El 27 de gener es va activar un nou avís per contaminació a l’àrea metropolitana de Barcelona. Foto: Natzaret Romero/ACN
És probable que la majoria de lectors no sàpiguen què va passar entre els dies 18 i 26 de gener, i què va tornar a succeir a partir del 27. La notícia va passar desapercebuda, com en tantes altres ocasions.
El 18 de gener, l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) va donar l’avís a través de les xarxes: els nivells de contaminació atmosfèrica en dues de les seves estacions de control havien superat els límits de partícules PM10. Calia activar el protocol per a aquest tipus de casos, que implicava reduir i controlar les obres i la producció industrial pública perquè les emissions de gasos nocius per als humans paressin en sec.
Al mateix temps, el vicepresident d’Ecologia de l’AMB, Eloi Badia, i el vicepresident de Mobilitat, Transport i Sostenibilitat, Antoni Poveda, van enviar a tots els ajuntaments metropolitans un comunicat en què se’ls animava “a prendre mesures per conscienciar la ciutadania a actuar per reduir la contaminació”.
Es referien a promocionar els mitjans de transport sostenibles o a fomentar “una conducció eficient amb una arrencada suau, reduir la velocitat, utilitzar el fre motor i evitar accelerades i frenades brusques”. Hi havia altres mesures, de les quals, segurament, gran part de la població no en va arribar a sentir res. És el cas de la T-Aire, un bitllet de dos viatges que té un preu de 2,05 euros i que només és vàlid si hi ha un avís, i que vol incentivar que les persones que van en vehicle privat es decantin pels transports públics durant els episodis de contaminació.
El 26 de gener, la mateixa AMB va desactivar l’avís preventiu. L’organisme es congratulava per l’efectivitat de les mesures emprades i destacava com a accions que havien permès reduir els nivells de PM10 la zona de baixes emissions de les rondes de Barcelona, la construcció de la xarxa de bicicletes o la Targeta Verda Metropolitana.
Potser s’havia anat massa ràpid donant la notícia, ja que el dia 27 de gener, un altre cop, es va activar un avís per contaminació de partícules PM10. Val a dir que és la Generalitat qui activa aquests avisos.
Massa sovint
Quan un fet es repeteix de forma recurrent deixem de dir-li notícia per dir-li quotidianitat. Malauradament, en aquest cas el fet noticiable s’ha convertit en comú.
Segons dades de la Generalitat, durant l’any 2019 –darrer any complet del qual es tenen registres si no comptem l’any del confinament– es van produir cinc avisos per contaminació. Així mateix, l’alerta va estar activa durant 18 dies.
Els avisos no signifiquen necessàriament que, durant els dies en qüestió, els registres marquin nivells superiors als permesos. Amb tot, són jornades en què la quantitat de partícules nocives és elevada per als éssers humans.
Nivells preocupants
En l’últim avís per contaminació que es va produir el 2021, entre el 12 i el 17 d’agost, l’Observatori Fabra va registrar nivells de PM10 de 84 micrograms per metre cúbic. En el darrer avís es van superar els 50.
Què vol dir aquesta unitat de mesura? Com l’hem d’interpretar? La Unió Europea indica que, per a la protecció de la salut, no es poden superar els 40 micrograms. Per la seva banda, el Registre Estatal d’Emissions i Fonts Contaminants del govern espanyol afirma que “l’exposició prolongada o repetitiva a les PM10 pot provocar efectes nocius en les persones”. Tot això per no parlar d’altres components contaminants dels quals també hi ha episodis de risc, com l’NO2 o el PM2.5.
Totes aquestes dades i sigles poden confondre la ciutadania per la seva abstracció. Tanmateix, tenen la seva traducció més palpable. L’Institut de Salut Global de Barcelona i la Plataforma per la Qualitat de l’Aire afirmen que cada any moren prematurament al voltant de 3.500 persones a l’àrea metropolitana, i 1.800 són ingressades amb problemes cardiorespiratoris.
Millora o situació límit?
El darrer Anuari de la contaminació a Barcelona 2021 assenyala que, durant l’any passat, els nivells de contaminació es van mantenir per sota dels límits legals. En el cas del PM10, la mitjana anual va ser de 21,1. Segons explica l’ambientòleg Marc Cerdà, “és innegable que en els darrers anys la qualitat de l’aire ha millorat en comparació amb les dades de principis de segle, i això ha estat així perquè com a societat hem pres consciència i hem forçat els governs a trobar solucions a un greu problema de salut pública”.
L’expert afegeix que, “circumstancialment, el confinament de la pandèmia va ajudar a avançar cap a aquest objectiu amb la reducció dràstica de l’ús del vehicle privat”, el gran catalitzador de la contaminació actual. Malgrat això, el 2021 ja es va veure com la contaminació tornava a nivells similars als del 2019.
Aquest repunt podria voler dir que les polítiques per reduir la contaminació tenen les seves limitacions. Encara més quan l’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha actualitzat recentment els estàndards de contaminació, situant, en el cas del PM10, els nivells màxims en els 15 micrograms. “Els estudis actuals han demostrat que amb aquests nivells la salut humana ja es veu afectada”, afirma Cerdà.
