta riquesa surti a la llum si volem atreure un turisme que vingui a la ciutat per la cultura. La veritat és que està poc explotat. A Barcelona el que falta són moltes plaques, que recordin la gent que ha viscut o que ha passat per allà un temps rellevant de la seva vida. És una cosa que veus en altres ciutats i aquí se’n troben poques.
I què podem fer?
L’Ajuntament té coses a dir sobre això. Jo, per exemple, a Sant Cugat, vaig dissenyar una ruta sobre el poeta Gabriel Ferrater i l’Ajuntament va fer uns mapes amb codis QR que podies anar seguint i consultar documents de text i fins i tot en àudio. A la Rambla es podria fer una cosa similar perquè el que tenen en comú tots els grans escriptors que han passat per Barcelona és que han parlat de la Rambla en els seus llibres.
