Joan Basagañas

Foto: Joanna Chichelnitzky

Fa un any que Joan Basagañas (PSC) és alcalde de Sant Just Desvern i reconeix que encara sent una certa pressió pel llistó que va deixar el seu antecessor, l’històric Josep Perpinyà, que va ser batlle durant 17 anys i del qual sembla seguir els passos. Basagañas ens rep al seu despatx per repassar l’actualitat municipal, metropolitana i nacional. Parla amb un to assossegat i tranquil, la viva imatge del tarannà d’un ajuntament que sol sortir poc als mitjans de comunicació relacionat amb tensions i debats encesos entre les formacions polítiques. Tanmateix, de polèmiques n’hi ha, i les repassem en aquesta llarga conversa.

Fa un any que és a l’alcaldia. Li ha canviat gaire la vida des que té la vara d’alcalde?
Home sí, ha canviat. Primer de tot perquè surts d’una zona de confort com a regidor, perquè estaves a l’equip d’una persona amb un lideratge molt marcat com era en Josep Perpinyà, que et protegia molt. Quan agafes la responsabilitat de ser alcalde, quedes més exposat a l’hora de prendre decisions i perds una mica d’intimitat.

Com porta la conciliació?
L’agenda va més plena i tinc més dificultats per compaginar vida laboral amb vida familiar, però intento fer-ho el millor possible.

Sent pressió pel llistó que li ha deixat Josep Perpinyà?
Per un costat he tingut un mirall, un referent que m’ha ensenyat moltíssimes coses que m’estan sent de gran ajuda. Per altra banda, no només és la pressió del predecessor, perquè aquest és un projecte col·lectiu, el del PSC, que des del 1983 està al capdavant de Sant Just Desvern, i suposa una responsabilitat aconseguir que a les pròximes eleccions pugui tenir continuïtat.

Serà vostè el candidat del PSC?
Ara com ara et diria que sí, però la política dona tantes voltes i tan ràpides que mai no es pot dir res amb certesa.

Una de les particularitats de Perpinyà com a alcalde socialista era el seu tarannà proper al sobiranisme. Quin és el tarannà de Joan Basagañas en aquest tema?
És molt continuista respecte del d’en Josep Perpinyà.

“Mai no es pot dir res amb certesa, però seré el candidat del PSC”

És partidari d’un referèndum?
Sempre he defensat que sigui via referèndum o via eleccions al Parlament, el poble de Catalunya és qui ha de poder decidir si vol formar part o no d’aquest projecte que és Espanya. No ho ha de decidir algú de Càceres o de Guadalajara, amb tots els respectes.

Estem ara en condicions de poder celebrar-ne un?
Jo era molt partidari de fer un referèndum, però arran del Brexit vaig pensar que potser no era la millor fórmula per prendre decisions d’aquest tipus. Al final és una decisió molt important que has de prendre en un dia molt concret. No poden ser majories ni conjunturals ni febles, perquè al cap de dos anys no hi hagi un percentatge molt semblant de gent que demana tornar a formar part d’Espanya.

Per tant, majories al Parlament.
Si l’independentisme, amb programes clarament independentistes, assoleix de manera constant majories àmplies al Parlament, no només en diputats sinó també en vots, penso que, com et deia abans, la sobirania recau a Catalunya i, per tant, el poble català ha de poder escollir si seguir o no formant part d’aquest projecte que és Espanya.

El ‘procés’ va tensar molts ajuntaments, com aquest, però a banda d’aquells anys, el de Sant Just no es caracteritza per ser un consistori crispat. Ajuda el fet que sigui un dels municipis amb la renda per càpita més alta?
A Sant Just la població, en general, és bastant raonable. No li agraden les estridències. És menys permeable, potser, al discursos populistes, és reflexiva… També, històricament a Sant Just no hi ha hagut majories absolutes. Sempre hi ha hagut acords de govern transversals. Segurament això ha creat una cultura que ha impregnat la societat.

Joan Basagañas dret davant banderes

Foto: Joanna Chichelnitzky

Això es tradueix als plens?
Sí. Sempre hi ha plens més intensos que altres, però si ens comparem amb altres municipis, el to és més constructiu.

Tot i això, de polèmiques n’hi ha. El setembre vam tractar a Línia Tres el tema de la deixalleria projectada al davant de l’ITV, una ubicació que alguns experts consideren inadequada pel perill d’inundacions.
S’han fet càlculs de retorn de 500 anys de crescudes, que són molt superiors als que es feien històricament, que eren de 100. El marge d’error és molt més petit.

Però els experts avisen que el canvi climàtic provocarà fenòmens extrems que poden trencar aquestes previsions.
No em veig capaç de descartar rotundament que fruit del canvi climàtic pugui arribar una crescuda de la riera molt gran, que s’emportaria no només la deixalleria, sinó també molts altres edificis. Ara bé, l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) és un organisme conegut perquè és bastant estricte, i si ens han aprovat el projecte… Tothom es pot equivocar, però entenc que fan servir criteris tècnics i científics. I a mi en dona total seguretat, dins d’aquest marge d’imprevisibilitat que pot haver-hi.

Ara que parlem de canvi climàtic, quines propostes planteja l’equip de govern per fer front a les seves conseqüències?
L’essencial és l’aposta pel canvi de contenidors. Un dels principals causants del canvi climàtic és el sistema de residus que tenim. La gestió de residus, que és d’àmbit local, és on els ajuntaments tenim molt a dir. Hem apostat pels contenidors intel·ligents, que pròximament arribaran a Sant Just. Això ens permetrà fer un salt d’entre el 15 i el 20% de millora en el reciclatge.

“Els criteris de l’ACA em donen total seguretat pel tema de la deixalleria”

Les escombraries i la seva recollida és precisament una de les moltes reivindicacions dels veïns del barri del Mas Lluí, així com l’aparcament i la mobilitat.
Respecte de l’aparcament, el barri del Mas Lluí té una ràtio d’1,4-1,5 places per habitatge. És amb diferència el més alt de Sant Just. Si hi ha problemes d’aparcament al Mas Lluí, no vull pensar en altres zones…

I pel que fa al transport públic?
El barri del Mas Lluí té un servei de transport públic que és el més exitós que tenim, el bus E30. Comunica el barri amb Maria Cristina, a la Diagonal, en una mitjana de 20-25 minuts, i l’any que ve es reduirà la freqüència de 20 a 15 minuts. La línia, a més, s’estendrà fins a l’estació de Renfe de Sant Feliu.

Sigui com sigui, el Mas Lluí és un barri fet a batzegades…
S’havia de desenvolupar el 2008, però la crisi va obligar a paralitzar-ho tot. En aquell moment, l’equip de govern va trobar-se la disjuntiva de si tirava endavant el barri, havent de suportar la càrrega financera de fer la urbanització, o bé anul·lar-ho tot. Es va optar per la primera via, i això s’ha de reconèixer, perquè era la més arriscada.

El primer trimestre de l’any vinent es posarà en marxa el Centre Cívic del Mas Lluí. Hi ha previst cap altre projecte d’equipament al barri?
Hi tenim una pastilla restant de terreny per a equipaments. El departament d’Ensenyament hi ha renunciat, perquè prefereix ampliar els centres educatius ja existents. Convertir l’Institut o l’escola Montserrat en Institut-Escola, i adscriure els veïns del Mas Lluí a l’escola Martí i Pol, a Sant Feliu.

Joan Basagañas pensant

Foto: Joanna Chichelnitzky

Llavors, què està previst construir en aquest terreny?
Hem engegat una reflexió, i com que el debat encara no està tancat, no li diré què hi farem.

Hi ha alguna idea preferible?
N’hi ha moltes, però prefereixo no dir res fins que no ho tinguem lligat.

Sant Just comparteix el Mas Lluí amb Sant Feliu. Com és la relació amb el municipi veí?
[Pensa] Bona. La tipologia de gent i les realitats són una mica diferents. El barri del Mas Lluí de Sant Feliu es va desplegar ja fa més anys, i la gent que hi viu potser té un perfil diferent del de Sant Just. Però la relació amb l’Ajuntament de Sant Feliu és fluïda en tots els aspectes.

Al Ple de setembre es va parlar de consensuar amb Sant Feliu la col·locació d’àrees infantils al parc Europa del Mas Lluí, que fa frontera entre els dos municipis.
Hem de coordinar-nos. No pot ser que anem posant jocs infantils en un costat i en un altre, fruit de peticions veïnals. Tindria més sentit plantejar-ho en el seu conjunt.

“Soc un ferm defensor que l’AMB vagi assumint més competències”

Ara que ho diu, creu que hi ha una bona coordinació entre els municipis metropolitans a l’hora de tractar qüestions que afecten el global de la metròpoli?
Soc un ferm defensor que l’Àrea Metropolitana (AMB) vagi assumint més competències. Ho ha de fer aplicant criteris metropolitans que en alguns casos passaran per sobre de criteris locals. Des dels Ajuntaments no ens agradaran, però hi ha decisions que s’han de prendre en institucions supramunicipals.

Com per exemple?
Residus, mobilitat i habitatge. Al final, si un autobús té un recorregut intermunicipal, han de pesar més els criteris d’interès metropolità que no pas els municipals, que a vegades són un obstacle perquè hi hagi bons recorreguts.

Al final, cadascú tira cap a casa…
Els alcaldes som reticents a perdre autonomia local, però hem d’assumir que hi ha decisions que no es prendran en aquesta taula i es decidiran des d’una perspectiva més global. Aquesta era la vella idea de Pasqual Maragall, que malauradament se’n va anar en orris per interessos que res tenien a veure amb la gestió de la metròpolis.

Tornem a Sant Just. Darrerament hi ha hagut microtalls d’electricitat i veïns de diverses zones es queixen que hi ha poca cobertura mòbil. Què s’està fent?
Estem fent un seguiment de les incidències elèctriques. I pel que fa a la cobertura, la instal·lació d’antenes és insuficient. I el problema és que els veïns són reticents a acceptar-ne la instal·lació a les cobertes dels seus edificis. L’Ajuntament ha fet de mediador, però no és fàcil solucionar aquest problema: tothom vol millor cobertura, però és reticent a tenir antenes.

“A Sant Just la gent és menys permeable als discursos populistes”

Per últim, li vull preguntar per la polèmica als concerts nocturns de les Festes de Tardor. La CUP i altres grups van denunciar el que consideren un dispositiu policial excessiu. Era necessari?
A ningú li agrada fer aquests desplegaments. Però veníem de les Festes de Sant Miquel de Molins i les Festes de Tardor de Sant Feliu, on hi van haver vexacions, una agressió sexual i ferits per arma blanca. La policia es va veure desbordada. En una reunió amb la Policia Local i els Mossos em van demanar suspendre els concerts nocturns, pel risc que hi havia d’anar a pitjor. No vaig contemplar l’opció, però vaig acceptar que hi hagués un dispositiu que entenc que pogués sobtar. Havent rebut aquestes alertes, no m’hauria perdonat mai que no s’hagués fet res i que hagués passat alguna cosa.

Hi va haver moltes identificacions, entre elles al regidor de la CUP, Aleix Abadia.
Sí, però també es va identificar fins i tot a tres regidores de l’equip de govern! Però vull que es valori el resultat final: no hi va haver ni robatoris, ni agressions i actes vandàlics.

Un Abadia que acaba de prendre possessió com a regidor, després d’un mes d’espera pels tràmits de la Junta Electoral Central (JEC). Ho veu normal?
És un tema en el qual l’Ajuntament no intervé. Dies abans del Ple de setembre em vaig reunir amb ell. Donava per fet que podria participar en aquella sessió, però la documentació de la JEC va arribar l’endemà, i jo no podia suspendre el Ple.