L’obra de teatre evoca les vivències dels set participants i esdevé una mirada al seu passat, que és el de tots. Foto cedida
Didier Ruiz confessa que una de les pitjors coses que et poden passar és que ningú al món pensi en tu. Sense anar més lluny, el record i la memòria col·lectiva són temes recurrents a la seva obra. Des de fa dues dècades, com a director de La Compagnie des Hommes, impulsa un projecte teatral que dona l’oportunitat a gent de més de 75 anys a pujar per primer cop en un escenari per explicar les seves vivències. Es tracta del Dale recuerdos (je pense à vous), una obra de teatre que ha dirigit a prop d’una quarantena de ciutats de tot el món i que a finals del mes de gener va aterrar a Sant Boi de Llobregat.
D’aquesta manera, set santboians de més de 75 anys van interpretar aquesta obra a Cal Ninyo el 28 de gener. Són el Manuel, la Pilar, l’Encarna, la Dolores, l’Amparo, la Milagros i la María, que es van convertir en actors de teatre per un dia. “Em va encantar, perquè és una cosa viscuda, no és cap muntatge”, diu la Milagros Castillo en una conversa amb el Línia. De fet, aquest és l’objectiu de Ruiz: que els actors es limitin a evocar i a explicar una història. Per fer-ho possible, els van ensenyar “a no fer res”. Així ho destaca Ruiz, que diu que ells “havien de venir i ser qui són, sense fer teatre”. “Ells ja són teatre”, afegeix el director, que considera que aquest projecte els ajuda a “guanyar confiança”.
I és que aquesta proposta combina la tradició del teatre amb la història oral, que explora la vida dels participants, alhora que assenyala fets històrics que han marcat la memòria de la comunitat. En aquest cas, la immigració ha estat el leitmotiv de l’obra, ja que tots els participants formen part de les onades migratòries de mitjans del segle XX. “Això no sol passar amb els grups i fa que sigui més fàcil dibuixar un camí comú”, assenyala Ruiz, que recorda que la immigració continua sent un tema universal. “Són històries molt similars a les dels immigrants de l’actualitat”, sosté el dramaturg.
Vivències comunes
Històries d’immigració, com dèiem, que tornen a estar d’actualitat –ho han deixat d’estar en algun moment?– i que deixen una marca molt fonda en les persones que han hagut de passar pel tràngol de marxar del lloc que les ha vist néixer. Així ho recorda una altra de les actrius, la Dolores Castillo, que va arribar a Barcelona amb 13 anys. “Em va costar molt acostumar-m’hi”, rememora en una conversa amb el Línia. Amb el temps, però, la situació va millorar. “Fa 55 anys que soc a la meva Catalunya estimada, i al meu estimat Sant Boi”, expressa la Milagros.
Aquestes històries de dificultats i de superació nodreixen l’obra de teatre i hi introdueixen un sentiment que han tingut aquests actors amateurs a l’hora de representar l’obra de la seva vida. “Recordar-ho va ser dolorós, però alhora també va ser bonic”, resumeix la Dolores, així com la Milagros, que reconeix haver sentit una barreja de “tristesa i il·lusió”.
I és en aquest punt que el projecte del Dale recuerdos fa la seva màgia. “No és el mateix recordar-ho tu que fer-ho a viva veu”, reflexiona la Dolores. En el moment de l’explicació de la història, es produeix una imatge universal, un lloc comú a la vida de cadascú de nosaltres, com és l’àvia o l’avi explicant una història del passat. “Al final, aquests relats acaben sent també teus, ja que et construeixen com a persona”, sosté Ruiz. Històries que, sovint, estan guarnides amb elements de la mitologia familiar o de fets que no van passar ben bé de la manera com t’ho expliquen. I, com a bon artista, Ruiz es fa seva aquella màxima de l’artista que fa servir mentides per dir la veritat. “La veritat és una altra cosa, és feina que deixo a historiadors i a periodistes”, remarca el director, que assenyala que les anècdotes de la gent gran tenen a veure amb la “propietat”.
Sigui com sigui, aquells relats continuen a flor de pell. “Sembla mentida que siguin records tan llunyans, però alhora tan vius”, argumenta la Dolores, que juntament amb la Milagros coincideix en els beneficis que els ha reportat aquest projecte. “Vaig viure el procés molt emocionada”, diu la Dolores. “Això té molt valor, a mi em va encantar”, coincideix la Milagros.
Envelliment actiu
Amb tot, els set actors van ser seleccionats a través de proves als casals, centres cívics i residències. Més tard, es van organitzar sessions individualitzades per acabar de destriar els seus records, per tal de configurar un relat coral i comunitari.
Aquest projecte innovador ha comptat amb la col·laboració de l’Ajuntament de Sant Boi i de la Diputació de Barcelona, i a més de fomentar el rescat de la memòria és una proposta a través de la qual s’estimula l’envelliment actiu, la creativitat i la convivència.
