Jaume Doncos, gerent de Casa Beethoven. Foto: Línia
Casa Beethoven és un dels comerços més antics que sobreviuen a la Rambla, un bon exemple del tipus de comerç cultural que es vol promoure amb la remodelació i un bon exemple de resistència, com reivindica el seu propietari, que ens rep en una rebotiga que és com una gran biblioteca musical.
Què cal fer per mantenir un negoci a la Rambla durant més de cent anys?
Si avui som aquí és per una sèrie de circumstàncies. La història de la botiga, el fet d’estar a la Rambla, les decisions de vida que hem pres… I la voluntat de resistència, és clar.
És cosa de resistència, oi?
Doncs sí, perquè la nostra és una feina maca i et permet estar amb músics, però has de ser-hi. Nosaltres passem gairebé dotze hores diàries a la botiga. Hem passat una guerra i una pandèmia, entre altres problemes, i som aquí perquè hem volgut resistir.
Té mèrit, perquè el negoci de la música ha canviat molt.
Ara són moments difícils perquè tenim un gran competidor que són les grans empreses de distribució i les noves tecnologies: internet, però també la distribució de fotocòpies. Tot això ens està destrossant molt a tots.
La remodelació de la Rambla és una oportunitat per a la cultura?
No ho sé. Quan vaig començar a la botiga, l’any 1977, la Rambla era viva perquè hi havia molts veïns i les botigues que hi havia reflectien el veïnatge.
“El que cal fer és evitar que arribin empreses que ho arrasin tot sense control”
Vull dir que podies anar a la perruqueria o a comprar un paraigua. Totes les parades de flors estaven plenes. Però ara el problema que tenim és que hi ha pocs veïns i, per tant, han desaparegut les botigues més clàssiques. Nosaltres hem aguantat fins ara perquè estem en un lloc privilegiat, i també gràcies al turisme.
Els promotors de les obres hi tenen molta confiança.
El problema de la remodelació és que si un lloguer a la Rambla costa deu o quinze mil euros, després de les obres potser en valdrà vint mil. I el mateix passarà amb els lloguers dels pisos. Arreglar la Rambla no farà que vingui més gent.
I què podem fer, llavors?
Si la Rambla tingués més personalitat sí que vindria la gent de Barcelona, però la personalitat no la fa el ciment, sinó les persones. I ara no en tenim. Cal que tornin els veïns, aquelles persones arrelades a l’espai, que s’estimen el país. Durant la pandèmia, la Rambla, sense turistes, estava més pelada que cap altre barri de Barcelona.
I on han marxat tots aquells veïns que hi havia a la Rambla?
Suposo que han hagut de marxar. De tant en tant encara ve algú de casa i fa il·lusió veure aquelles cares amigues, però a la gent de Barcelona no li agrada baixar de la Gran Via cap aquí. L’últim cop que vaig veure un grup gran de barcelonins va ser els dies després de l’atemptat, quan tothom venia a veure què havia passat. Potser tornarà a passar això amb la remodelació, que la gent vindrà a veure la novetat.
Com a mínim vindran a la Rambla, doncs.
Són qüestions estètiques, però no de fons. Potser Barcelona és això ara mateix, un escenari on tot és molt maco, però quan grates trobes de seguida gent que les passa magres per arribar a final de mes.
Què podem fer per ajudar els comerços emblemàtics?
Trobo injust que s’ajudi les botigues emblemàtiques. El fet que fa 144 que estiguem funcionant no ens fa millors que les botigues que porten vint anys o menys temps fins i tot. El que cal fer és evitar que arribin empreses que ho arrasin tot sense control.
Què vol dir?
El problema no és que un negoci tanqui. Tot s’acaba i tot comença. El que no podem admetre són els misteris, per dir-ho finament. Cal que hi hagi un control sobre aquestes empreses que paguen lloguers desorbitats i que fan augmentar els preus dels locals. La Generalitat i l’Ajuntament haurien de supervisar de quina manera aquestes empreses recuperen els diners per pagar aquests lloguers. I també haurien de controlar si paguen prou els treballadors. Que vingui qui vulgui a la Rambla, però amb drets i obligacions.
A vostè no li fa por que el supervisin les administracions?
Jo treballo dignament i m’és igual que em controlin. Si la gent prefereix comprar partitures a internet en lloc de venir a Casa Beethoven, no passa res. Els que venien carbó ja no existeixen, oi? És llei de vida. Però que sigui una conseqüència natural, no perquè la Rambla s’hagi convertit en Can Pitolet.
