Núria Escudé i Laura Valverde, representants del moviment feminista de diferents generacions. Foto: Línia
Segons el diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans, el feminisme “és el moviment social que defensa els drets de les dones i en denuncia la submissió tradicional als homes”. El concepte, però, està en constant evolució. Tant és així que la seva definició original ja queda curta per representar les lluites que hi ha sota el paraigua d’aquest terme. Precisament per la complexitat que ha adquirit al llarg dels anys, les feministes s’han associat en entitats i col·lectius diferenciats. Tot i que defensen unes causes comunes, discrepen en altres fins al punt que el moviment també viu debats i conflictes interns.
A la vigília del 8M, des del diari Línia hem volgut saber com s’organitza una data tan assenyalada com aquesta en una ciutat com Badalona. Concretament, hem parlat amb dues membres de la Comissió del 8M: Núria Escudé i Laura Valverde. Dues persones de diferents generacions –la primera més veterana i la segona més jove– que, malgrat no estar d’acord en tot el que defensen, formen part d’un equip divers que ha hagut de trobar un consens per fer un manifest i organitzar una manifestació que representi el que elles anomenen “feminisme del 99%”.
Bretxa generacional
Les diferències entre generacions de feministes són evidents i expliquen part de les mirades diferents. Les més veteranes han lluitat per uns objectius que, actualment, han evolucionat. “Si ens remuntem al 1976, a les primeres jornades catalanes de la dona, ens organitzàvem per idees i objectius més generals, com la lluita pel dret a l’avortament o contra les agressions i la violència envers les dones. Això permetia un moviment feminista més homogeni”, explica Escudé, que es mobilitza a favor dels drets de les dones des de finals dels anys 70.
Amb el moviment del 15M, nascut el 2011, van arribar noves onades de feminismes, que també lluitaven pels drets de les identitats dissidents. N’és un exemple l’anomenat transfeminisme, que inclou i vetlla pels drets de les dones trans i d’altres identitats de gènere i que genera debat en algunes organitzacions i entitats.
“En funció de les idees que hagis vist durant la teva militància feminista entens el subjecte dona en la funció més limitada o com a subjecte ampli, incloent-hi la interseccionalitat de les dissidències i altres eixos com l’ètnia o la classe”, afegeix Valverde. “Quan diuen transfeminisme, nosaltres diem sí, però també feminisme, perquè la paraula l’hem d’arrossegar perquè forma part de l’històric. Però també hem d’ampliar el subjecte del feminisme perquè la societat és diversa”, defensa Escudé.
Ambdues coincideixen que aspectes com aquest generen conflicte, però la idea d’anar unides sempre preval. “Hem de tenir en compte qui crea l’argumentari. Si és la dreta qui utilitza el transfeminisme com a escut per desprestigiar el feminisme, tenim un problema. Existeix un conflicte intern, sí, però deixeu-nos que ho resolguem com ho fa qualsevol ideologia política”, argumenta Valverde.
“La gran virtut del moviment és haver arribat al consens amb pensaments diferents”, reflexionen. Foto: Línia
El llenguatge inclusiu
El llenguatge, en el feminisme, també pot suposar una barrera. De fet, la manera de comunicar en un dia com el 8M ha estat un repte per a la Comissió. “Hem acordat que no farem servir el llenguatge inclusiu perquè volem que vinguin el màxim de persones possibles. Hi ha moltes dones que no se senten incloses amb aquest llenguatge, però estem a favor que qui vulgui l’utilitzi”, diu Escudé.
Per la seva banda, Valverde defensa l’ús del llenguatge inclusiu i assegura que al manifest deixen clara la seva postura. “No n’hem fet un ús explícit, però incloure-hi el transfeminisme ha estat el debat central de les assemblees i ens hem posicionat de manera clara al manifest: fem activisme des del transfeminisme i l’antiracisme. Aquest és l’equilibri que hem trobat”, comenta Valverde.
Escudé conclou que “la gran virtut del moviment feminista és haver arribat a un consens entre diferents generacions amb pensaments diversos”.
Per un feminisme plural
La Comissió del 8M ha organitzat la primera manifestació transfeminista i antiracista des de la seva creació el 2017, que inclou diversos espais perquè tothom se senti segur. Pel que fa a les activitats del 8M a la ciutat, totes dues consideren que la programació del consistori és pobra i no representa tot el ventall del feminisme.
En defensa d’uns actes més plurals, creuen que un espai com La Ciba de Santa Coloma seria ideal per organitzar el 8M i també fomentaria la col·laboració entre les diferents entitats feministes.
