Laia Alexandri, jugadora del Manchester City. Foto: Manchester City
Laia Alexandri López (Santa Coloma de Gramenet, 2000), jugadora del Manchester City, es va formar al CD Arrabal Calaf i al CE Sant Gabriel. Amb 11 anys va fer el salt als equips inferiors del FC Barcelona, amb qui va arribar a guanyar dues lligues. Després va fitxar per l’Atlético de Madrid, on va aixecar dues lligues més, i ara juga al City.
És la teva segona temporada al Manchester City. Et sents completament adaptada a l’equip i a la ciutat?
Sí, totalment. Fitxar pel Manchester City va ser un canvi en la meva carrera professional, un pas endavant, no només pel que significa formar part d’un dels millors clubs del món, sinó que personalment també. Canvies de país, de llengua i de cultura. Els primers mesos van ser d’adaptació, tot i fer-me un lloc en l’equip molt ràpid i sentir-me molt còmode dins el vestidor. I, amb el pas de les setmanes, també vaig sentir-me més fluida amb l’anglès.
La temporada passava, però, els resultats no van ser els desitjats.
Som un equip jove, tenim gana i volem molt més. La temporada passada no vam saber transmetre-ho en el terreny de joc i tampoc en els resultats, però aquesta temporada l’equip ha fet un pas endavant. Personalment, em sento molt còmoda amb el rol que tinc dins l’equip, tot i que sent competitiva com soc encara puc donar molt més de mi mateixa. La millor versió de la Laia encara no ha arribat.
Aquesta temporada teniu l’oportunitat de guanyar tres títols.
Sí, continuem vives en les tres competicions i t’asseguro que lluitarem per aconseguir el màxim de títols possibles. Això sí, a partir d’ara entrem en una fase de la temporada en què jugarem diumenge, dimecres i diumenge. Vindran partits de màxima exigència, però que venen molt de gust. De fet, una de les raons per les quals vaig acceptar fitxar pel Manchester City és per jugar aquests partits.
El Chelsea –6 títols de lliga en els darrers 7 anys– és el dominador del futbol femení al Regne Unit. L’objectiu del City és acabar tombant l’hegemonia de les blues?
Així és, guanyar la lliga anglesa és la màxima aspiració que tenim aquesta temporada. És una il·lusió compartida del vestidor.
Creus que, actualment, la lliga anglesa és la competició domèstica més atractiva i competitiva del futbol femení?
Sí, sens dubte. Tot i ser molt jove, he tingut l’experiència de jugar a la lliga espanyola i l’anglesa i, actualment és la més competitiva.
“Guanyar la lliga anglesa és la màxima aspiració que tenim aquesta temporada”
Prova d’això és que hi ha quatre equips –Chelsea, Manchester City, Arsenal i Manchester United– que tenim l’aspiració i l’oportunitat de guanyar el títol. Les plantilles són de molta qualitat, i hi ha molt poc marge d’error.
Guanyar la lliga t’assegura jugar la pròxima edició de la Champions League, una fita amb premi doble. Jugar la màxima competició continental és el gran repte?
Sí, jugar la Champions League és la meva il·lusió, i és en l’horitzó de tot el vestidor. És un repte que tinc molt present. A mi m’agradaria jugar-la sempre!
Quin equip veus favorit per guanyar la Champions aquesta temporada?
No t’ho sabria dir. Els equips van passant la fase de grups, però a partir de les eliminatòries ja posen una marxa més. El Barça o el Lió sempre són candidats, més enllà del futbol que ofereixen.
Des de la distància segueixes l’actualitat del Barça femení?
Sí, per descomptat. Soc molt aficionada al futbol, segueixo les competicions anglesa i espanyola.
Tens contracte amb el City fins al 2025. Els teus plans de futur passen per continuar al futbol anglès o tornar a la lliga espanyola?
Soc una jugadora molt competitiva i si vaig acceptar el repte de jugar al Manchester City és per empeltar-me de l’esperit guanyador d’aquest club. La meva prioritat és jugar en un equip gran, competir a la Champions League i guanyar títols. Això farà que el meu dia a dia sigui on jo vulgui ser.
Què trobes a faltar de Catalunya?
[Riu] La llista és llarga! Ara t’explicaré un secret: quan soc a casa (a Catalunya), a la nit sempre prenc un flam de La Fageda. No ho puc evitar, és irresistible [riu]. Al Regne Unit, no el trobo. Bàsicament, trobo a faltar la gastronomia. Des d’un bon fuet fins a una calçotada.
A Manchester has coincidit amb l’època més gloriosa de l’equip masculí que lidera un català, Pep Guardiola. Actualment és el català més universal?
Sí, ho és. Guardiola és un referent: allà on va, dona a conèixer la nostra terra. A més, és molt proper. És un entrenador excel·lent, i no es cansa de guanyar títols. Sempre que tinc l’oportunitat em quedo a veure els entrenaments de l’equip masculí.
Amb Santa Coloma de Gramenet quin vincle hi tens?
Hi tinc un vincle molt fort, és la meva ciutat i casa meva és al centre, a tocar de l’església. A la plaça del centre és on vaig començar a jugar a pilota amb els meus amics, sempre volia jugar-hi. És el lloc on un amic del meu pare va veure’m i em va donar l’oportunitat d’incorporar-me al CD Arrabal Calaf. A la plaça del centre de Santa Coloma de Gramenet és on em vaig enamorar del futbol.
