Un grup d’adolescents de les Corts, a Barcelona, va participar en un taller de collage per reflexionar sobre la pressió estètica. Foto: Anna Utiel
Noranta, seixanta, noranta. Ulls? Millor si són grans i clarets. Cabells? Preferiblement llargs. Nas petit, llavis molsuts i dents ben blanques i alineades. Aquest és, si fa no fa, el patró a seguir per fer realitat l’ideal de bellesa femení occidental. I, per tant, és el que reprodueixen pel·lícules, sèries, anuncis, xarxes socials i revistes. Però avui un grup d’adolescents de les Corts, a Barcelona, ha dit prou.
Tisores en mà, s’han atrevit a retallar rostres, cossos, peces de roba i altres elements lligats a la pressió estètica que han trobat fullejant les pàgines de diverses revistes. Amb els retalls, han elaborat les seves pròpies creacions: des de figures humanes que desafien els rols de gènere fins a monstres de quatre potes. Tot s’hi val en aquesta activitat proposada per l’artista Laura Höldein, que ha convidat els participants a deconstruir cossos normatius i reconstruir-los deixant de banda la normativitat imposada.
Aquest taller de collage, programat en el marc del cicle Barcelona Districte Cultural, es va impartir el passat mes de març a l’Espai d’Adolescents Jovecardí del barri de la Maternitat i Sant Ramon. Hi van participar els nois i noies d’Express’ART, un projecte conjunt de Jovecardí i del servei municipal Aquí t’escoltem que fa servir l’art per explorar i compartir emocions. En aquesta ocasió, l’exercici va donar peu a reflexionar sobre la pressió estètica que ens bombardeja constantment i que pot ser especialment problemàtica en una etapa vital com l’adolescència.
Els perills que se’n deriven
La depilació, els complexos, la sexualització o els estereotips de gènere van centrar la conversa mentre els joves atacaven a cop de tisora les revistes que tenien al davant. “És curiós, perquè quan mires aquestes revistes descobreixes defectes que no sabies que tenies”, va comentar Laura Höldein, demostrant com els estàndards de bellesa condicionen la percepció d’un mateix. I, com que aquests estàndards són a tot arreu, s’acaben reproduint en totes les esferes de la societat, també a l’escola i a casa.
“Tinc poc pit i els companys de l’institut em diuen que soc la plana de la classe”, va confessar una participant. “Jo sempre he volgut vestir-me com el meu germà, però els meus pares han intentat des de petita que em posés pantalons i faldilles. Ara que soc més gran, insisteixen a dir-me que em maquilli i que m’arregli”, va afegir una altra.
La pressió estètica, doncs, pot ser la llavor de casos d’assetjament escolar o de conflictes familiars, però també de trastorns de la conducta alimentària (TCA) i d’altres problemes relacionats amb la salut mental. Tan important és aquesta qüestió que el Departament d’Igualtat i Feminismes de la Generalitat va presentar fa un mes un pla d’acció amb seixanta mesures per combatre la pressió estètica en àmbits tan diversos com la moda, l’audiovisual o l’educació.
Obres dignes d’exposar-se
A més d’oferir una programació gratuïta d’arts escèniques a tota la ciutat, el cicle Barcelona Districte Cultural proposa també activitats complementàries a les funcions per treballar amb col·lectius i entitats de cada barri. El taller a l’espai Jovecardí n’és un exemple. Tal com explica Sara Núñez, connectora del cicle, aquesta proposta estava lligada a l’espectacle de dansa contemporània Inmunda, que es va representar el 17 de març al Centre Cívic Pere Quart.
El mateix dia, aquest equipament va acollir l’exposició dels collages creats pels adolescents de Jovecardí. Segur que el fet de veure les seves obres exposades va ser una nova injecció d’autoestima per continuar (re)tallant d’arrel tots els complexos.
