Així és com plataformes com Airbnb han canviat alguns barris de Barcelona

La irrupció de plataformes com Airbnb ha canviat per sempre la vida dels barris de Barcelona. Encara que sovint es fa aquesta afirmació, el cert és que es tracta més d’una percepció que no pas d’una qüestió comprovable. Tanmateix, cada vegada hi ha més estudis que confirmen el paper que han tingut aquesta mena de plataformes tecnològiques en el deteriorament de certs barris de la capital catalana. És el cas de la tesi doctoral recentment publicada per Gustavo Javier Macías Mendoza amb la Universitat Rovira i Virgili i que, sota el títol La crisi turística dels barris de Barcelona: entre gentrificació i falta de convivència, mira de posar llum al fenomen analitzant els barris del Raval, la Barceloneta i Hostafrancs.

Menys pisos, més cars

L’anomenada gentrificació i la turistificació estan profundament lligades a l’aparició de plataformes com Airbnb. Segons ha estudiat Macías, aquestes companyies han fet augmentar el preu del lloguer convencional a llarg termini. “Les plataformes produeixen una pressió forta que eleva considerablement els preus dels habitatges, ja que per als propietaris és més lucratiu el lloguer temporal”, apunta. D’aquesta manera, explica l’expert, “els residents tenen “dificultats per accedir a un habitatge”, perquè els preus augmenten i hi ha menys pisos.

Per altra banda, els pisos turístics atrauen un públic més jove que està “més familiaritzat amb l’ús d’aquestes plataformes en línia”. Això produeix un canvi en el perfil dels turistes, que passen de ser famílies o persones de més edat que busquen atractius culturals a ser persones joves que cerquen “festa i alcohol”.

Menys residents locals

Tot això ha fet que els barris més pressionats pel turisme veiessin disminuïda la seva població local. D’aquesta manera, explica la tesi doctoral, al Raval l’augment d’habitatges turístics ha provocat una “disminució de la població local”, mentre que Hostafrancs ha estat un indret on el nombre de persones nascudes a Barcelona ha crescut. “Hostafrancs es converteix en un barri d’arribada de nous residents pels lloguers més baixos i la menor presència d’habitatges d’ús turístic”, assenyala la investigació. “A la Barceloneta s’ha observat més clarament un procés de gentrificació tradicional, on s’està produint la substitució de la població local de nacionalitat espanyola per estrangers joves, d’entre 26 i 35 anys, i amb alta qualificació professional”, afirma Macías.

Aquest procés té una darrera derivada: el creixement del lloguer per habitacions. Aquesta opció s’ha convertit en “l’últim recurs per als grups de baixos ingressos i un nou atractiu rendista basat en la creixent demanda del mercat turístic”.

Més conflictes

La investigació de Macías determina que aquesta situació té conseqüències pel que fa a la convivència. Els pisos turístics amb públic jove que hi ha al Raval, per exemple, generen sorolls i actes d’incivisme que “afecten la vida dels residents, especialment perquè aquests pisos turístics es troben inserits en edificis d’ús residencial, i les activitats i horaris dels turistes són diferents dels usos dels residents que han de desenvolupar la seva vida habitual”. En aquest sentit, en barris com el Raval “el sentit de comunitat i identitat” ha quedat debilitat i es produeixen casos de “desplaçament de la població local”. “Aquests desplaçaments poden tenir un efecte pertorbador en els veïns que es queden al barri”, diu Macías.

Però no només succeeix al centre de la ciutat. Segons Macías, als altres barris els residents han vist ressentida la seva convivència amb els turistes a causa de les molèsties que ocasionen per a la seva vida quotidiana. “Als tres barris, els participants d’aquest estudi s’han referit al soroll i a la incapacitat de descansar durant la nit com les pertorbacions més freqüents”, assenyala l’investigador. “Aquest impacte és menor a Hostafrancs, però és particularment alt a la Barceloneta, posant en evidència símptomes d’esgotament i de saturació especialment durant els mesos d’estiu i els caps de setmana, quan s’intensifica la presència de turistes a bars, restaurants i discoteques”, afegeix.

Així, a mesura que augmenta la presència d’Airbnb disminueix la percepció positiva envers el turisme. “L’alt grau d’irritabilitat, constatat especialment entre els veïns enquestats o entrevistats a la Barceloneta, reflecteix com la massificació turística provoca la destrucció del teixit socioeconòmic del barri i la mobilització veïnal”, diu. Alhora, afegeix l’investigador, s’observa que els residents adopten “una inclinació política conservadora” cap als models de desenvolupament econòmic i l’expansió del turisme. Tanmateix, també sorgeixen actituds de confrontació entre el veïnat, com ho pot ser l’Assemblea de Barris pel Decreixement Turístic, que intenta crear una xarxa de resistència al turisme.

Canvi de vida

El més interessant de la investigació, però, és veure com la vida i els costums de les persones que fins fa dues dècades vivien als barris que estudia Macías s’han modificat per l’arribada del turisme. “Un d’aquests canvis és la modificació dels hàbits de compra, sigui per evitar els horaris de concentració més gran de turistes als negocis, per l’encariment dels preus o perquè l’oferta s’ha orientat cap a les expectatives dels turistes, transformant espais tradicionals”, afirma l’investigador. L’exemple més clar és el Mercat de la Boqueria, al Raval.

Així mateix, algunes persones entrevistades per a la tesi doctoral apunten que amb l’augment del turisme han passat a fer les compres en línia o en negocis fora del seu barri.

Finalment, amb la irrupció de fenòmens com Airbnb també s’ha modificat la relació entre els residents, perquè ara comparteixen espai amb persones a les quals no els interessa “establir un vincle”, i això genera “desconfiança i una desintegració del teixit associatiu, i causa temors i preocupacions que afecten la vida de diversos veïns, especialment de les persones grans”.