Trobades per trencar barreres: el cas de les converses interreligioses de Nou Barris

Els inicis de l’Associació Islàmica de Nou Barris (Barcelona) al número 28 del carrer Japó, on va obrir una mesquita, van ser difícils. La seva aparició es va traduir en cassolades, insults i pancartes –algunes plenes d’odi– que anunciaven a la comunitat musulmana que la mesquita no era benvinguda en aquell punt del barri de la Prosperitat. Aquest malson va durar més d’un any. “Vam passar moments molt durs, però sabíem que s’acabarien”, recorda el president de l’Associació Islàmica de Nou Barris, Abdelazziz Elblout.

Aquest conflicte de caire racista és un exemple dels que pot pal·liar o evitar en el futur el Grup de Diàleg Interreligiós de Nou Barris. Tal com explica el seu coordinador, Quim Cervera, la seva funció és fer trobades amb persones de diverses creences religioses –cristians catòlics, musulmans o hindús– que volen conèixer religions diferents de la seva. A més, diu, aquestes persones es reuneixen en temples dels diferents grups i parlen de temes comuns en tots ells –la solidaritat, el consumisme o el respecte per la natura–, per posar sobre la taula el fet que són més semblants del que es pot percebre amb un primer cop d’ull. “Això propicia l’apropament entre persones diferents”, recalca Cervera.

Els objectius, afirma, són normalitzar la diversitat religiosa i també visibilitzar-la, tal com fan en actes oberts al públic amb altres entitats. Sense anar més lluny, n’és un exemple la Taula Rodona d’entitats, que ajuda persones vulnerables i que va tenir lloc el passat 5 de març a la Biblioteca Nou Barris.

El respecte

Elblout, que és una de les persones que participa en les trobades, és testimoni dels seus beneficis i de com poden fer de Nou Barris un lloc millor per a la diversitat religiosa. Tal com indica, s’hi parla “de la importància que cadascú pugui fer el que li diu la seva religió i que es respecti l’altre”. Respecte, precisament, no és el que ell va viure en el cas de la mesquita del carrer Japó.

Per la seva banda, la presidenta de 9 Barris Acull, Lourdes Ponce, recorda que abans que s’obrís la mesquita alguns veïns van intentar evitar-ho posant-hi “excuses”, com ara que podia promoure el jihadisme o que no reunia les condicions legals –un argument utilitzat aleshores va ser que el carrer era massa estret–. La pitjor part d’aquesta història, però, encara no havia arribat. “Després van trucar a gent d’ultradreta, que van fer pintades vermelles o van penjar xoriços a la porta. L’assetjament va ser terrible”, insisteix Ponce sobre uns fets que, fins i tot, es van arribar a traduir en agressions.

Ara que ha plogut molt des d’aquells fets, Elblout comparteix amb veu alta d’on creu que venen part dels prejudicis: del desconeixement. Hi havia gent, afirma, que no sabia què es fa en una mesquita. Persones a les quals altres havien “inculcat por” al diferent o gent que es pensava que hi hauria “5.000 persones” a les 5 de la matinada a l’espai de culte. “Quan una veïna va venir a la mesquita vuit mesos després que l’obríssim, ens va reconèixer que no veia res del que li havien dit”, assenyala content.

“Millor que mai”

La convivència de l’Associació Islàmica de Nou Barris amb el veïnat no té res a veure amb la del passat. Elblout assegura que ara estan “millor que mai”. Durant les jornades de portes obertes, subratlla, alguns veïns han visitat la mesquita, altres han anat a compartir-hi un dia del Ramadà i l’associació participa en activitats del districte, com el Festival Sopes del Món. “Els veïns ens han anat agafant confiança a poc a poc”, sosté amb satisfacció.

Tot i que la relació entre l’espai de culte i els veïns ara és molt millor, Cervera apunta que encara hi ha “diferents reaccions” a la diversitat religiosa. Hi ha gent, afegeix, que la valora positivament, altres que no la veuen amb bons ulls o també hi ha els que desconeixen les altres religions i, per tant, poden tenir-ne visions esbiaixades “sense base”.

Alguns d’aquests grups podrien ser els que van votar, en les passades eleccions catalanes del 14-F, Vox, que va ser la quarta força amb més suports en aquest districte barceloní, amb un 9,4% dels vots. Però, per sort, Ponce assegura que la presència del partit d’extrema dreta no s’ha percebut. Això, en part, es manifesta en el fet que, segons indica, avui no es repetirien els fets del 2018 entorn de la mesquita. Conèixer l’altre, tal com reitera Elblout, l’ha blindat contra possibles futures situacions d’odi.

I per tal de continuar unint les diferents cultures i religions que hi ha al districte, Ponce creu que simplement s’han “d’assumir com una realitat”. És el que veu en el seu dia a dia. “A les escoles hi ha mares i pares de tota mena, i crec que la gent ja es va adonant que això és el que som”, conclou confiant que el demà serà millor per a tothom.