Ferrocarrils vs. Rodalies: per què un servei de trens és millor que l’altre?

Les comparacions són odioses, però convindrem que si parlem de nombre d’incidències, hem de dir que la realitat dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) i de Rodalies és ben diferent. El servei ferroviari de la Generalitat funciona millor que l’operat per Adif. De fet, Marta Subirà, expresidenta d’FGC entre els anys 2021 i 2022, va arribar a afirmar el següent en una entrevista al diari ARA: “No hi pot haver una Catalunya de primera en FGC i una de segona en Renfe”.

Subirà no anava esbiaixada, ja que els mateixos usuaris, en la darrera enquesta del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO), van valorar amb més bona nota els trens d’FGC que els de Renfe. Mentre que els primers rebien un 8 de nota mitjana pel que fa a la satisfacció, els segons es quedaven en un 5,2. De fet, Rodalies va ser el mitjà de transport pitjor valorat de tots els sistemes de mobilitat que hi ha a Catalunya. El metro, per exemple, va rebre un 7,4; anar en cotxe, un 7,5; en moto, un 7,9; anar a peu, un 8,4; anar en bicicleta, un 7,8; i anar en bus, un 7.

Incidències i retards

El grau de satisfacció tan diferenciat entre un servei de trens i l’altre té a veure amb el seu funcionament. Un exemple ens ho explica millor. Fins fa uns anys, l’Aina vivia a Terrassa. La seva família té un pis a prop de la plaça de l’Estació del Nord, un emplaçament especial on arriben tant la línia S1 d’FGC com l’R4 de Rodalies. Des de la plaça de Catalunya de Barcelona, el tren operat per Adif triga tècnicament 47 minuts a arribar a prop de casa de l’Aina. En canvi, els trens de la Generalitat en triguen 53. Malgrat això, l’Aina reconeix que, fins que no hi havia els descomptes de Renfe, sempre era més segur agafar el tren d’FGC per anar a la capital catalana. “Hi ha vegades que he trigat dues hores a tornar a casa amb Renfe”, explica. “També depèn de la zona de Barcelona a la qual has d’anar”, afegeix. Es refereix, per exemple, a la Sagrera, on arribar amb FGC és molt més complicat que fer-ho amb els trens de Rodalies. Sigui com sigui, el cas de l’Aina és un entre molts que posa en evidència quina mena de serveis ofereix cada empresa ferroviària.

Per què FGC va millor que Renfe?

A Catalunya, quan es parla de mobilitat ferroviària, sovint el debat emmascara el finançament de les infraestructures al territori per part de l’estat espanyol o el sistema de mobilitat peninsular amb una centralitat clara a Madrid, per exemple. En aquest sentit, també s’empra el servei que ofereixen els FGC per treure pit, des de Catalunya, dels trens quan s’operen des d’aquí.

Sigui com sigui, els experts apunten que no es poden comparar els FGC amb Rodalies. “El sistema de Rodalies té moltes línies que hi conflueixen”, expliquen fonts de l’Associació per la Promoció del Transport Públic (PTP). Es refereixen als trens de passatgers de Rodalies, als de llarga i mitjana distància i als trens de mercaderies. En canvi, per les vies dels FGC hi circulen majoritàriament passatgers i, com a molt, combois amb potassa que s’extreu de les mines del Bages o automòbils de la SEAT que van al port de Barcelona. “És una operativa més senzilla”, consideren des de la PTP.

Tanmateix, hi ha un altre element que fa que els trens d’FGC funcionin millor. “Des dels anys 90, s’hi han fet unes inversions continuades que no s’han fet des d’Adif”, assenyalen experts de l’organització per la promoció del transport públic. Alhora, afegeixen que no només és que no s’hagi invertit prou en Rodalies, “sinó que, amb l’arribada de l’alta velocitat, es van dur a terme actuacions que van anar en contra de millorar el funcionament” d’aquest servei de tren de proximitat.

De totes maneres, l’associació insisteix que comparar el servei d’FGC i el de Rodalies té “poc sentit”, perquè el segon “té més complexitat”. “Des d’un punt de vista tècnic, els FGC s’assemblen més al metro de Barcelona que a Rodalies”, consideren.

Alhora, tot referint-se a la unió de les línies d’FGC del Baix Llobregat i l’Anoia amb les del Vallès, consideren que això tampoc suposarà un increment de la complexitat del servei, ja que tècnicament no estaran unides. Això s’explica pel fet que un usuari no podrà anar des de Martorell, per exemple, fins a Rubí sense baixar del tren. Haurà de fer transbord a Gràcia. A més, l’amplada de les dues línies és diferent.

Traspàs de competències

En aquest marc, cal parlar del traspàs de Rodalies pactat entre el PSOE i ERC a finals de l’any passat. Serà precisament quan es materialitzi aquest traspàs quan es podrà dilucidar si la gestió d’un govern determina o no el bon funcionament d’un servei de trens. Des de la PTP creuen que “aleshores potser es veurà que la qualitat no depèn de qui operi les línies”. Sí que és cert, però, que des de l’associació pensen que el traspàs farà que s’acabi “el clima de confrontació entre governs”, i això serà positiu tant per a la ciutadania com per als transports.