Fàtima Llambrich: “Els traficants de la marihuana han trobat a Catalunya un lloc on instal·lar-se”

Fàtima Llambrich és una de les periodistes catalanes que millor coneix el món del narcotràfic de la marihuana i l’haixix a Catalunya. Així queda certificat en el seu darrer llibre Brots de narcosocietat (Columna Edicions), en què fa un recorregut històric i present per explicar com aquesta mena de drogues s’han instal·lat a casa nostra. Quedem amb la periodista de TV3 a la llibreria Laie de Barcelona per entendre quin pes juga la metròpoli en el narcotràfic internacional.

Al teu nou llibre Brots de narcosocietat escrius de primera mà sobre el món del tràfic de la marihuana i l’haixix. Entrevistes narcotraficants, acompanyes la policia en les seves batudes… Has passat por en algun moment?
No. Por de què?

Parles de situacions amb policies i delinqüents…
Por de la policia, no. De les persones que anaven a detenir, tampoc. Una persona que delinqueix no necessàriament ha d’agredir algú. No seria coherent. Per què algú que es dedica al tràfic de marihuana s’ha de dedicar a agredir periodistes? Podem parlar de risc. Una persecució a una narcollanxa a l’Estret té risc.

Bé, una persecució a una narcollanxa sembla una cosa que fa força por…
És que por no n’he passat! Perquè quan treballo no en passo. Però la feina sí que té cert risc. Malgrat tot, és el risc que passa molta gent cada dia. Sense la policia, jo no hauria anat a una narcourbanització, però no per por que em fessin res. S’hauria generat una situació hostil, perquè és un lloc on els narcotraficants no volen ningú que no formi part del seu territori. Sola no hi hauria anat, però no m’haurien matat. Quan he anat sola a una entrevista amb una persona que es dedica al tràfic de la marihuana i vol explicar-me aquesta realitat, entenc que no quedarà amb mi per maltractar-me.

Hi ha altres països, com Mèxic, on els periodistes sí que passen por. El narcotràfic de l’haixix i la marihuana a casa nostra està molt lluny d’una situació així?
És una altra realitat. Jo no m’he posat dins d’una organització criminal. No he estat convivint amb narcotraficants o fent-me passar per un d’ells. Si hagués publicat noms i cognoms de les persones que conformen les organitzacions criminals, sí que tindria por. A Mèxic, els periodistes fan una altra mena de feina que toca el negoci de certes persones amb poder. Aquí no és així.

“Tota la policia considera que el tema de la marihuana és un problema molt bèstia”

En quin moment es troba el narcotràfic de marihuana i d’haixix a Catalunya?
T’he de parlar per l’experiència que tenim a través dels cossos policials, que són, al cap i a la fi, qui tenen els rànquings de detencions i qui fan les investigacions. Sigui el cos policial que sigui, considera que el tema de la marihuana és un problema molt bèstia. Fins fa poc teníem la droga de pas, però ara s’ha instal·lat aquí amb les plantacions de marihuana, i això fa que s’hi implantin estructures criminals.

I en els darrers temps, tal com expliques al llibre, també hi ha narcotràfic d’haixix a la costa. En què es diferencien els dos tipus de tràfics?
L’haixix que arriba ve del Marroc i té unes altres rutes, unes altres maneres d’entrar i uns altres tipus de beneficis. Però si parlem d’organitzacions criminals, siguin de l’haixix o de la marihuana, busquen el mateix: més diners i més poder per fer el que els doni la gana. Més capacitat d’influència per blanquejar diners, buscar policies per poder-los corrompre… En aquest sentit, no hi ha tanta diferència.

En tota aquesta estructura del narcotràfic, quin és el rol que juga l’àrea metropolitana?
Els Mossos tenen tres informes en els quals detallen el mapa de Catalunya i el narcotràfic. El resum és que, tant en plantacions indoors com outdoors, tot està bastant tacat. A Tarragona hi ha una zona molt marcada de plantacions exteriors. A Barcelona i l’àrea metropolitana sobretot hi ha plantacions interiors, perquè òbviament és una zona molt més poblada i, per tant, és molt més fàcil que tot el que estigui a l’aire lliure acabi sent detectat. Per això aquí hi ha més naus i pisos on es fan plantacions indoors. Per exemple, a la zona que traça la C-58, on hi havia molta indústria, s’han trobat naus de plantacions indoors. A l’àrea metropolitana hi ha moltes naus industrials, algunes en desús després de la crisi econòmica, que s’ocupen o fins i tot es lloguen i s’hi instal·len plantacions de marihuana.

En el cas dels desembarcaments d’haixix, els Mossos afirmen que sobretot es produeixen a la Costa Brava i a les platges del sud de Catalunya, però al llibre esmentes un cas a Gavà.
Vaig entrevistar una persona que va fer referència a un cas que policialment havia passat desapercebut a la zona de Gavà. Amb narcollanxes s’ha detectat alguna cosa al Maresme, a la Costa Brava i al Delta de l’Ebre. Per entrar al port de Barcelona has de fer-ho com fan amb la cocaïna, a través dels contenidors de mercaderies. Sí que és cert que s’ha detectat alguna cosa en ports esportius més petits on hi ha algú que fa la vista grossa.

Llegint el llibre sorprèn veure que als anys 80 i 90 aquesta mena de tràfic ja es produïa. Com és que s’està reactivant?
El 2018 va ser un any molt complicat a la zona del sud d’Espanya. Allà l’Estat va perdre el control de la situació pel que fa al narcotràfic. Va haver de posar molt control policial perquè se li havia escapat de les mans. No s’erradicarà el tràfic d’haixix per la gran magnitud que suposa, però la policia té clar que hi ha d’haver un equilibri que mantingui la pau social. No pots anar a la platja a les 12 del migdia i trobar-te un desembarcament d’haixix. El 2018 es va posar en marxa un desplegament policial molt fort. El 2021 es va veure que arribaven narcollanxes a Catalunya i es va pensar que era a conseqüència de la pressió que s’estava fent al sud. Malgrat això, després es va descobrir que les dades estadístiques de decomisos no baixaven al sud d’Espanya i es va arribar a la conclusió que, en realitat, els narcotraficants estaven obrint nous mercats que ja es coneixien, com els de Catalunya. Es repeteixen els mateixos patrons que als 80 i 90, quan hi havia pescadors que utilitzaven les seves embarcacions per passar la droga, policies corruptes… S’ha refet un camí que ja estava fet.

Les plantacions s’amaguen en zones poc poblades i els desembarcaments es fan de nit, però els tractes entre narcotraficants es duen a terme a Barcelona. Quin paper juga la ciutat en el narcotràfic?
En el crim organitzat, Barcelona té un paper com el de qualsevol gran ciutat: et permet passar desapercebut. El contacte entre narcotraficants es pot fer en un hotel amb tranquil·litat. També és a les grans ciutats on posen en contacte diferents persones implicades en un desembarcament, per exemple. Una de les coses que explicava un narcotraficant que al llibre anomeno Mario és que a ell, com que era de la vella escola, no li agradava fer les coses per telèfon. Les converses entre la mateixa cúpula es fan en espais privats, però amb persones de fora de l’organització es fan en llocs neutrals, com els hotels de grans ciutats. Des de Barcelona, explicava el Mario, podia controlar les embarcacions que havien de venir, on s’havia de distribuir la droga… Organitzava la seva activitat.

Parlant de marihuana, expliques que, segons els Mossos, estem en una fase parasitària del narcotràfic. Què vol dir això?
Amb la marihuana, les organitzacions criminals han trobat el lloc on instal·lar-se i comencen a fer entrar l’economia il·legal als espais legals de la societat. Immobiliàries que localitzen naus industrials, electricistes que fan la instal·lació per a una plantació, el policia que es corromp…

Hi ha molts policies corromputs?
Se n’han detectat casos a la policia local i als Mossos, però són molt pocs. Al sud d’Espanya han tingut molts més casos d’aquests, i jo no diria que la policia és corrupta. El que passa és que els pocs casos que hi ha no s’han d’amagar. No hem de tenir una visió naïf del que passa, perquè així podrem evitar trobar-nos, en un futur, amb situacions que ara ens semblen impossibles. Per això el sud d’Espanya, al llibre, fa d’espill del que podria passar aquí.

Com de lluny està Catalunya del que passa amb el narcotràfic al sud de la Península?
És molt difícil de quantificar. Parlant amb associacions que s’han creat per fer força contra les organitzacions criminals diuen que estan molt preocupades, perquè veuen que el narcotràfic té una capacitat d’influir en la gent jove a través dels diners que l’economia de la zona no té. Però el problema és que, com més narcotràfic hi ha, més empobrits estan. Quina empresa s’instal·larà allà, si vas a la platja i veus llanxes descarregant fardos? Qui voldrà fer negoci en un lloc on constantment veus l’helicòpter de la policia fent persecucions?

“A la zona que traça la C-58, on hi havia molta indústria, s’han trobat naus de plantacions indoors“

Però el fet que Catalunya sigui productora de marihuana, com Colòmbia amb la cocaïna o l’Afganistan amb l’heroïna, no fa que el futur aquí pugui ser pitjor que al sud d’Espanya, on són camí de pas de l’haixix?
Els Mossos diuen que, si la droga està de pas, pots gestionar la situació, però que si és aquí, això atraurà el crim organitzat, que vindrà a comerciar el millor preu de venda o a connectar la millor gent. Certament, aquest és el problema principal que tenim.

Ara que parles del crim organitzat, al llibre entrevistes un noi que té una plantació i que sembla una persona ben normal. Com són els delinqüents de la marihuana?
En aquest àmbit, la policia diu que no hi ha un únic perfil de persona. Hi ha gent a la qual la vida li ha anat malament, però altres persones que tenen una feina i que volen uns ingressos extres. El dibuix és molt heterogeni. De fet, la meitat de les persones detingudes per temes relacionats amb la marihuana no tenien antecedents. Una part d’elles és perquè han estat detingudes fora del país, però hi ha una altra part que no en tenen i que és la primera vegada que delinqueixen.

“Aquí hi ha grans empresaris de la via legal que tenen molts diners, i per això els grans noms del narcotràfic no sobresurten tant”

Per què a Catalunya, a diferència del que passa al sud d’Espanya, no hi ha grans noms de narcotraficants?
Des de la policia em deien que hi ha certes diferències entre les dues societats. Al sud, qui té el capital que li ve de la droga té més capacitat d’influència, perquè sobresurt per sobre dels altres. És com a Galícia, que té grans noms que es van crear als anys vuitanta amb el narcotràfic de cocaïna i que eren els que tenien la pasta. Però a Catalunya hi ha grans empresaris de la via legal que tenen molts diners, i per això els grans noms del narcotràfic no sobresurten tant. És clar que hi ha gent que trafica a gran escala, però no sortirà a la palestra. No tindràs un Sito Miñanco [un dels narcotraficants de cocaïna a Galícia més destacats dels 80 i 90]. A més, hi ha tant mercat que tothom pot anar a la seva. Potser el problema arribarà quan el mercat arribi al seu topall. Quan hi hagi molta gent plantant i no hi hagi més consumidors.

Actualment, estem parlant d’un crim organitzat autòcton com a Galícia o és estranger?
La foto la tenen els cossos policials, però pels detinguts parlem de gent d’aquí. La delinqüència no ens ve de fora, també la generem aquí.

Quins són els factors que fan que el narcotràfic s’estigui establint a Catalunya?
Els policies i els traficants parlen molt de les lleis. El Mario tenia molt clar que, si trafiqués a Grècia, li podrien caure 10 anys, però que aquí és molt més fàcil. De totes maneres, si les lleis ho fossin tot, ningú mataria, perquè ningú vol estar 20 anys a la presó. Entenc, però, que els surt més a compte que els enganxin aquí [entre 1 i 3 anys per tràfic d’haixix o marihuana]. A més, les investigacions i, sobretot, la instrucció judicial duren molt. Mentre algú està esperant a ser jutjat pot continuar traficant. La sensació que això genera en la ciutadania és que pot anar fent. La policia pensa que si es tinguessin més facilitats a l’hora d’investigar, es reduïssin els tempos i els advocats no poguessin fer tants recursos, ho tindria més fàcil.

Acabem. Tindrem una sèrie de Brots de narcosocietat?
[Riu] Que jo sàpiga, no.