Jim: “Sense Granollers no seria qui soc i potser no hauria anat a Eufòria”

La cantant granollerina Jim s’ha definit com la rockera de la segona edició d’Eufòria i el seu pas pel programa estrella de TV3 ha estat marcat pel seu creixement personal i com a artista. En la primera gal·la va estar a punt de ser expulsada, però es va acabar imposant a la final amb un 59% dels vots. Ara tot just comença la seva carrera professional.

El juny et proclamaves guanyadora d’Eufòria 2, després de viure una final molt ajustada. Ja has paït aquesta victòria i tot el que ha comportat després?
Ara ja més o menys sí, però és una cosa que crec que mai acabaré de superar del tot perquè ha sigut molt fort tot el que ha suposat. Tot i que ja ha passat temps, encara em venen records dels companys, de la convivència i de tota la rutina que vaig tenir durant els mesos que va durar el programa.

Arran de guanyar el concurs has actuat al Palau Sant Jordi, has gravat la cançó de l’estiu de TV3, has signat un contracte discogràfic amb Música Global… Com està sent aquesta nova etapa?
Diferent, però tampoc tant. Fins ara he estat de vacances, però sé que a partir d’aquest setembre és molt probable que em canviï bastant la vida. L’important és que estic mantenint les meves relacions socials. Tot i que estic vivint moltes coses noves, em continuo veient a mi mateixa i segueixo amb la vida que tenia abans d’Eufòria.

Tens clar què vols fer a partir d’ara? Cap a on vols encaminar-te?
Vull fer classes de cant, perquè no n’he fet mai i ara que cantaré molt, vull tenir la veu bé. Em vull cuidar en aquest sentit perquè a Eufòria hi havia setmanes que notava que la veu no em tirava com m’havia de tirar. I, a nivell musical, tinc força idees que he d’acabar de parlar amb la gent de Música Global. No sé ben bé cap a quin estil tirar, però sé que vull barrejar coses. Si fos per mi, no em tancaria en un estil propi, però entenc que per fer una primera cançó cal definir un estil.

“Tot i que estic vivint moltes coses noves, em continuo veient a mi mateixa”

Parlem de l’origen de tot plegat. Quan i d’on neix la teva passió per la música?
Des de petita m’ha agradat sempre la música. Amb tres anys ja cantava, i sempre que em preguntaven què volia ser de gran, deia que cantant. A nivell musical, la meva família m’ha culturitzat molt en aquest sentit. Però quan vaig ser més gran i vaig veure el que significava realment dedicar-se a la música, em van venir totes les pors i vaig decidir tirar per Educació Infantil. Vaig fer un curs, però les pràctiques em van enganxar amb Eufòria i ho vaig deixar. De totes maneres, és una experiència que no canvio.

I el pas de presentar-te a Eufòria, d’on sorgeix?
Va sorgir arran del concurs de talent Objectiu Paki, de Radiotelevisió Cardedeu. Vaig participar-hi i vaig descobrir que m’encantava estar sobre un escenari. Després, Eufòria per a mi ha estat una revelació i m’ha fet veure que em puc dedicar a la música.

Per tant, podríem dir que Cardedeu i Objectiu Paki van ser la teva llançadora?
Sí, totalment. Em van demostrar que això és el que m’agradava realment i estic molt contenta d’haver-hi participat. Va ser gràcies al meu millor amic, que coneixia el programa i em va animar a apuntar-m’hi. Després, un cop allà, vaig conèixer en Joan Liaño, que també és de Granollers i va participar en la primera edició d’Eufòria, i el seu pas pel programa em va animar a presentar-me a la segona edició. De totes maneres, Objectiu Paki va ser una experiència molt diferent d’Eufòria. Eren menys hores i no et senties tan jutjada.

Durant el programa, la gent de Granollers t’ha donat molt suport. Sempre has tingut un lligam estret amb la ciutat?
Sí. M’encanta Granollers i sempre hi he estat vinculada d’alguna manera. Visc aquí, he estudiat aquí i he crescut aquí. Hi tinc els amics, la família i tot el que em fa feliç. A més, durant el programa m’he sentit molt estimada, tant pel meu voltant com per la gent de la ciutat que no em coneixia. El dia de la final, per exemple, moltíssima gent va anar al Cinema Edison per seguir la gala en directe i animar-me. Veure tanta gent unida va ser molt emocionant.

Com recordes la teva infantesa a Granollers?
Com una etapa molt bonica. En tinc molts bons records. A l’escola on vaig estudiar la Primària, el Salvador Llobet, tenien un projecte musical molt xulo i això em va permetre rebre una educació musical molt bona. Sempre em recordo cantant o ballant, perquè, a més, anava a l’escola de dansa Swing. Els meus pares m’hi van apuntar de petita i vaig estar-hi molts anys fent una barreja de diferents estils. M’agradaria tornar-hi.

“A Granollers i al Vallès som una pinya, i pel fet de ser d’aquí la gent et dona molt suport”

També has estat vinculada al Club d’Esgrima Granollers. Com va ser aquesta etapa?
Molt bonica, també. Recordo que un dia van venir a l’escola a fer promoció del club, justament quan l’acabaven de crear, i vaig decidir apuntar-m’hi perquè era una friqui de Pirates del Carib i em feia il·lusió poder aprendre a fer les coses que feien els protagonistes de la pel·lícula. Després va resultar que vaig acabar sent bastant bona. Vaig quedar campiona de Catalunya i tercera d’Espanya l’any 2014. Però ho vaig acabar deixant perquè era molt sacrificat i li havia de dedicar moltes hores.

És molt diferent moure’t per Granollers ara que ja no ets una persona anònima?
La veritat és que sí. Ara ja no puc estar tan tranquil·la fent un cafè a la Porxada i he de mirar molt més el que faig quan estic al carrer, perquè la gent em coneix. Recordo que una vegada vaig passar justament per davant d’una escola a l’hora de la sortida i tots els nens es van tornar bojos quan em van veure. Tot i això, és maco que la gent et pari i et digui coses boniques. Fa il·lusió. També crec que ho porto bé perquè no he deixat de fer res pel simple fet que em coneguin. Continuo anant als llocs on anava i sent la mateixa persona.

L’Ajuntament et va fer una recepció institucional. Creus que el teu pas pel programa ha ajudat a projectar Granollers o, almenys, a situar-la al mapa?
Potser l’he visibilitzat, però igual que els meus companys han visibilitzat les seves ciutats. De fet, crec que Granollers m’ha ajudat molt més a mi que no pas jo a ella. A Granollers i al Vallès, en general, som una pinya, i pel simple fet de ser d’aquí la gent et dona molt suport. Recordo que, molts cops, persones que no coneixia em paraven pel carrer i em deien que em votarien perquè volien que algú d’aquí guanyés el programa.

Et veus vivint a Granollers?
A mi m’agrada. No tinc idea de marxar. No sé què em passarà d’aquí a uns anys, però a Granollers estic la mar de feliç i, si pogués trobar una casa aquí, per a mi seria genial. No canvio la meva vida aquí.

Per acabar, creus que sense Granollers i sense tot el que has viscut a la ciutat no series la Jim que ets ara?
Definitivament. Està clar que sense Granollers i sense l’educació que he rebut no seria qui soc, i que potser, si no hagués anat al Salvador Llobet ni a l’institut Celestí Bellera, que és on vaig conèixer el meu millor amic, no hauria anat a Eufòria ni a Objectiu Paki. De totes maneres, penso que la música m’hauria agradat sempre.