Eva Vilaseca: “La manera de viure de la metròpoli es basa a disminuir les condicions de vida d’altres territoris”

L’Assemblea Catalana per la Transició Ecosocial (acTe) s’ha donat a conèixer recentment i agrupa plataformes socials de tot el país, moltes de les quals de la metròpoli. Parlem amb la seva portaveu, Eva Vilaseca, sobre la crisi climàtica i el seu efecte a Barcelona i la seva rodalia.

Què és l’Assemblea Catalana per la Transició Ecosocial?
L’acTe és un front comú de moviments, col·lectius i persones format per uns 270 actors que tenim el desig d’empènyer per una transició ecosocial a Catalunya.

Què és una transició ecosocial?
És una transició ecològica feta des de la justícia social i la democràcia, que garanteix una vida i un futur per a tothom, inclosos els ecosistemes i les generacions que han de venir.

Quan va néixer aquesta necessitat? Quan vau detectar que calia crear aquest moviment que agrupa plataformes com Aigua és Vida, la PAH o Lafede.cat?
Va ser fa un parell d’anys, en unes jornades que es diuen Recuperem el futur, on vam començar a detectar la necessitat d’aglutinar lluites i moviments diversos. La gent de l’aigua, la de l’energia, la de l’habitatge… Calia crear una plataforma compartida per poder tenir més impacte a nivell públic i a escala política. Arran d’això, vam organitzar un fòrum per la transició ecosocial a Catalunya, on aquesta tesi es va validar. Van venir-hi unes 400 organitzacions i a partir d’aquí vam tirar milles i vam constituir el que és l’assemblea el juliol del 2023. Des d’aleshores fins avui hem estat fent una feina molt interna de construcció d’aquest ideari. Tot i que ara hem presentat 50 propostes, tenim 50 pàgines que són l’embrió de la nostra visió.

En aquests dos anys que han passat han canviat moltes coses o es detecten els mateixos problemes a escala ecològica i social?
L’acTe neix després de la covid i de les mobilitzacions ecologistes del 2019, en un moment en què, com mai, l’ecologisme es posa sobre la taula. Està clar que aquest últim any el conflicte derivat de la crisi ecològica ha augmentat. Estem vivint tensions pels usos de l’aigua, i també hem viscut totes les revoltes de la pagesia, que són fruit d’una situació que està mal resolta per part de les institucions. Les propostes que ens ofereix la classe política davant d’aquesta crisi ecològica i el malestar creixent continuen beneficiant els interessos de certes elits i sectors empresarials. D’alguna manera, tenim un context de conflicte que ens acompanya i afavoreix la creació d’un espai com l’acTe, una plataforma que vol sumar més gent a la lluita per una transició ecològica feta des de la justícia social.

Creus que la gent del carrer podrà connectar amb aquestes lluites?
Avui hi ha moltes persones que estan preocupades per la situació climàtica. De fet, la principal preocupació dels catalans és el canvi climàtic, segons dades del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO). Això és històric, mai havia passat. I el CEO que es va fer abans de les eleccions deia que el tercer dels temes que els catalans van tenir en compte a l’hora d’anar a votar va ser el canvi climàtic. El tercer per davant d’altres com la independència, el finançament de Catalunya o la immigració, als quals donen molt de ressò els mitjans i la classe política. Potser el que falta és una politització d’aquests conflictes i algun espai polític que aculli aquest malestar social. Això d’alguna manera és el que volem poder oferir.

“Només el 12% del que mengem a Barcelona es produeix a Catalunya”

Pel que fa a l’àrea metropolitana, quins són els problemes que creus que tenen més impacte a nivell climàtic?
El problema d’aquí i de qualsevol metròpoli és l’excessiu consum energètic i de materials. A escala global, les ciutats tenen molta responsabilitat climàtica: consumeixen el 70% de l’energia mundial i són responsables de més del 70% d’emissions de gasos d’efecte hivernacle. Aquest consum es fa partint de l’espoli dels recursos d’altres territoris, siguin rurals, com a Catalunya, o internacionals, com al sud global. Aquí estem mantenint una manera de viure que es basa a disminuir les condicions materials de vida de moltes persones d’altres territoris. Si parlem a escala catalana, hem de fer una feina de redistribució territorial a l’hora de plantejar com fem aquesta transició ecològica. Els primers actors o territoris que han de prendre partit, liderar o fer els canvis més profunds són les ciutats, ja que són la base del desequilibri que hi ha. No podem exigir una transició energètica en base al sacrifici d’altres territoris si aquí no canviem la nostra manera de produir, de consumir i sobretot de gastar.

Com s’ha de fer aquest canvi des de les ciutats?
Això probablement pot passar per posar límits al creixement de certes indústries, com per exemple la turística. Penso en la reducció del turisme i de tots els macroprojectes que això comporta, com pot ser l’ampliació de l’aeroport.

El model actual de metròpoli com està plantejat a Barcelona és insostenible?
Absolutament, i cal una transformació molt profunda de les ciutats…

S’haurien de despoblar les ciutats metropolitanes?
Sí, hi ha d’haver un procés de repoblament del món rural. Però reduir-ho a això pot semblar poc realista. Més enllà, cal canviar la manera d’organitzar la nostra vida en comú a la ciutat. Això implica, entre altres coses, canviar la manera com ens alimentem. Fer això ja seria molt transformador, ja que només el 12% del que mengem a Barcelona es produeix a Catalunya. Els nostres mercats municipals compren a Mercabarna i, en realitat, pràcticament no hi ha producte de pagès ni producte ecològic. Els mercats són un servei públic, en principi, i a Barcelona hi ha uns 40 mercats municipals. I si tots els mercats municipals públics oferissin producte ecològic o de proximitat? S’ajudaria la nostra pagesia, que està desapareixent. La població de la metròpoli és la massa més gran de consum alimentari que hi ha a Catalunya, i canviar com ens alimentem des de la política pública, i no des del consum individual, és imprescindible. De la mateixa manera, caldria canviar com gastem l’energia, la gestió i els usos de l’aigua, els usos del sòl, la mobilitat…

Què vols dir que cal que canviem la manera com gastem l’energia?
Som les principals consumidores de Catalunya. Hem de repensar els usos que en fem i ser també un territori amb capacitat de generació d’energia. Això passa per crear sistemes de generació d’energia renovable a les zones urbanes. No només em refereixo a posar plaques a les teulades, perquè no n’hi haurà prou amb això, sinó a posar-ne als polígons i a tots els espais on hi ha ciment… I amb això encara no n’hi haurà prou. Per aquest motiu és molt important una reducció del consum energètic. Per tant, no pot ser que hi hagi indústries com el turisme.

Quina solució proposeu per al turisme?
És un dels grans problemes que té Barcelona i, per tant, cal enterrar la idea de l’ampliació de l’aeroport del Prat d’una vegada per totes, prohibir els creuers i implementar mesures que avancin en la reducció del turisme a la ciutat.

Per què creus que hi ha partits polítics que volen ampliar l’aeroport o deixar els nivells de turisme tal com estan?
La veritat és que de vegades no ho sé. Continuen donant resposta a la crisi climàtica amb les dinàmiques de sempre i no han entès que estem en un moment de canvi de paradigma absolut. A mi realment em sorprèn. Crec que ells deuen pensar que la societat està poc polititzada pel que fa a aquests temes. Per això cal polititzar el contingut de l’ecologisme i que deixi de ser una cosa etèria i neutra.

“Hi ha municipis com Sant Cugat que tenen una piscina per cada 20 habitants i d’altres com l’Hospitalet on n’hi ha una per cada 5.000”

Quan parlen de l’aeroport, des d’alguns partits diuen que la tecnologia farà que els avions, d’aquí a unes dècades, no siguin contaminants.
Hi ha un tecnooptimisme molt gran, i partits com el PSC o Junts sustenten els seus arguments en això. També és probable que els seus objectius siguin, en realitat, partidistes i consisteixin a governar cada quatre anys. No tenen una mirada de futur. Les seves propostes són cada cop més reduccionistes. Però alhora proposen una transició ecològica per a uns pocs, com ja es veu actualment en la diferència entre barris. Per exemple, llocs com Gràcia o les Corts concentren tots els comerços d’alimentació ecològica. En canvi, tenim barris com la Mina que tenen un dels índexs de malnutrició més alts de Catalunya. Quan parlem de transició ecològica justa parlem d’això. Hi ha municipis com Sant Cugat que tenen una piscina per cada 20 habitants i d’altres com l’Hospitalet on n’hi ha una per cada 5.000. Sant Cugat multiplica per 74 el nombre de piscines de l’Hospitalet, i això que té menys de la meitat de població. Hi ha barris que tenen accés a zones verdes o que tenen superilles i d’altres que no… Qui pot comprar-se un cotxe elèctric? La transició ecològica que ens plantegen el PSC o Junts és per a un sector cada cop més petit. O l’extrema dreta, que davant de l’escenari d’escassetat de recursos materials i energètics en el qual viurem parlen de repartir-los “només per als de casa”.

Ara que acaben de passar les eleccions, quin partit representa millor les aspiracions de l’acTe?
Realment, amb les propostes no anirem a picar les portes de cap partit, perquè sabem que ara mateix no hi ha capacitat política per implementar-les. No hi ha ningú que en tingui ganes, i les forces que podrien acollir-les no tenen la capacitat política per impulsar-les. És per això que avui la pilota és a la teulada de la ciutadania i del carrer. És en la qüestió social i cultural on hem de construir la batalla. Per això diem que les nostres propostes són més aviat un punt de partida per construir un sentit comú cada cop més majoritari que reclami fer front a la crisi ecològica.