Tot i la prova pilot de Love of Lesbian al Sant Jordi, el món dels concerts no aixeca el cap. Foto: Pere Francesch/ACN
Un any horrible. Així es podria definir la situació viscuda durant els darrers 15 mesos pel món de la cultura. Exceptuant la indústria del llibre, que ha vist com les vendes creixien, la música, el teatre, el cinema o les arts plàstics estan passant per un dels moments més baixos de la seva història.
Amb tot, algunes veus del sector confien que la vacuna posi fi al malson i permeti un estiu una mica semblant als d’abans. Brots verds. No tothom pensa de la mateixa manera, ja que n’hi ha que no acaben de creure que la normalitat del passat es pugui recuperar, almenys fins d’aquí a força temps. D’opinions no en falten. Tot depèn de quina sigui la veu del sector que parli.
EL PROMOTOR MUSICAL
Adrià Gonzàlez es dedica a organitzar concerts. Té una empresa, Latencia, i explica que l’inici de la pandèmia va ser un cop molt dur. “Teníem uns 40 concerts programats per a la primavera i l’estiu del 2020 i es van cancel·lar tots”, diu. Encara que a l’inici la paraula cancel·lació costava de dir i els mitjans de comunicació empraven eufemismes com reprogramació o ajornament, sembla que el sector ha acabat per assumir que tot el que es va perdre l’any passat no es recuperarà.
“Durant l’estiu vam funcionar al 80% de l’activitat i érem molt optimistes, pensàvem que la pandèmia s’havia acabat”, recorda. Va ser amb la segona onada, a la tardor, que van tornar els fantasmes. “Ho vam cancel·lar de nou tot fins al 2021”, relata.
Per sort, Gonzàlez es va moure ràpidament i el gener va organitzar el cicle de concerts Búnker al Centre Artesà Tradicionarius de Barcelona. “No sabia si s’anul·larien els concerts i, de fet, alguns es van ajornar, però amb el 50% de l’aforament els hem pogut fer tots”, comenta. “Tot i que després de la tercera onada la gent tenia moltes ganes de cultura, des que es van obrir les fronteres comarcals, el sector, ja de per si tocat, funciona a mig gas”, afegeix.
Ell, com tantes altres persones de la música, explica que ha patit molt amb la incertesa dels darrers temps i es resisteix a ser del tot optimista. “A l’estiu tinc esperança, però em miro la tardor amb cautela”, diu per afegir que ningú ha assegurat que les vacunes posin fi definitivament a la pandèmia.
L’ACTRIU
El món del teatre és potser un dels que més han patit la pandèmia. “Moltes obres que estaven programades van caure i s’han reprogramat”, explica l’actriu Laura Aubert.
En el seu cas, quan estava a punt d’estrenar a la Sala Gran del Teatre Nacional de Catalunya un projecte de quatre mesos, va veure com es cancel·lava l’obra. “Va anar caient tot i vaig estar un any sense pujar a dalt d’un escenari”, diu per afegir que va viure dels estalvis d’alguns papers que havia fet com a actriu a la televisió.
El setembre passat va començar a assajar una nova obra que s’havia d’estrenar al Temporada Alta, però el festival es va anul·lar amb la segona onada. Més tard ha actuat a la Sala Taller del TNC i a la Biblioteca de Catalunya amb Canto jo i la muntanya balla.
“Crec que el futur es presenta fotut, fins i tot per a mi, i no veig optimisme… Moltes companyes que no tenien tants papers han deixat el món del teatre”, lamenta.
EL MÚSIC
L’Eduard Reventós és violoncel·lista. Rememora amb angoixa l’experiència de veure com els bolos anaven caient un rere l’altre fa un any i el calendari deixava de ser fiable. Però no només s’anul·laven els concerts, també ho feien els projectes. “Si havies pensat a tirar endavant una idea, la deixaves estar perquè sabies que no hi havia sales de concerts obertes”, afirma.
Durant aquest temps, ell ha pogut trampejar la situació donant classes de violoncel, però segons explica sembla que ara la situació comença a remuntar. “Ha estat de cop. Entre els mesos d’abril i maig hi ha hagut un boom de projectes i de concerts, i en una setmana hem anat a tocar a Banyoles, a l’Auditori i a Terrassa”, diu.”Sé que el 2021 o el 2022 tornaré a tenir coses, però no puc negar que l’ambient al sector és de desànim”, sentencia.
L’ESCULTOR
El món de l’escultura funciona d’una forma molt menys estacional que la resta de sectors culturals. La venda d’obres en galeries és la que marca el ritme. De totes maneres, l’artista Gil Gelpi reconeix que la pandèmia també li va passar factura. “Se’m van cancel·lar dues exposicions i, a més, els treballs que tenia de decoració en esdeveniments van caure tots”, explica.
Allò que havia de semblar un pou sense fons es va convertir en una oportunitat: “Després de quedar-me sense feina em vaig tancar al taller a produir obres i vaig esculpir bastant”. Arran d’això, a principis d’aquest any ha tingut més peces i ha venut més que mai. Així mateix, aquest 2021 ha pogut fer dues exposicions, una a Girona i l’altra a Sabadell. “El meu cas és especial… Sé de molts companys que han hagut de canviar de casa perquè no podien seguir pagant-la”, lamenta.
En resum, el sentiment general és de cansament. Lluny queda el record de quan la cultura es va convertir en un aliat per combatre l’avorriment del confinament dur. Aleshores tothom estimava la cultura. Ara sembla que ja no tant.
