Un addicte al fentanil explica el seu cas: “Semblava un zombi”

El fentanil, un opioide 50 vegades més potent que l’heroïna i 100 vegades més que la morfina, és la droga, malauradament, de moda als Estats Units. Com si es tractés d’una epidèmia, el nombre de morts per sobredosi de fentanil en aquest país s’ha multiplicat per més de 50 des de l’any 2010, passant de 235 persones mortes a gairebé 34.500 el 2021. Són dades extretes d’una investigació dirigida per la Universitat de Califòrnia – Los Angeles. Arran de la crisi sanitària que està suposant tot plegat i dels vídeos virals de persones sota els seus efectes, ara tothom coneix aquesta substància. El que la majoria de gent no sap, però, és que es tracta d’un fàrmac que es recepta des de fa molts anys per combatre el dolor intens, principalment en pacients que tenen càncers, normalment terminals, o que estan en cures intensives.

Espanya és un dels diversos països del món que el recepta i, de fet, segons l’Enquesta d’Alcohol i Altres Drogues a l’Estat, en els darrers dos anys s’han multiplicat per quatre les receptes de fentanil al territori. En concret, l’any passat el 14% dels pacients tractats amb opioides consumien fentanil, mentre que el 2020 ho feien un 3,5%. Un dels pacients amb aquesta recepta és J.R.C., de Lliçà de Vall, que ha explicat al Línia com el fàrmac li ha canviat la vida.

De malalt a drogoaddicte

Fa més de 40 anys que a J.R.C., que prefereix que se l’identifiqui amb inicials, li van detectar espina bífida oculta, un defecte neuronal que afecta la medul·la espinal i els nervis i que “produeix molt dolor”, assegura. Tot i conviure amb aquesta malaltia, en els últims temps el dolor que li provocava va augmentar tant que a finals de la pandèmia el van haver d’ingressar. Segons explica, a l’Hospital de Granollers van fer-li diverses proves i després el van derivar a la Clínica del Dolor del mateix centre, especialitzada a tractar pacients amb dolor agut i permanent. “Un cop allà van donar-me morfina en pastilla, però em generava molt mal de cap i vòmits, i va ser aleshores quan van receptar-me el fentanil, ara fa dos anys”, recorda.

J.R.C. va arribar a posar-se dosis mortals de fentanil, de 175 mil·ligrams l’hora

El lliçanenc va marxar a casa amb una dosi de 12,5 mil·ligrams l’hora en forma d’adhesiu, que posteriorment, en una visita, li van augmentar a 25. “A partir d’aquell moment, des de la Clínica del Dolor mai més em van agafar el telèfon, i des de llavors jo i el meu metge de capçalera, al qual tampoc han respost mai des de l’hospital, hem anat afrontant la malaltia a cegues”, lamenta. En aquest sentit, relata que, davant l’augment progressiu del dolor, ell mateix demanava al metge que li apugés la dosi. “Em deia que les dosis començaven a ser massa altes i fins i tot mortals, però també eren mortals els dolors que tenia quan no prenia fentanil”, recorda. “En aquest punt estava entre l’espasa i la paret i, tot i que sabia que el fentanil m’estava matant, vaig decidir seguir amb ell, almenys per morir sense dolor”, afegeix.

Fa menys d’un any, amb una dosi de 75 mil·ligrams l’hora, J.R.C. va patir una sobredosi. Tot i això, davant l’augment del dolor, va continuar augmentant la dosi fins als 175 mil·ligrams, malgrat ser conscient que, com més dosi, més grans són els efectes secundaris. “El fentanil em va començar a invalidar totalment com a persona, vaig deixar de ser jo mateix i em vaig tornar un drogaddicte amb recepta”, lamenta. “Semblava un zombi, caminava per casa xocant contra les parets, queia per les escales, no sabia sortir del lavabo, no recordava el nom dels meus nets ni de la meva dona, no sabia si era de dia o de nit, vomitava, tenia mal de cap…”, recorda. “Jo ja no era l’amo del meu cos, ho era el fentanil, que me n’anava demanant cada vegada més”, afegeix. “Tot plegat ho afrontava per no haver de viure el dolor que em provoca la malaltia”, assegura.

“Viu de miracle”

A finals de novembre, J.R.C. va patir una crisi de dolor que li va paralitzar el braç i la cama mentre conduïa i, arran d’això, va estar un mes ingressat a l’Hospital de Granollers. “Un cop allà els metges em van dir que estava viu de miracle, gràcies a haver-me estat posant malament els adhesius”, explica. Segons detalla, per no tenir tants efectes secundaris, va acordar amb el seu metge tallar l’adhesiu i posar-se’n la meitat al matí i l’altra meitat al vespre. Això li hauria evitat una mort per sobredosi.

A l’hospital, el lliçanenc també va descobrir que “fa 10 anys que se sap que el fentanil en dosis tan elevades és contraproduent” i que “en comptes de reduir el dolor, fa que aquest sigui fins a deu vegades més fort”, detalla. “Els mateixos metges m’ho van explicar i també em van dir que el temps màxim de recepta són sis mesos”, afegeix. Això mateix ho assegura un familiar del seu company d’habitació, que va sentir la conversa. “Va ser llavors quan em vaig adonar que la desatenció rebuda des de la Clínica del Dolor quasi em mata, ja que si no ens haguessin deixat penjats a mi i al meu metge, tot això no hauria arribat a passar”, considera.

“El fentanil em va invalidar totalment com a persona, vaig deixar de ser jo mateix”

D’altra banda, J.R.C. també avança que, arran del seu ingrés, ha descobert més casos de presumpta desatenció per part de la Clínica del Dolor, cosa que també ha pogut comprovar aquest diari. En aquest sentit, dos altres pacients que han estat derivats a aquesta mateixa àrea de l’hospital i que tenen altres patologies asseguren no haver rebut mai cap resposta telefònica. Davant de tot plegat, des de l’hospital al·leguen que, malgrat la desatenció que denuncia J.R.C., “a l’oficina d’atenció al ciutadà no consta cap queixa feta per ell” al llarg dels darrers dos anys. També diuen que, “per integritat i drets del pacient”, no poden entrar a valorar el cas.

La desintoxicació

Des que el lliçanenc va entrar a l’hospital al novembre va començar un procés de desintoxicació amb el qual encara ara continua a casa seva. “És complicat, perquè m’han tret el fentanil de cop i a causa d’això estic tenint molta dependència, mal de cap, marejos, ganes de vomitar i molt nerviosisme, sobretot a les nits”, detalla. En aquest cas, però, des de l’hospital sí que estan portant un control de tot aquest procés, ja que el passat 4 de gener J.R.C. va tenir una visita de seguiment.

Per al pacient, aquestes darreres setmanes estan sent “molt difícils”, ja que “aprendre a viure sense el fentanil costa molt”, assegura. “La meva motivació ara és la meva família, que és qui pitjor ho ha passat durant aquests dos anys”, confessa. Mentrestant, J.R.C. demana “més control” a l’hora de receptar aquest fàrmac perquè ningú més hagi de passar per la seva situació.

Consum il·legal de fentanil a Espanya

El consum il·legal de fentanil a Espanya està controlat i vigilat i, segons fonts policials, el tràfic d’aquesta substància encara no ha arribat a l’Estat. Tot i això, sovint es barreja amb altres drogues com l’heroïna, la cocaïna i la metamfetamina i se li dona forma de pastilla.