El moviment per la defensa de la terra de Guatemala, Codeca, fa anys que viu una forta persecució. Foto: Codeca
Al món hi ha milers de persones que lluiten per evitar que els drets humans siguin vulnerats. Persones que es juguen la vida per defensar la seva terra dels interessos de multinacionals, governs i policia. Persones que es juguen la pell per tal d’assolir drets laborals o democràtics. Persones que són perseguides, amenaçades, empresonades i, fins i tot, assassinades.
Des de la iniciativa Ciutats Defensores dels Drets Humans, que se celebra durant els mesos d’octubre i novembre, s’intenta visibilitzar la feina d’aquestes persones que, sense embuts, es poden definir com a herois i heroïnes.
En què consisteix aquesta iniciativa? 65 persones defensores de 33 països del món venen a Catalunya per explicar la seva tasca, sobretot als joves. Ja fa onze edicions que se celebra i està impulsada per 27 municipis –una vintena de la regió metropolitana de Barcelona– i 8 entitats socials.
Del món als municipis
Segons expliquen des de la mateixa organització del projecte, tot va començar el 2013, quan l’Ajuntament de Sant Boi va decidir “donar suport a defensors i defensores dels drets humans i donar a conèixer les seves lluites i les causes estructurals dels conflictes a la ciutadania catalana, especialment a la gent jove”.
A partir d’aleshores es va crear una xarxa d’ajuntaments cada cop més nombrosa, en la qual actualment participen els municipis metropolitans de Barberà, Begues, Castelldefels, Cornellà, el Prat, Esplugues, Gavà, Granollers, Mataró, Molins de Rei, Mollet, Sant Feliu de Llobregat, Rubí, Sabadell, Santa Coloma, Sant Boi, Sant Cugat, Terrassa, Sant Joan Despí, Sant Vicenç dels Horts i Viladecans. En totes aquestes ciutats i pobles es duen a terme xerrades a centres educatius o en espais municipals.
“L’alumnat viu molt positivament poder conèixer les experiències de les persones defensores”, explica Constança Schinteie, tècnica de la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat i integrant del projecte. “La perspectiva local permet que aquesta sigui una iniciativa transformadora que ajuda el jovent a tenir una perspectiva crítica del món i a entendre les diferències entre països del nord i del sud”, afegeix.
En certa manera, la visió municipalista entronca amb les lluites que els participants internacionals de la iniciativa duen a terme als seus països d’origen. En moltes ocasions són reivindicacions que tenen a veure amb els recursos naturals o amb la defensa de la terra.
D’on venen?
Tot i que en el programa participen activistes de tot el món, hi predominen les persones de Llatinoamèrica. “N’hi ha moltes de Colòmbia, perquè a Catalunya s’ha fet un treball de xarxa històric amb aquest país”, explica Schinteie. De fet, tal com recorda l’integrant del projecte, dels 330 activistes pels drets humans assassinats el darrer any a tot el món, la meitat van ser colombians.
Amb tot, la llista de països és llarga i passa per Hondures, el Salvador, Nicaragua, Mèxic, Brasil, Líbia, Egipte, el Sàhara Occidental, la Xina, l’Índia o Turquia. “Hi ha països que normalment s’escapen del radar, com per exemple les Filipines, on la persecució de Duterte a la dissidència és molt forta”, explica Schinteie per afegir que “a Catalunya, tot i la feina feta, falta coneixement, ja que moltes vegades les històries dels activistes no surten als mitjans”.
La paraula d’una defensora
Leiria Vay és guatemalenca i integrant del Comité de Desarrollo Campesino (Codeca). Aquest any participarà en una de les sessions –online per la Covid-19– del programa Ciutats Defensores dels Drets Humans explicant la seva experiència de lluita. “A Codeca tenim molts fronts oberts: laboral, de defensa del territori contra els projectes extractius de grans multinacionals, per la nacionalització de l’electricitat…”, diu.
La posició combativa del seu grup ha portat el moviment a l’estigmatització per part dels principals mitjans de comunicació del seu país. “Patim amenaces directes, però també difamació i intimidació de la policia i del sistema judicial”, denuncia.
Segons relata, les desigualtats a Guatemala són tan profundes que un 97% de les dones cobren per sota del salari mínim legal i un 96% dels treballs són temporals. Així mateix, des dels 90 hi ha una situació enquistada en el terreny agrícola. Amb la restauració de la democràcia el 1996, la terra va ser liberalitzada i “es van perpetuar les desigualtats que fan que moltes famílies, avui dia, hagin d’emigrar”.
Està vinculada a Codeca des que és una nena, concretament des que el seu pare va fundar el comitè el 1990. És també des d’aleshores que ha viscut la persecució. “Ens hem acostumat a la repressió”, afirma. No costa de creure: el 2014 van empresonar el seu pare, han assassinat companys del comitè a les portes de la seu central de l’organització, rep constants trucades amenaçadores perquè abandoni el moviment, li han intervingut els comptes…
És una situació que molts altres defensors dels drets humans podrien subscriure. Una realitat que, lluny d’anar a la baixa, està creixent. “Cada any s’incrementen les defensores en risc i amenaça, en part perquè n’hi ha moltes que defensen la terra i el medi ambient”, explica Schinteie. Són conflictes que amb la crisi climàtica no faran altra cosa que augmentar.
