Una altra cara de la pandèmia: més risc dels pobres d’acabar a la presó

L’any 2010 va ser un any de rècord a les presons catalanes. El nombre de presos va assolir el seu màxim de les últimes tres dècades. 10.741 homes i dones de mitjana van estar entre reixes aquell any. Eren 5.992 més que el 1990 i 4.646 més que una dècada abans. A partir d’aleshores, la població de persones recluses va començar a baixar fins als 8.050 presos que hi havia el 2020, un 20% menys que en aquell pic.

Què va passar el 2010 que va fer augmentar la demografia a les presons? Per què des d’aleshores s’han anat buidant? I la pregunta més important: el que va passar fa més de 10 anys podria tornar a passar avui dia?

La crisi econòmica del 2008 va fer que moltes persones acabessin recluses. Tanmateix, com explica Alejandro Forero, de l’Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans (OSPDH) de la Universitat de Barcelona, “contra el que podríem pensar, durant la crisi l’índex de delictes no va créixer”. La precarietat social no va fer que milers de persones es llencessin a delinquir per tal de poder sobreviure. En realitat, com està passant avui dia, les presons es van omplir perquè el sistema judicial penalitza sobretot la gent que no té recursos.

Més números d’anar a la presó

“Al matí a Brians i a la tarda a Wad-Ras; és increïble quantes persones amb multes impagades per la crisi i el confinament han acabat a la presó”. D’aquesta manera, l’advocat de Baula Advocacia Xavier Muñoz reflectia a les xarxes socials la quantitat de casos que ha d’atendre de persones que no poden fer front a multes i que corren el risc de passar uns mesos a la presó.

El lletrat es referia a homes i dones a les quals un jutjat penal ha imposat el que s’anomena una pena-multa. “En cap cas multes de trànsit o similars”, aclaria Muñoz. Són casos d’agressió, insults o robatoris que contemplen penes de presó, però que es poden substituir per una multa diària. Tants dies de presó, tants dies de multa.

També ho explica Beatriz Fernández, de l’equip jurídic d’Arrels, quan assenyala que el risc citat més amunt és el pa de cada dia de les persones sense llar. “Hi ha molta gent en situació de carrer que és sentenciada i condemnada per aquesta classe de delictes, i com que no té diners pot acabar passant uns dies a la presó”, afirma. Des de la seva organització s’intenta que, en lloc de recluses, aquestes persones puguin substituir la seva condemna per treballs comunitaris. “La justícia no és el mateix per a tothom, perquè el fet de ser pobre fa que no puguis fer front a unes penes de multa petites i estiguis en risc d’anar a la presó”, afirma la treballadora d’Arrels per afegir que “qualsevol persona amb una mínima capacitat econòmica o que tingui xarxa per poder fer front a aquestes sancions no acaba empresonada”.

Amb tot, en el cas d’Arrels el més freqüent han estat les multes administratives –que no impliquen presó– a persones que vivien al carrer durant l’estat d’alarma i el confinament. Una situació que no té ni cap ni peus, perquè com pot aïllar-se a casa una persona que dorm al carrer? Com pot complir el toc de queda? “Hem presentat recursos per evitar aquestes sancions, dels quals molts encara estan per resoldre’s”, explica Fernández.

Passarà el mateix que fa deu anys?

L’estrès que van viure les presons el 2010 no és innocu. “Es van disparar els conflictes entre presos i amb els funcionaris”, explica Forero. En aquella època i encara avui dia, les cel·les, tot i que l’article 19 de la llei penitenciària resa que “tot intern s’allotjarà en una habitació individual”, estaven sobrepoblades. “Hi havia entre dues i tres persones per cel·la i, per exemple, una psicòloga atenia cada setmana 300 expedients”, diu l’expert. “Això anul·la qualsevol possibilitat de reinserció”, afegeix. A més, l’investigador assenyala que “els governs no poden permetre’s econòmicament tenir una població de reclusos tan elevada”.

La reducció de persones a les presons no es va dur a terme per una qüestió humanitària. Va ser un fenomen multicausal. De fet, a la fi de la crisi cal afegir-hi com a mínim dos elements més. “La reforma del Codi Penal va reduir les penes per delictes de tràfic de drogues i això va fer que el nombre de presos baixés, perquè la reforma va tenir caràcter retroactiu”, explica Forero.

Així mateix, les autoritats jurídiques van començar a incentivar les expulsions de persones migrades en virtut de la llei d’estrangeria. “Es donava l’opció als presos estrangers a marxar del país a canvi de no complir la seva pena… Un altre cas de la manca de perspectiva de reinserció”, afirma.

Per tot això, no podem saber del cert si la crisi que vivim actualment i que ha disparat l’atur podrà comportar la mateixa situació que vam viure l’any 2010 a les presons. Encara caldrà esperar un temps per treure’n conclusions.