El futur negre de la pagesia vallesana: “Estem abocats al precipici”

La situació de la pagesia vallesana i, en general, la de tot el país, és “crítica i especialment complicada”. Ho asseguren els representants del mateix col·lectiu, que des de fa dues setmanes estan sortint al carrer, tallant carreteres i protagonitzant mobilitzacions per visibilitzar la realitat que viuen. També ho mostren les xifres. Segons el darrer cens agrari de l’Institut Nacional d’Estadística, el 2020 a Catalunya hi havia un 60% menys d’explotacions agrícoles i ramaderes que fa 40 anys.

Al Vallès Oriental, aquestes dades no milloren en cap cas, sinó que, de fet, empitjoren significativament. Mentre que el 2020 hi havia 724 explotacions agràries i 471 de ramaderes, el 1982 n’hi havia 4.352 i 5.676 respectivament. Es tracta, per tant, d’una pèrdua del 83% de les explotacions agràries i del 92% de les ramaderes en els darrers 40 anys. Vist en hectàrees, només d’explotacions agrícoles, del 1982 cap aquí se n’han perdut més de 47.000. Amb tot, els més perjudicats al territori han estat els ramaders, que són els qui més explotacions han perdut.

D’altra banda, si fem la mateixa comparació amb dades de fa 20 anys, s’ha perdut un 45% d’explotacions agràries i un 62% de ramaderes, i respecte de fa 10 anys un 26% i un 39%. El retrocés, per tant, és constant.

La situació del Vallès

Per a Joaquim Cassà, coordinador d’Unió de Pagesos al Vallès Oriental, aquestes xifres són resultat directe de la dificultat que tenen els pagesos de guanyar-se la vida amb el que fan. “És el més normal del món que la gent ho deixi perquè costa moltíssim viure del camp o de la ramaderia”, assegura en declaracions al diari Línia. Segons concreta, al territori els més afectats per la situació són aquells qui es dediquen a la producció de llet. “Dins d’aquest sector ha plegat molta gent perquè durant molt de temps els preus han estat pactats i no hi havia cap marge per tenir guanys”, explica. Sense anar més lluny, la granja de Can Quimet Gall, a Lliçà d’Amunt, va haver de deixar la venda de llet per dedicar-se a la venda de verdures i ous. “Compraven a uns preus tan baixos que estàvem treballant per a res”, explica en Roger Díaz.

D’altra banda, la pèrdua d’explotacions al Vallès Oriental també es deu a la pressió urbanística. “Diversos ajuntaments han tirat endavant projectes de construcció que s’han carregat camps i espais naturals”, lamenta Cassà. “I com que cada vegada som més gent i es necessiten més pisos, serveis i energia per a tothom, aquesta pressió continuarà fent-nos mal”, afegeix. En aquest sentit, el coordinador assegura que a la comarca “se seguiran perdent explotacions en els pròxims anys”. “Fa massa temps que les administracions ens van deixar sense opcions i ara, amb la manca de relleu generacional, estem abocats al precipici”, conclou.

Units per fer un canvi

A aquesta realitat específica del Vallès, cal sumar-hi altres problemes comuns com són les males condicions laborals i administratives, els costos de producció desmesurats i els greus efectes de la sequera. Davant d’això, a principis de febrer la pagesia catalana i tota l’espanyola s’unia per iniciar el que es coneix com la ‘Revolta pagesa’, que encara continua amb mobilitzacions i reunions amb el Govern, seguint l’estela de protestes que hi ha hagut en diversos països de la Unió Europea.

“La pagesia diu prou perquè ja fa massa anys que rebem normatives cada cop més estrictes”, denuncia Francesc Bancells, membre d’Unió de Pagesos. En aquest sentit, el pagès detalla que els demanen molta burocràcia i que, tot i que és Brussel·les qui marca les normes, a Catalunya els terminis són més estrets.

Pel que fa als preus i als costos, Ricard Alcojor, de l’associació Llavors Orientals, assegura que “els productors ho estan passant molt malament, perquè les vendes estan caient un 40% i tenen problemes de comercialització”. “Si no fem res per canviar-ho, ens quedarem sense pagesos en uns 10 o 15 anys”, detalla.

En relació amb la sequera, Miquel Piñol, responsable de Sectors Agrícoles d’Unió de Pagesos, lamenta que l’agricultura i la ramaderia siguin els dos sectors sobre els quals es carrega tota la responsabilitat i les restriccions. “Ens diuen que hem de reduir un 50% i un 80% de la despesa d’aigua quan la resta de serveis només parlen d’un 25%”, explica. “Això és insostenible i pot posar en perill moltes explotacions”, afegeix. Per fer front a tot plegat, Piñol assegura que fa temps que el Govern els “va prometre unes ajudes que encara no han arribat”.

Davant d’aquesta realitat, la pagesia vallesana s’ha sumat a les reivindicacions, amb marxes lentes per tota la comarca, i als talls de carreteres, concretament al de la C-17. De fet, han anunciat que se sumaran a les noves mobilitzacions convocades per Unió de Pagesos de cara a la setmana que ve, amb l’objectiu de demanar “accions àgils i mesures contundents per a resoldre la crisi agrària”, avança el coordinador nacional d’Unió de Pagesos, Joan Caball. “Està en joc la continuïtat de la pagesia, conreus i granges de moltes famílies”, denuncia.

Mentrestant, per la seva banda, el Govern ha aprovat la planificació de 273 milions d’euros d’ajudes a la pagesia i ha garantit ajornar la posada en marxa de qualsevol nou tràmit burocràtic que depengui de la Generalitat.