Una de cada 10 persones a la metròpoli ha estat víctima d’un ciberdelicte. Foto: Arxiu
El Jordi ja està jubilat i de tant en tant demana ajuda a la seva filla en temes de tecnologia. Ell no és nadiu digital i, tot i que s’ha intentat posar al dia en aquests temes, el cert és que no sempre ho té fàcil. És per aquest motiu que va caure en l’anomenada estafa de Microsoft. Un matí li va trucar un suposat tècnic de l’empresa estatunidenca dient-li que el seu ordinador estava en perill perquè el seu compte d’antivirus havia caducat. Li oferia, a més, renovar-li al moment la subscripció via telefònica. Era tan senzill com dir-li per telèfon el número de la targeta bancària i fer-li una transacció. La conversa va anar molt de pressa i just quan el Jordi va penjar va adonar-se que havia estat estafat. Immediatament, va trucar al banc per anul·lar la targeta.
Podríem pensar que el seu cas és una excepció. Que la seva edat el fa més vulnerable als atacs informàtics. Però la recent notícia del ciberatac a l’Hospital Clínic de Barcelona demostra que no hi ha ningú que estigui al marge d’aquesta mena de crims.
De fet, així ho confirma el darrer estudi sobre victimització fet per l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (IERMB). En la recerca, l’organisme assenyala que un de cada 10 habitants de l’àrea metropolitana afirma haver estat víctima d’un ciberdelicte durant l’any 2022.
El perfil de les víctimes
El retrat de les persones més propenses a patir aquesta mena de delictes és sorprenent. En contra del que podríem pensar, no són casos com els del Jordi els que més abunden. “Les persones jubilades i les que es dediquen a les tasques de la llar han estat víctimes d’aquests fets en menor mesura”, diu l’estudi. “Tot sembla apuntar que la població més jove és més victimitzada que la població d’edats més avançades”, afegeix.
Les dades també trenquen un altre tòpic. Tenir estudis no ens fa menys vulnerables a patir un d’aquests delictes. “Els ciberriscos són més grans entre la població amb més nivell d’estudis i en una situació laboral activa”, expliquen des de l’IERMB.
Finalment, pel que fa a la renda, es produeix una situació controvertida. Les persones més propenses a viure un atac informàtic tenen sous superiors als 2.400 euros, entre 1.800 i 2.400 o menys de 600. En canvi, qui cobra entre 600 i 1.800 està més resguardat d’aquests crims.
Els delictes més freqüents
Les xifres de l’IERMB revelen que entre els delictes més destacats d’aquest àmbit hi ha l’engany o l’estafa en la compra de productes online i el robatori de diners o pagaments a través de dades bancàries, també online. El tercer tipus de delicte més normalitzat és la infecció dels dispositius electrònics a partir de virus o arxius maliciosos que bloquegen i que poden arribar a esborrar la informació d’un dispositiu.
Així mateix, des de l’organisme d’investigació afirmen que “més del 85% dels casos d’aquestes tipologies de victimització han passat en els dispositius personals”, mentre que la resta es produeix en dispositius de l’àmbit laboral.
Un delicte que ja no és tan nou
La primera vegada que l’IERMB va preguntar en la seva enquesta pels delictes tecnològics va ser el 2003. Segons explica l’institut, aleshores “el 6,9% de la població metropolitana afirmava haver estat víctima d’un atac informàtic, el que suposava el 20% de les persones que aleshores tenien alguna forma de connexió a internet”. En aquell moment, els principals delictes eren atacs de virus informàtics, la divulgació de dades personals sense permís i l’assetjament. En l’extrem contrari, les estafes en la compra de productes eren, aleshores, residuals.
