Les terrasses a la Rambla i a la Boqueria tenen molt d’exit entre els turistes, però algunes generen problemes de mobilitat a l’estiu. Foto: Línia
Les terrasses són un focus de conflicte a la ciutat de Barcelona i especialment al centre. Una part important del problema és la picaresca de molts establiments que s’aprofiten dels buits legals o de la falta d’inspeccions per col·locar més taules de les que tenen autoritzades. Un dels llocs on això passa, sobretot a l’estiu, és a la Rambla i el seu entorn.
La problemàtica es va fer més evident durant l’últim mandat d’Ada Colau. El mes de març, el regidor de Ciutat Vella, Jordi Rabassa, va anunciar una mesura inèdita: la no renovació de la llicència a trenta locals del districte que acumulaven infraccions reiterades. No es van concretar quins eren els establiments infractors, però Rabassa va reconèixer que n’hi havia uns quants al tram central de la Rambla. “Alguns locals ja han demostrat que no respecten ni el barri ni la vida comunitària”, va dir.
Però aquesta tardor va saltar la sorpresa quan el nou govern municipal va informar que les sancions havien caducat. “Els responsables polítics de l’anterior govern al districte van optar per no continuar amb els procediments i fer operativa la caducitat”, va sentenciar Albert Batlle, tinent d’alcaldia de Seguretat de l’Ajuntament, durant la comissió d’Urbanisme. Lògicament, els Comuns ho van negar i, per evitar discussions i suspicàcies, Batlle va advertir de seguida que no hi hauria “impunitat” per als infractors i que es tornarien a “obrir els expedients” per actuar “amb la contundència que correspongui”.
Sospitosos habituals
Tant l’administració com els mateixos restauradors que treballen a la Rambla tenen molt clar qui són els establiments que reiteradament incompleixen la normativa, però ningú no vol assenyalar-los públicament. La raó d’aquest silenci és que no es vol criminalitzar els restauradors sinó fer complir la llei.
En aquest sentit, des d’Amics de la Rambla expliquen que porten dècades demanant una regulació específica, una que s’adapti a les peculiaritats de la Rambla, i que delimiti ubicació, elements permesos o característiques, però que no han obtingut mai cap resposta. Tampoc la remodelació preveu res concret. Fermín Villar, president de l’associació, reivindica la necessitat de posar ordre: “Nosaltres el que voldríem són lleis més àgils, no tan garantistes i que qui ho faci malament no li surti gratis. Els que ho fan bé paguen la festa dels que ho fan malament. I els que ho fan malament tant els hi fan les sancions”.
Poca sensibilitat
Pel que fa als clients de les terrasses, la veritat és que la majoria no són conscients de la polèmica. El James, un anglès que seu en una terrassa del tram central del passeig, prenent-se una gerra enorme de cervesa, reconeix que “no en tenia ni idea” d’aquesta problemàtica i que, sincerament, l’única cosa que li preocupa és prendre’s “una pinta en una terrassa a la Rambla”. Una família alemanya, els Schültz, que dinen al mig del passeig i que repeteixen visita a Barcelona es mostra més comprensiva: “Vam venir a l’estiu i és veritat que la Rambla estava tan plena que no s’hi podia estar tan a gust com ara”. I un grup d’holandesos, liderats per l’Ella, confessen que no s’han preparat gaire el viatge i que s’han assegut allà “perquè aquell noi tan simpàtic” els ha convençut. El noi en qüestió és un dels tants captadors que es passegen per les terrasses atraient l’atenció dels clients. Ens hi acostem per parlar-hi, però ens diu que ell només és un treballador i que la seva feina és omplir la terrassa.
