Emili Guerrero, Síndic de Greuges de Cornellà. Foto: F. J. R.
Emili Guerrero és el nou Síndic de Greuges local, en substitució de Joan Barrera. Guerrero, històric activista, posa al costat d’una foto de García-Nieto, de qui destaca la seva capacitat de diàleg.
Com entoma el repte de recollir el testimoni de Joan Barrera com a síndic?
Amb humilitat i ganes d’aprendre. Abans meu hi ha hagut dues grans persones [Frederic Prieto i Joan Barrera] que han fet que aquesta institució sigui respectada pels ciutadans i pel consistori, tant a nivell polític com pels departaments. Tots els grups, excepte un, han votat a favor de la sindicatura, no de la persona; voten a favor de la sindicatura perquè creuen que és una eina útil.
Com va ser el seu procés d’elecció?
L’alcalde va donar coneixement a tots els grups que en Joan Barrera ho deixava. No va haver-hi propostes de cap altre partit. L’alcalde, més tard, va comunicar-los que em proposava per al càrrec. De fet, alguns d’aquests grups van voler parlar amb mi per conèixer-me i saber què volia fer. No hi ha hagut manca d’informació.
La feina de síndic requereix una certa independència de l’Ajuntament, tot i que en pertany. És difícil aquest equilibri?
Sempre. Estem parlant de drets. Estem parlant de persones, i això implica que les institucions que tenen sindicatura reconeixen que les seves normes, o la seva aplicació, poden tenir inconvenients. O que no s’ha tingut en compte el punt de vista del ciutadà al qual van dirigides. Hem de ser veu de les queixes i de les preguntes que faci el ciutadà.
I la relació amb el govern local?
Per part meva hi haurà col·laboració. Parlar no està exempt, però, que hi hagi punts de vista diferents. En Joan Barrera ha consolidat el fet d’estar obert a dialogar, però això no significa donar la raó a ningú. A la sindicatura li toca exposar els arguments ciutadans. En aquest sentit, el Joan em recordava que quan veus que els problemes es resolen i que la teva intervenció ha ajudat a una persona o col·lectiu, hi ha una satisfacció immensa.
Tenint això en compte, creu que és necessària una reflexió per tal que tots els municipis de Catalunya incorporin el càrrec del síndic de greuges?
És una figura que hauria de ser a tots els municipis. És una institució que cada any dona, aquí a Cornellà, respostes i fa informes de la seva gestió per posar-la en coneixement de l’Ajuntament i els veïns.
Precisament en un d’aquests informes, Barrera deia que li preocupava la “convivència” a la ciutat. Hi està d’acord?
La convivència sempre pot donar algun problema. Però aquí a Cornellà no ha comportat problemes greus, almenys en el temps que jo porto a la sindicatura. Aquests problemes s’han de resoldre entre tots, entre les institucions i els ciutadans. La nostra societat és diversa en molts aspectes. La comprensió que ha de fer la ciutadania de la complexitat de la societat és cada dia més gran, i els hem d’ajudar en aquesta comprensió.
Al darrer Ple va haver-hi un agre debat amb relació a una moció d’ERC que denuncia que l’Ajuntament posa traves per empadronar migrants. Què en pensa?
El coneixement que jo tinc del tema és que, normalment, a Cornellà el tema de l’empadronament no ha estat un tema polèmic. Encara més, s’han empadronat persones que no tenen domicili fix. Però a vegades, per no tenir-ne, és difícil comunicar amb ells o avisar-los per si els falta alguna cosa. Igualment, tinc pendent una conversa amb ERC per demanar-los informació sobre aquesta qüestió. A banda, qui coneix bé la realitat és la societat civil, les associacions, i em vull apropar a elles.
És un dels seus pilars del mandat?
Sí. Aquest entramat coneix la realitat del dia a dia i, a més, ajuden de veritat a la gent, a banda de les institucions. El teixit social és importantíssim per a la convivència i per a resoldre problemes. Ens hi hem d’apropar. I una altra de les meves intencions, a més, és arribar a acords perquè se solucionin les queixes que es van repetint.
