Molts refugiats climàtics fugen de fenòmens com les inundacions extremes. Foto: Pujolar J./ACN
Més de 30 milions de persones van haver de marxar de casa seva l’any 2020 a conseqüència de la crisi climàtica. Segons l’organització Mans Unides, aquesta xifra podria ser irrisòria l’any 2050. Es calcula que aleshores el nombre d’habitants que hauran fugit de llocs inhabitables serà de 1.000 milions. De fet, alguns càlculs asseguren que el 2100 la xifra podria arribar fins als 2.000 milions d’homes i dones.
Quan ens referim als refugiats climàtics, però, de qui estem parlant? “Són totes aquelles persones que abandonen el seu territori de forma forçosa per una qüestió ambiental”, explica Dídac Navarro, d’Ecologistes en Acció i coordinador de l’estudi Injustícia ambiental, crisi climàtica, aigua i migracions. “Els desplaçaments es produeixen per sequeres, inundacions, temporals extrems, la salinització dels aqüífers o la pujada del nivell del mar”, afegeix.
Els principals motius
Actualment, les motivacions d’aquest tipus que fan que la població –sobretot de països del sud– decideixi abandonar casa seva són quatre: tempestes o ciclons, inundacions, incendis i sequeres. Malgrat això, el gran problema pel que fa als refugiats climàtics vindrà amb la pujada massiva del nivell del mar. “El 47% de la població mundial viu en zones de costa com deltes”, diu Navarro. Al Delta del Mekong, per exemple, hi viuen 21 milions de persones, i al Delta del Níger, 31 milions. “Moltes de les grans ciutats del món estan situades en zones inundables i, quan el nivell del mar pugi, se salinitzaran els aqüífers i les aigües freàtiques subterrànies deixaran de ser potables”, alerta.
Tanmateix, quantificar quanta població començarà aquesta mena d’èxodes és difícil. “Tenim molt poques dades de persones que hagin travessat fronteres per qüestions climàtiques”, assenyala Navarro. En aquest sentit, els refugiats climàtics acostumen a desplaçar-se internament, és a dir, dins d’un mateix país. En gran part, això passa perquè el dret internacional no reconeix aquestes persones desplaçades com a refugiats.
Refugiats silenciats
D’entrada, hi ha un problema de definició. Podem parlar de refugiats climàtics? L’integrant d’Ecologistes en Acció prefereix fer servir el terme refugiat ambiental que el de refugiat climàtic. “Nosaltres mirem d’ampliar la visió i no referir-nos només a les persones que són refugiades per qüestions climàtiques, sinó a les persones desplaçades per temes mediambientals en general”, diu. Posa com a exemple qui ha hagut de deixar casa seva quan ha arribat una empresa transnacional on vivia per muntar-hi una gran central hidroelèctrica.
Alhora, per a la legislació internacional, una persona refugiada és aquella que abandona un país travessant una frontera i arriba a un nou país per motius que tenen a veure amb la violència, la persecució política o la persecució per pertànyer a un col·lectiu determinat. Per tant, la figura del refugiat climàtic o ambiental encara no té una tipificació legal clara.
Refugiats climàtics a casa nostra
A Barcelona és difícil trobar refugiats ambientals. Quan algú demana asil, qui fa el qüestionari per saber els motius del desplaçament no acostuma a preguntar si hi ha un tema mediambiental al darrere.
“A un senegalès no se li pregunta si al seu país hi manca l’aliment perquè països com Espanya van a pescar a les costes d’Àfrica”, explica Navarro.
A més, no hi ha molta gent que s’identifiqui com a tal. “Se senten migrants per qüestions econòmiques quan, en realitat, ho són per qüestions ambientals”, afirma l’integrant d’Ecologistes en Acció.
Tanmateix, cada cop hi ha més consciència al respecte. “No marxen del seu país perquè les condicions siguin dolentes, sinó perquè hi ha pràctiques extractivistes dels països del nord que estan malmetent el medi ambient”, denuncia l’investigador.
Quan els refugiats siguem nosaltres
L’Elena té planejat marxar de la metròpoli per anar a viure a una comunitat rural de Galícia. Participa en els moviments de lluita contra la crisi climàtica i és molt activa en la seva militància. Va participar, el novembre passat, en l’ocupació de la Universitat de Barcelona per exigir un canvi de rumb a la institució, però té decidit marxar de la ciutat. “Continuaré lluitant, però des d’allà”, explica. “En els pròxims anys seran moltes les persones que, com jo, decidiran marxar… Aquí també hi haurà refugiats climàtics”, considera.
Quan parlem d’aquest fenomen tendim a pensar en latituds llunyanes. Ara bé, des d’Ecologistes en Acció assenyalen que aquí també el viurem. “Part de la població del sud de la Península s’haurà de desplaçar cap al nord del territori per culpa de les temperatures extremes, la manca d’aigua, la manca de seguretat alimentària o l’augment dels incendis”, avisa Navarro.
Pel que fa a la metròpoli, i a diferència d’altres indrets, els problemes no seran causats per l’augment del nivell del mar, sinó per les altes temperatures.
Així mateix, sí que veurem desplaçaments a conseqüència de la pujada del nivell del mar en altres llocs del país com el Delta de l’Ebre. “Si s’inunda, es perdrà el motor econòmic de la regió i hi haurà pèrdues de biodiversitat molt greus”, lamenta Navarro.
