Pisos

Un dels problemes que pateix el mercat de l’habitatge, tot i que no és dels principals, és el de les ocupacions conflictes. Foto: ACN

“Que t’ocupin un pis no és plat de bon gust. Entre altres coses, perquè en aquestes situacions la llei protegeix l’ocupa abans que el propietari”. Són paraules d’una persona que ho ha patit durant mesos.

El Vallès Oriental és una de les comarques on més es produeixen aquestes entrades als domicilis, segons mostren les dades delinqüencials dels Mossos d’Esquadra. Un tema que preocupa, sobretot, els alcaldes dels municipis que conformen l’Associació de l’Arc Metropolità. Entre ells, Granollers i Mollet. Segons xifres del Ministeri de l’Interior, un 74% de les ocupacions de Catalunya es concentren a l’àrea de Barcelona.

És per això que fa dues setmanes aquests alcaldes demanaven a l’Estat noves mesures per evitar aquestes ocupacions, més corresponsabilitat i més recursos per fer front a situacions que de vegades acaben provocant conflictes veïnals.

Quan et toca a tu

Les paraules de l’inici d’aquest reportatge les pronunciava Miguel García, propietari d’un pis del centre de Canovelles que va ser ocupat del setembre al desembre de l’any passat. “El pis era del meu pare i des de feia anys el teníem llogat a un home, però va morir de covid i va quedar buit durant dos mesos”, explica. Un marge de temps suficient perquè l’ocupessin.

“Un matí em va trucar la immobiliària que gestiona la comunitat de veïns per dir-me que havien intentat entrar al pis durant la nit, però que els veïns van trucar als Mossos i van evitar-ho”, recorda. No obstant això, la situació es va repetir dues nits més i van acabar-hi entrant.

Durant l’estada d’aquestes persones al pis, “no parava d’entrar-hi i sortir-ne gent les 24 hores del dia, i gairebé diàriament se sentien crits, discussions i olor de marihuana”, recorda en Felix, un veí del bloc. “De fet, va arribar un punt que fins i tot passàvem por, perquè havien tingut diverses baralles amb altres grups de persones al portal de l’edifici”, afegeix. “Fins que de sobte un dia em van trucar els veïns i em van dir que estava tot molt tranquil i que potser n’havien marxat”, explica García. I així va ser.

Però aquí no es van acabar els problemes. “A banda d’haver estat pagant les factures durant els quatre mesos que van estar-s’hi, vaig haver de reformar tot el pis perquè el van deixar destrossat, i al final el vaig vendre per poder estar tranquil, però per un preu inferior al que l’hauria pogut vendre abans, perquè arran d’això va perdre valor”, lamenta García.

Les màfies de l’ocupació

En aquest cas, el propietari i el veí desconeixen si l’ocupació està relacionada amb màfies com les que Juanjo Ramón, membre de la PAH Mollet i Baix Vallès, confirma que hi ha a Granollers i Mollet. “Són grups que es dediquen a buscar pisos buits, copien les claus i les venen a qualsevol preu a persones que no poden accedir a un habitatge, fins i tot fent-los pagar un lloguer o llogant-los habitacions d’un pis que ja està ocupat”, diu.

Una situació que fa temps que passa, especialment, al barri de Plana Lledó de Mollet. Una zona de gent humil i immigrant que Ramón anomena “el paradís de la màfia”, on destaca el cas d’un bloc de pisos que “estava en tràmits per fer-hi lloguers socials i que ara està pràcticament tot ocupat per la màfia”, detalla. “Però la gent que entra en aquest cercle per una necessitat real i perquè no veu cap altra sortida acaba sense denunciar el cas i sense voler parlar del tema per por que la màfia els pugui fer alguna cosa”, afegeix Ramón. Una roda que “s’alimenta de la vulnerabilitat i es lucra de la misèria, de l’especulació i del racisme immobiliari”, rebla.

Canviar la realitat

La solució, segons aquest membre de la PAH, passa perquè l’administració sigui més ràpida a l’hora de detectar els pisos buits. Però segons García, també passa per canviar les lleis. Unes modificacions de les quals ja parlava l’alcalde de Mollet, Josep Monràs, en la darrera trobada de l’Arc Metropolità, on deia que “cal revisar normatives, replantejar l’actuació judicial i dotar-nos tots plegats de nous instruments i de recursos”. Per exemple, millorant la cobertura de l’actuació policial, incrementant les penes o introduint agreujants en cas que hi hagi afany de lucre.

“Aquest discurs, però, és perillós si no definim bé què és una ocupació conflictiva”, alerta Ramón. Sobretot perquè el problema de l’habitatge continua a causa de l’augment de la vulnerabilitat i de la poca oferta de pisos de lloguer social. I és que “evidentment que cal anar en contra de les màfies i de la delinqüència ocupacional, però no s’han de posar totes les ocupacions en un mateix sac, ja que per acabar amb això cal distingir els que tenen una necessitat social real i ajudar-los”, afegeix. Una solució que, sigui com sigui, passa per l’administració.