ACAPPS va denunciar 62 casos de discriminació contra les persones amb sordesa l’any 2022. Foto: ACAPPS
La Montserrat López va deixar la seva feina com a advocada per una malaltia l’any 2018. Quan va reclamar la invalidesa, tot es va complicar. L’asseguradora no volia compensar-la i, davant la negativa, ella va decidir demandar la companyia. El problema es va agreujar perquè la Montserrat té sordesa, i quan va haver d’enfrontar-se al procés legal, en plena pandèmia, va sentir totes les mancances del sistema judicial de cara a les persones amb situacions auditives similars a la seva.
En les vistes es perdia informació perquè les sales no estaven habilitades. No tenien un bon aïllament per fer més efectiva la feina dels audiòfons que porta, i tampoc hi havia un servei de transcripcions. Se sentia molt vulnerable, i per això va buscar ajuda a la Federació ACAPPS, que lluita pels drets de les persones amb sordesa. D’ençà d’aquell moment, es va sentir molt més còmode en el seu procés judicial, perquè va poder comptar amb un sistema de transcripció. “A part dels nervis que passes en un judici, si no hi sents encara és pitjor”, afirma la Montserrat.
L’Andrea, per la seva banda, explica com és de difícil per a les persones amb sordesa trobar formacions adequades. Ella busca cursos per millorar les expectatives laborals, però sovint ha de renunciar a fer-los perquè no tenen subtítols. “És difícil preparar tota la logística de posar una pantalla amb subtítols o el bucle magnètic”, explica. Aquesta darrera tecnologia fa referència al sistema de cables que discrimina el so en ambients sorollosos per fer més eficient la tasca dels audiòfons. Per tots aquests motius, quan l’Andrea ha de decidir si fa un curs o no, s’ho mira molt. I de fet, encara que es llenci a la piscina, sap que hi haurà complicacions. “Quan algú pregunta al mig de la classe i està darrere meu, no sé què està passant”, relata.
El cas de l’Alejandro i la Jennifer mostra la manca de sensibilitat de les empreses cap a les persones amb sordesa. La parella va canviar de casa i van arribar els problemes. Estaven fent obres i van tenir una fuga. Com que ells no podien trucar, ja que no poden escoltar el que els diu el seu interlocutor, van intentar comunicar-se amb l’asseguradora de la llar a través d’internet. “Ens van contestar dient-nos que no hi havia cap problema, però en realitat no ens van fer cas i ens van continuar trucant”, explica la Jennifer. Van estar esperant una setmana i no es posaven en contacte amb ells ni per Whatsapp ni per correu electrònic, tal com havien acordat. Finalment, van parlar amb el banc que els havia facilitat l’assegurança, que al seu torn va contactar amb l’asseguradora. Aquesta darrera empresa afirmava que havia enviat correus electrònics a la parella, però la Jennifer diu que és fals. “Just l’endemà ens van enviar un Whatsapp i van venir a solucionar el problema de la fuga”, denuncia. “No costava gens”, lamenta.
Dels testimonis a l’informe
Aquests són alguns dels testimonis que es recullen a l’informe (In)accessibilitat de la comunicació oral de la Federació ACAPPS, que es va presentar la tarda de dimecres a l’Espai Línia. Al centre de comunicació de proximitat, que va haver d’adaptar-se per fer accessible la trobada instal·lant un bucle magnètic i posant en marxa un sistema de transcripció a temps real, es van poder escoltar de primera mà les problemàtiques a les quals s’enfronten les persones amb sordesa.
L’Espai Línia es va haver d’adaptar per poder acollir l’acte. Foto: Línia
Segons va explicar David Prujà, el director de l’informe, el document mostra tots els casos de denúncia que ACAPPS va rebre el 2022. “No és la realitat que pateixen les persones amb discapacitat auditiva”, va afirmar per afegir que “segurament hi ha moltes més situacions de discriminació”. De fet, tal com recordaven algunes de les persones amb sordesa durant l’acte, haver de denunciar sistemàticament totes les situacions de discriminació és exasperant.
La discriminació, en xifres
En tot cas, l’informe recull un total de 62 casos presentats a ACAPPS per 42 persones, 35 dones i set homes.
Per àmbits, la majoria de casos es van reportar al sector de la cultura i de l’oci (21). Per darrere es van situar els casos als serveis (11), a l’àmbit de la salut (10), al treball (6), a la justícia (4), a l’administració (4), a l’educació (3) i als mitjans de comunicació (2). Així mateix, 28 eren casos en el sector públic i 33 en l’àmbit privat.
Malauradament, les empreses o institucions amb les quals ACAPPS va contactar per alertar-les que estaven vulnerant el dret de les persones amb discapacitat auditiva no sempre van respondre posant-hi remei. “En un 26% de les situacions s’ha aconseguit que la institució responsable canviés de manera definitiva les condicions de l’accessibilitat de la comunicació oral”, assenyala el document. El cas més flagrant el trobem als serveis, on del total d’11 denúncies, només se’n va resoldre favorablement una. És a dir, només una empresa va adaptar-se als drets de les persones amb discapacitat auditiva. “És un malson”, va afirmar Prujà en la trobada. “Endesa, Banc Santander, Orange, Telefònica… L’atenció a minories no forma part del seu interès”, va afegir.
Alhora, les diferències de resposta entre l’àmbit privat i el públic no és gaire gran. A les empreses privades i a l’administració, les denúncies resoltes de forma positiva són pràcticament el mateix percentatge.
En aquest sentit, en l’acte de dimecres hi van participar representants de les principals administracions catalanes. Els convidats eren Manuela Fernández Ruiz, directora de l’Oficina d’Igualtat de Tracte i No-discriminació de la Generalitat; Maria Yolanda Moragues Casabon, cap del Servei d’Atenció a la Dependència i la Vulnerabilitat Socials de la Diputació de Barcelona; i Sergi Morera, de l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat. Tots tres van reconèixer que, encara que els esforços de les administracions per adaptar-se a les persones amb discapacitat auditiva són grans, queda “molta feina per fer”.
Fixant-se en l’embaràs
Enguany, l’informe d’ACAPPS incorpora un monogràfic sobre com viuen les persones sordes l’embaràs. Mariona Moragrega, que ha dirigit aquest projecte, va explicar que la investigació va consistir principalment a acompanyar quatre dones amb sordesa durant el període de gestació. Així, en un moment de vulnerabilitat elevada, es va detectar que el sistema de salut aprofundeix en el malestar de les dones embarassades amb discapacitat auditiva. Tant en els cursos de prepart com en les citacions rutinàries durant l’embaràs, les dones que apareixen a l’informe van detectar manca de coneixement de la seva realitat auditiva.
