La pandèmia va afectar la mobilitat metropolitana i el nombre de viatges en dia feiner va desplomar-se. Foto: Albert Cadanet/ACN
Durant els darrers anys, la mobilitat ha estat molt diferent de la que s’havia normalitzat. La pandèmia va ser la causa de la disminució del nombre de viatges que es feien a la metròpoli. De fet, el 2020 i el 2021, gairebé es van produir 3 milions de viatges menys cada dia.
Amb tot, el 2022 va ser l’any de la recuperació, i un altre cop es va arribar als 19,2 milions de viatges en dies feiners. Així ho determinen les dades de l’Autoritat Metropolitana del Transport (ATM) i de l’Institut Metròpoli publicades en el marc de l’Enquesta de mobilitat en dia feiner 2022 (EMEF). L’estudi se centra, sobretot, en l’anomenat Sistema Integrat de Mobilitat Metropolitana de Barcelona (SIMMB), que cobreix la demarcació de Barcelona.
Ara bé, si bé és cert que s’han recuperat les xifres, també ho és que la pandèmia ha canviat la forma en què ens desplacem de dilluns a divendres.
Com ens movem?
Dels 19 milions de viatges que es van produir diàriament el 2022, més de la meitat eren de mobilitat activa. Dit d’una altra manera, gairebé 9,8 milions de viatges es feien a peu o en bici. Per darrere hi havia els viatges que es feien en vehicle privat, és a dir en moto o en cotxe, que es van situar en els 6,5 milions (34% del total de viatges). Finalment, els viatges en transport públic van representar el 15% dels viatges, i sumaven un total de 2,9 milions de viatges diaris.
Si prenem l’any 2019 com a referència, hem de dir que l’any passat la ciutadania va anar més a peu i en bici que aleshores. Aquesta mena de desplaçaments van augmentar un 8% entre els dos anys. Per contra, la resta de viatges van viure una davallada. Mentre que el cotxe ho va fer en un 5,5%, que equival a 383.618 viatges, el transport públic va baixar un 12%, és a dir, 407.596 viatges menys.
Certament, aquestes dades fan referència al 2022 i cal tenir en compte que, els passats mesos d’abril i maig, el metro de Barcelona va registrar dos rècords històrics d’afluència. Malgrat això, les xifres no es van poder extrapolar al bus, que encara comptabilitza menys viatgers que abans de la pandèmia.
Per què ens movem?
Hi ha molts motius que fan desplaçar-nos cada dia. Els que tenen a veure amb la feina són els més obvis. No obstant això, no són els únics ni els més comuns.
La mobilitat personal és la més freqüent, ja que representa 4 de cada 10 viatges que es fan a la metròpoli. Aquí s’hi engloben activitats tan diferents com anar a fer la compra, anar al metge, acompanyar les criatures a l’escola, passejar o trobar-nos amb els amics. Per altra banda, els viatges ocupacionals o per motius d’estudis representen el 17% del total, i els que es fan per tornar a casa són el 48% restant.
Sigui com sigui, dins dels viatges personals, els que més van augmentar el 2022 respecte del 2019 van ser els que tenen a veure amb les compres no quotidianes i els que es fan per passejar sense rumb. En canvi, els que tenen a veure amb visitar un familiar o per tenir cura d’altres persones van ser els que més van caure.
A on ens movem?
Un altre dels elements que destaca l’enquesta és la distància dels viatges que fa la ciutadania metropolitana. “Amb la irrupció de la pandèmia va augmentar notablement el nombre de desplaçaments de proximitat, que tenen com a origen i destinació el mateix municipi de residència”, expliquen des de l’Institut Metròpoli.
S’ha mantingut aquesta situació? El cert és que ha passat el contrari. “L’any 2022 ja s’han recuperat els valors del 2019 i s’observa una tendència a la baixa en totes les corones metropolitanes, a excepció de Barcelona”, afirmen des de l’organisme. Dit d’una altra manera, cada cop es fan més viatges en dia feiner entre municipis.
Alhora, els viatges per feina o estudis cada cop es fan a llocs més allunyats i es triga més a arribar-hi, mentre que les “activitats personals ineludibles, en les quals s’inclouen els desplaçaments per compres quotidianes, per acompanyar persones o per tenir cura de persones, entre d’altres, són desplaçaments més curts en distància i en temps”, diuen des de l’estudi.
Adeu al teletreball?
Amb la pandèmia es va parlar molt del treball en remot i sobre com això canviaria la forma que tenim d’entendre la feina. El cert, però, és que el teletreball està perdent adeptes. Així, si el 2019 era una raresa (2,2%) i el 2020 el 15% els treballadors no havien d’anar a l’oficina, el 2022 la xifra va anar baixant fins que es va situar en el 9,2%.
A més, cada cop treballem més lluny i ens costa més temps arribar-hi. El 2022 la ciutadania metropolitana trigava 26,7 minuts de mitjana a arribar a la feina, mentre que el 2021 en trigava 24,8. Alhora, el lloc de feina es trobava a 8,8 kilòmetres de distància, 100 metres més que el 2021.
