Ecologistes

Dos joves del moviment de lluita contra la crisi climàtica. Foto: Línia

Enmig de l’entrevista, s’abracen. Es diuen Julen i Elena, i com altres joves dels moviments End Fossil i Rebel·lió o Extinció han estat dies dormint en tendes a la Universitat de Barcelona, al centre de la ciutat, per protestar contra la passivitat del món acadèmic davant l’emergència climàtica.

Les hores sense son s’acumulen, però el dia que fem aquesta entrevista el moviment de protesta aixecarà el campament a la tarda. Algunes de les seves demandes s’han complert. “Després d’una setmana d’intenses negociacions, hem aconseguit que el rectorat de la UB signi un comunicat comprometent-se a implementar una assignatura d’educació ecosocial obligatòria que es pugui aplicar a tots els itineraris”, explica Gil Hortal, d’End Fossil, en una compareixença al Parlament el mateix dimecres.

Queda per assolir que les universitats es desvinculin d’empreses com Repsol o el Banco Santander, tot i que Hortal afirma que la UB es resisteix a fer-ho.

Sigui com sigui, és una petita victòria. “La societat fa com si no passés res”, diu en Julen, de 24 anys i de Sabadell. “Tenim poc temps i per això la repressió no ens fa por”, afegeix.

Passar a l’acció

El jovent ecologista s’ha cansat de veure com res canvia mentre el món s’escalfa. Des de fa poc, els moviments socials contra l’emergència climàtica han intensificat les seves accions. Dels Divendres pel clima s’ha passat a un plantejament més contundent. En Julen i l’Elena, per exemple, estan a favor de qui decideix atacar obres d’art per protestar. En la mateixa línia cal inscriure l’acampada que ha viscut la Universitat de Barcelona durant set dies.

“No tothom té una vena activista”, afirma l’Elena. Aquesta jove de 26 anys, que viu a Badalona però que va créixer a Granollers, actualment està cursant un màster sobre temes mediambientals. “Som 40 persones i només dues hem vingut a l’acampada… Això abans em frustrava, però ara em consola pensar que la teoria diu que els canvis s’aconsegueixen amb un 3,5% de la gent mobilitzant-se”, explica.

La nova manera d’actuar del moviment ecologista no és casual. És fruit d’un jovent que ha perdut la por, perquè considera que res és comparable amb el futur que els espera. “Que ens faci més por perdre’ns un examen o anar a la presó que l’extinció de la humanitat és un contrasentit”, considera l’Elena.

Ho expressa d’una manera diferent en Julen quan es pregunta sobre quin serà el futur de la seva generació. “Et pots plantejar treballar en el servei d’atenció al client del RACC, però t’has de qüestionar si d’aquí a uns anys existirà el RACC”, diu.

Ecologisme

Durant set dies, el moviment ecologista va ocupar la Universitat de Barcelona. Foto: Línia

Aquelles nits d’angoixa

D’on ve la seva determinació? Al principi, l’Elena i en Julen devoraven informació sobre l’emergència climàtica. “Allò em va fer tenir ansietat”, diu ella. “Passava nits sense poder dormir, però ara he arribat a la conclusió que és normal viure amb incertesa, perquè l’ésser humà sempre ho ha fet”, considera.

En gran part, el pas a la lluita ha estat el que els ha donat una mica de tranquil·litat. “Quan entres en aquests moviments, la por es rebaixa. De totes maneres, no podem tenir sempre al cap la idea de canviar el món”, explica en Julen. “Com diu una amiga, cal exercir el petitisme, perquè les persones som molt petites en un context molt gran que no depèn de nosaltres i no podem posar-nos el món a l’esquena”, afegeix. Segons relata, aquesta manera de pensar l’ha ajudat a “no tenir un atac de pànic”.

Això vol dir que no tenen por? Tot el contrari: el món en què viuen els preocupa i molt. A en Julen l’angoixa pensar que el seu pare o la seva mare puguin morir en una onada de calor. “Per estadística, és molt probable que això passi”, reflexiona.

Per la seva banda, l’Elena es planteja marxar de la ciutat i anar a viure en una ecovila a Galícia. “En el futur molta gent haurà de deixar les ciutats i es convertirà en migrant climàtica”, sentencia.

Amor i col·lapse

Més enllà de la por o de l’acció directa, el concepte cura és el que millor defineix la lluita d’en Julen i l’Elena. L’essència de la seva forma de combatre la crisi climàtica és la manera en què es preocupen pels altres.

Per a en Julen no hi ha alternativa. “Quan penso en la idea de caure en la resignació, recordo una amiga que és diabètica i que depèn de la insulina”, apunta. “Si la cadena de subministrament cau, la vida de la meva amiga perilla”, afirma.

És per tot això que potser l’abraçada enmig de l’entrevista és el que millor descriu aquest jovent ecologista. “Vull comptar amb una comunitat que m’estimi i a la qual estimar”, diu l’Elena. “Si ha de venir el col·lapse, abracem-nos molt fort”, conclou en Julen.

Ecologistes

En Julen i l’Elena s’abracen enmig de l’entrevista. Foto: Línia