Els tallers han generat una bona dinàmica de grup entre les participants. Foto cedida
Han sigut 25 tallers durant els quals un grup de dones de l’Hospitalet s’han obert de bat a bat per explicar –i per explicar-se– les violències de tota mena que han patit al llarg de la seva vida. Es tracta del projecte Passenger Tales, que lidera la fotògrafa Nuria Prieto i que acull el TPK a les seves instal·lacions de la Tecla Sala. “Són molt valentes, perquè contínuament miren en el seu interior”, destaca Prieto.
És la tercera vegada que se celebra i la primera que es fa a l’Hospitalet. Les participants, de fet, estan vinculades a l’entitat Mujeres Pa’lante, i l’objectiu de la iniciativa és fomentar la inclusió de dones migrants i víctimes de violència masclista i incentivar la seva transformació personal a través de la fotografia.
Trajectòries vitals
En aquest sentit, el taller treballa diverses temàtiques, com ara la memòria, el cos o el dol migratori, a través d’històries personals que es plasmen en instantànies que les participants han de fer setmanalment i ensenyar a la resta.
Les sessions dels tallers compten amb una part més teòrica i una altra de pràctica, en la qual les integrants posen sobre la taula els seus deures, fotos en paper relacionades amb la temàtica tractada en la sessió anterior. “És quan les veuen a sobre la taula quan connecten amb elles”, argumenta Prieto, que considera molt important aquesta dinàmica de grup. “S’inspiren entre elles”, afegeix.
A mesura que avança el taller, el grup s’uneix i es facilita l’intercanvi d’experiències. La qüestió és que les sessions serveixen de pràctica perquè, de cara al novembre, les participants presentin el seu treball final, que es podrà contemplar en una exposició que es podrà visitar al TPK i, previsiblement, també al festival Crea. Però, per arribar a aquest punt, primer cal fer feina comuna. “S’han d’explicar les coses a elles mateixes abans que a la resta de persones en una exposició”, recorda Prieto. Les sessions, per tant, no deixen de ser una catarsi que les ajuda a avançar i a comprendre’s a través de les experiències que han viscut.
Fer visible l’invisible
Totes elles ho corroboren. “M’està ajudant molt, perquè trec coses que tenia a dins i que no expressava perquè estava reprimida”, reconeix l’Elisa a aquest mitjà. Per la seva banda, la Melina, que diu que aquest taller l’ha ajudat a “reconnectar” amb la fotografia, reflexiona sobre el poder de la imatge i de com aquesta parla de la persona que clica el botó de la càmera. “La fotografia dona la possibilitat de visibilitzar el que no era visible”, considera la Melina. L’Elisa, recollint l’argument de la seva companya, assenyala que una instantània reflecteix l’interior de la persona que la fa. “A mesura que vaig fent fotos em vaig alliberant”, sosté.
Al seu torn, la Chantal, defensora dels drets humans a Mèxic, reconeix que sempre s’ha sentit atreta per la fotografia i reflexiona sobre la seva relació amb aquest món. “Abans jo era davant de les càmeres, ara soc darrere seu”, resumeix.
Amb tot, els tallers acabaran a finals de mes, i el setembre tocarà començar a preparar l’exposició final. Però, més enllà de la mostra, el Passenger Tales ha deixat un pòsit valuós en les vides de les seves participants. “Han creat una comunitat molt forta i s’han empoderat”, diu Prieto.
